Anar al contingut

Forçat de Sacks

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La tècnica de forcing, introduïda per Paul Cohen, és utilisada per a generar models de ZFC. La tècnica comença en un model V, conegut com modele base, despuix fixant un orde parcial ℙ∈V, conegut com forcing, que codifica les condicions desijades del model que es desija construir, llavors es força en ℙ sobre V per a obtindre un model genèric V[G].

El forcing de Sacks, denotat per 𝕊, és un d'estos órdens parcials. Va ser introduït en 1971 pel matemàtic nortamericà Gerald Enoch Sacks per a produir un real a en mínim grau real de constructibilidad (minimal real degree of constructibility). També és conegut com forcing d'arbres perfectes.

Definició del forcing de Sacks

Per a definir el forcing de Sacks, primer devem definir la noció d'arbres perfectes (un arbre T de 2<ω és un conjunt de funcions finitas de ω en 2 tancat baix segments inicials de tal manera que per a qualsevol funció en T el conjunt d'antecessores és un orde llineal). Siga p⊆2<ω un arbre i s∈p, diem que s és un nodo de ramificació (nodo splitting) de p si s⌢0, s⌢1∈p. Per una atra part p és un arbre perfecte o un arbre de Sacks si ∀s∈p∃t∈p:s⊆t i t és nodo de ramificació.

D'esta manera el forcing de Sacks, denotat 𝕊, és el conjunt de tots els arbres de Sacks ordenat per la contenció, és dir, daus p,q∈𝕊, es complix que p≤q⟺p⊆q.

Real de Sacks

Donat un arbre T de 2<ω, denotem per [T] al conjunt de les branques de T, és dir, [T]={x∈2ω|∃y∈T:y⊆x}.

Siga G⊆𝕊 un filtre genèric. En V[G] es definix al real de Sacks, SgenG, com l'únic element de ⋂p∈G[p]. Com el seu nom ho indica 𝕊⊩SgenG∈2ω.

És conegut que dau p∈𝕊, llavors p∈G si i solament si SgenG∈[p]. En lo que G i SgenG són interdefinibles, lo que implica que V[G]=V[SgenG].

Més que lo anterior es complix daus G⊆𝕊 un filtre (V,𝕊)-genèric i x∈V[G] un real nou, existix H⊆𝕊 filtre (V,𝕊)-genèric tal que v[H]=V[G] i x=SgenH en lo que V[x]=V[H]=V[G] per tant 𝕊 té mínim grau de constructibilidad real.

Bibliografia

Halbeisen L. J. (2012). Combinatorial Set Theory. Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4471-2173-2

Geschke S., Quickert S. (2004) On Sacks forcing and the Sacks property. In: Löwe B., Piwinger B., Räsch T. (eds) Classical and New Paradigms of Computation and their Complexity Hierarchies. Trends in Logic, vol 23. Springer, Dordrecht. https://doi.org/10.1007/978-1-4020-2776-5_7