Forces Militars d'Aràbia Saudita
Les Forces Militars d'Aràbia Saudita (FMAS) (en àrap: لقوات العسكرية العربية السعودية, romanizado: Al-Quwwat al-Askariyah Arabīyah as-El seu’ūdiyah), És el terme general que comprén totes les forces militars del Regne d'Aràbia Saudita. Encara que militarisades per naturalea, cada una és independent, ya que depenen de diferents ministeris i/o cadenes de mando. Entre elles s'inclouen: les Forces Armades d'Aràbia Saudita (baix el Ministeri de Defensa), la Guàrdia Nacional d'Aràbia Saudita (baix el Ministeri de la Guàrdia Nacional), la Guàrdia Fronteriça d'Aràbia Saudita (baix el Ministeri de l'Interior), el Guàrdia Real d'Aràbia Saudita (baix la Presidència de la Guàrdia Real), les Forces d'Operacions Especials (baix la Presidència de Seguritat de l'Estat), i l'Unitat de Seguritat Especial (afiliada a la Presidència General d'Inteligència).
El Rei d'Aràbia Saudita és el comandant suprem de totes les forces militars. El rei actual és Salmán bin Abdulaziz.
Història
Els primers passos cap a la creació d'unes Forces Militars institucionalisades per a Aràbia Saudita varen escomençar en la década de 1940, quan el número d'efectius regulars saudí rondava els 1.000-1.500. Gaub afirmava que la majoria dels oficials provenien de les tropes otomanes que havien servit al Sharif de la Meca abans de la seua expulsió en 1924. En 1943 es va crear un Ministeri de Defensa; es va fundar una escola militar en Taif, i el Regne Unit va iniciar esforços per a intentar construir una força professional. Despuix del fracàs d'este programa britànic, un programa posterior nortamericà, vigent des de 1951, tampoc va conseguir el seu objectiu (la creació d'entre tres i cinc Equips de Combat Regimentals). El creiximent de les forces armades es va desaccelerar a uns 7.500-10.000 hòmens en 1953. La contínua expansió es va detindre a finals de la década de 1950 per les lluites internes de poder saudí (incloent dos complots d'oficials superiors) i preocupacions geopolítiques, a saber, la Revolució dels Oficials Lliures en Egipte seguida d'un brutal colp d'Estat baazista en Iraq, en el que els eixèrcits àraps poscolonials expandits varen derrocar a les monarquies nacionals a les que també havien jurat llealtat en 1952 i 1958 respectivament. Estos events varen dur als saudí a la conclusió racional de que el seu propi eixèrcit podria representar potencialment una major amenaça per a la seua llínea que qualsevol dels seus veïns. En les décades següents, encara que el Regne va experimentar una expansió econòmica i modernisació sense precedents; les Forces Armades Reals varen permanéixer contingudes. Des de finals de la década de 1950 fins a finals de la década de 1970, els saudí varen expandir i varen modernisar el seu eixèrcit, pero a un ritme estancat, açò a pesar del fet de que la regió estava regularment en guerra. En 1969, les forces de Yemen del Sur varen atacar el Regne a lo llarc de la frontera, pero varen anar ràpidament derrotades per les forces reals i aliades. Quan va esclatar la Guerra del Yom-Kippur en 1973, Aràbia Saudita va utilisar el petròleu com a arma per a recolzar la causa àrap; esta estratègia va influir significativament en l'opinió pública mundial contra Israel, encara que encara no està clar fins a quin punt. Despuix d'estos èxits, els saudí solament varen buscar un aument llimitat del respal a les seues forces armades despuix de la pren de la Gran Mesquita en 1979. En la década de 1980, Aràbia Saudita es va convertir en una important font d'assistència financera, pero no militar, per als muyahidines en Afganistan i el règim de Sadam Huseín en la seua guerra contra l'Iran revolucionari. La Guerra del Golf de 1991 va representar la major amenaça per al Regne en l'història moderna i el major desplegament de les Forces Armades saudí de l'història, en tots els nivells de l'eixèrcit saudí participant activament com a part de la coalició de l'ONU contra Iraq. En 1987, els membres de la força aérea, l'eixèrcit i la marina solien ser principalment reclutes provinents de grups sense una identitat sòlida del sistema tribal de Nejd i de zones urbanes.[1] esta estratègia va influir significativament en l'opinió mundial contra Israel, encara que seguix sense estar clar fins a quin punt.[2][3][4]
El rei Abdullah va alvançar cada volta més cap a una reforma militar integral despuix de lo que va considerar una resposta fallanca de les forces saudí a les incursions hutíes en 2009.
A principis de la década de 2010, despuix de casi 20 anys d'auments relativament modests en la despesa militar, el govern saudí va mamprendre una expansió sense precedents de les forces armades del Regne. Este canvi de política va ser liderat principalment pel príncip hereu Mohammed bin Salman, qui va assumir el càrrec de ministre de Defensa en 2015. Es creu que la contínua expansió de les Forces Armades saudí va ser una resposta no solament a les amenaces a curt determini (incloses les incursions dels rebels yemení i l'auge del ISIS), sino també a preocupacions estratègiques regionals a llarc determini, com el creixent poder d'Iran i el futur incert del paper d'Estats Units en la regió.
En 2019, el govern d'Aràbia Saudita va declarar que les dònes podien incorporar-se a l'eixèrcit. En el passat només podien treballar en la policia.
Sucursals de servici
Forces armades
Les Forces Armades d'Aràbia Saudita estan afiliades al Ministeri de Defensa i consten de cinc branques.
Forces Terrestres
Les Forces Terrestres Reals d'Aràbia Saudita estan compostes per tres brigades blindades, cinc brigades mecanisades, una brigada aerotransportada, una brigada de la Guàrdia Real i huit batallons d'artilleria. L'eixèrcit també conta en un comando d'aviació en dos brigades d'aviació.[5]
Real Força Aérea
La Real Força Aérea Saudí és la branca d'aviació de les Forces Armades d'Aràbia Saudita.
La RSAF ha evolucionat d'una força militar principalment defensiva a una en capacitat ofensiva alvançada, i manté la tercera flota més gran de F-15, despuix de les forces aérees d'Estats Units i Japó. La força aérea està organisada en sèt esquadrons de caça/ataque terrestre, sis esquadrons de caça i sèt esquadrons d'entrenament. Aràbia Saudita conta en a lo manco 15 aeròdroms militars actius.
En 2011, Aràbia Saudita contava en al voltant de 300 avions de combat. Estos avions són els recent adquirits Typhoon i els millorats Tornado IDS, F-15 Eagle i F-15I Strike Eagle. Aràbia Saudita té demanats més de 80 F-15 Eagle i una opció per a comprar 72 Typhoon adicionals.
Marina Real
La Marina Real Saudí és el braç marítim de les Forces Armades d'Aràbia Saudita i una de les cinc branques del Ministeri de Defensa d'Aràbia Saudita. La seua funció principal és la vigilància i defensa de les aigües territorials saudí contra intrusions militars o econòmiques, aixina com la participació en aliances navals internacionals.
L'armada es dividix en dos flotes: la Flota Occidental, en bases en Yedda, Jizan i Al Wajh; la Flota Oriental, en bases en Al Jubayl, Ad Dammam, Ras Mishab i Ras al Ghar. Els infants de marina estan organisats en un regiment d'infanteria en dos batallons.
L'inventari de l'Armada inclou 11 bucs de combat de superfície principals, 65 bucs de patrulla i de combat coster, 7 bucs de guerra de mines, 8 embarcacions amfíbies i 7 embarcacions de respal i unes atres. Les forces d'aviació naval conten en 19 helicòpters armats que presten respal naval.
Defensa Aérea Real
Les Reals Forces de Defensa Aérea Saudí són la branca de defensa aérea de les Forces Armades d'Aràbia Saudita. És la quarta de les cinc branques del Ministeri de Defensa. El seu quarter general es troba en Riad,[a] a on també s'ubica una complexa instalació de mando subterrànea que coordina l'alvançat sistema de radar i defensa aérea "Escut de la Pau" del Regne d'Aràbia, en un estimat de 40.000 militars en servici actiu en 2015. Junt en la Real Força Aérea Saudí (RSAF), és responsable de la seguritat aérea d'Aràbia Saudita.
La Defensa Aérea va formar part de l'Eixèrcit fins a 1981, quan es va convertir en un servici independent. Opera el "Escut de la Pau", un sistema de radar i defensa aérea de vanguarda que consta d'un Centre d'Operacions de Mando en Riad i bases d'operacions principals en Dhahran, Taif, Tabuk, Khamis Mushait i Al Kharj. El sistema total inclou 164 emplaçaments.
L'equipament del sistema està compost per 17 radars 3D de llarc alcanç General Electric AN/FPS-117, 6 radars tàctics Northrop Grumman AN/TPS-43 i el sistema de missils de defensa aérea Raytheon Improved HAWK.
Força Real de Missils Estratègics
Les Forces Reals de Missils Estratègics Saudí estan equipades en el missil chinenc Dongfeng DF-3A (CSS-2), venut per China a Aràbia Saudita. En 1987, es va desenrollar una variant convencional d'alt explosiu (2150 kg) del missil balístic d'alcanç intermig DongFeng 3A per a un demanat d'exportació a Aràbia Saudita. Segons informes, en 1988 es varen entregar més de 30 missils i entre 9 i 12 llançadors, encara que mai s'ha realisat cap llançament de prova en el país. Les Forces de Missils Estratègics són d'alt secret, per lo que no existix informació pública sobre el seu presupost ni el seu personal. Provablement es tracte d'una branca independent, oficialment denominada Forces de Missils Estratègics (segons l'URL del seu lloc web: http://www.smf.gov.sa/ Archivat el 15 de giner de 2013 en Wayback Machine).
No obstant, la RSSMF certament conta en una base de missils balístics alvançada, Al-Watah (que apareix en les imàgens satelitals), en la rocosa zona central d'Aràbia Saudita, a uns 200 km al suroest de la capital, Riad. Atres dos bases, la base de missils balístics Al Sulayyil (la més antiga, ubicada a 450 km al suroest de Riad) i la base Al Jufayr (situada a 90 km al sur de Riad), compartixen moltes similituts, lo que sugerix que compartixen la mateixa funció.
Guàrdia nacional
La Guàrdia Nacional d'Aràbia Saudita és independent del Ministeri de Defensa i Aviació i està organisada en tres brigades d'infanteria mecanisada, cinc brigades d'infanteria i un esquadró de cavalleria ceremonial.
La Guàrdia Nacional d'Aràbia Saudita no és una reserva, sino una força de primera llínea plenament operativa, i va sorgir de la força militar-religiosa tribal d'Abdul Aziz, el Ikhwan. No obstant, la seua existència actual es deu a que, en la pràctica, ha segut l'eixèrcit privat d'Abdullah des de la década de 1960 i, a diferència del restant de les forces armades, és independent del Ministeri de Defensa. La SANG ha servit com a contrapeso a la facció Sudairi en la família real; el rei Salman d'Aràbia Saudita és un dels cridats "Sèt Sudairi" i controla el restant de les forces armades. La SANG està equipada en 100 vehículs de combat d'infanteria Al-Fahd de fabricació saudí. S'ha vist reforçada en la compra de nous vehículs blindats canadencs per valor d'1.000 millons de dólars.
Guàrdia Real
El Regiment de la Guàrdia Real d'Aràbia Saudita és una de les unitats més visibles. Originalment una força militar independent, la Guàrdia Real es va incorporar a l'Eixèrcit en 1964. No obstant, va mantindre la seua missió única de protegir a la Casa de Saud. Unitats de la Guàrdia Real protegixen al Rei d'Aràbia Saudita en tot moment.
La Guàrdia Real reporta directament al rei i, per raons de seguritat, manté una ret de comunicacions independent de la de l'Eixèrcit regular.
Els membres del Regiment de la Guàrdia Real solen vestir el thaub (corfoll) blanc, la kaffiyah i la qhutrah (tocats àraps tradicionals composts per solideo i mocador), també blanques. Els guàrdies reals duen boines verdes lluentes quan visten uniformes convencionals.
Guàrdia de fronteres
La Direcció general de la Guàrdia Fronteriça és una agència saudí responsable de la protecció de les fronteres terrestres i marítimes del Regne. Awwad Eid Al-Aradi Al-Balawi és la Direcció general de la Guàrdia Fronteriça d'Aràbia Saudita.
Seguritat de l'Estat
Presidency of State Security is a Saudi Arabian security body created in 2017 by combining the counterterrorism and domestic intelligence services under one roof. The new body will be concerned with all matters related to state security, and will be overseen by the king. The new state security agency is headed by intelligence chief Abdul Aziz bin Mohammed Al-Howairini, who holds the rank of a minister. The following departments were annexed to the new Presidency of State Security: General Investigations, Special Security Force, Special Emergency Force, security aviation, technical affairs, National Information Center, and other departments in charge of combating terrorism, and finance and financial investigation.
Forces Especials d'Inteligència
L'Unitat Especial de Seguritat, o Unitat Falcons, és una força especial afiliada a l'Inteligència General. El seu llançament es va portar a terme en l'Institut Presidencial d'Inteligència en Muzahmiyah en 2010, en presència del Cap d'Inteligència General, el Príncip Muqrin bin Abdulaziz, alts funcionaris de la presidència i alts mandos militars i de seguritat.
Vore també
Referències
- ↑ Smith (2006). Palestine and the Arab–Israeli Conflict (en Inglés), Nova York: Bedford, p. 329.
- ↑ «The 1973 Arab Oil Embargament: The Old Rules No Longer Apply» (en inglés). National Public Ràdio. Consultat el 20 de giner de 2021.
- ↑ «Was the 'Oil Weapon' Effective in Achieving the Arab States' Goals in 1973–74?» (en inglés).
- ↑ Daoudi, M. S.; Dajani, {{{nom2}}} (1984). The 1967 Oil Embargament Revisited, 2 edició (en Anglés), Journal of Palestine Studies, p. 65-90. doi:10.2307/2536897.
- ↑ Metz, Helen C. (1992). Area Handbook Séries: Saudi Aràbia. A Country Study. (en Inglés), Washington D. C.: FEDERAL RESEARCH DIV, Library of Congress, p. 253. ISBN 9780844407913.
Bibliografia
- «China, Russia, Saudi Aràbia Boosted Defense Most as O. S. Cut» (en inglés).
- «carnegieendowment» (en inglés).
- «Foreign Military Ixes, Foreign Military Construction Ixes and Military Assistance Facts as of September 2003,».Deputy for Operations and Administration, Business Operations/Comptroller|DSCA.
- «'Chief dismissed in reshuffle,' – Chief of General Staff Lt Gen Mohammed Saleh Al-Hammad replaced».Jane's Defence Weekly.
- «Saudi Arabian Force Structure Development in a Post Gulf War World».Foreign Military Studies Office.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerzas Militares de Arabia Saudita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.