Anar al contingut

Forçat de Sacks

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La tècnica de forcing, introduïda per Paul Cohen, és utilisada per a generar models de ZFC. La tècnica comença en un model V, conegut com modele base, despuix fixant un orde parcial V, conegut com forcing, que codifica les condicions desijades del model que es desija construir, llavors es força en sobre V per a obtindre un model genèric V[G].

El forcing de Sacks, denotat per 𝕊, és un d'estos órdens parcials. Va ser introduït en 1971 pel matemàtic nortamericà Gerald Enoch Sacks per a produir un real a en mínim grau real de constructibilidad (minimal real degree of constructibility). També és conegut com forcing d'arbres perfectes.

Definició del forcing de Sacks

[editar | editar còdic]

Per a definir el forcing de Sacks, primer devem definir la noció d'arbres perfectes (un arbre T de 2<ω és un conjunt de funcions finitas de ω en 2 tancat baix segments inicials de tal manera que per a qualsevol funció en T el conjunt d'antecessores és un orde llineal). Siga p2<ω un arbre i sp, diem que s és un nodo de ramificació (nodo splitting) de p si s0, s1p. Per una atra part p és un arbre perfecte o un arbre de Sacks si sptp:st i t és nodo de ramificació.

D'esta manera el forcing de Sacks, denotat 𝕊, és el conjunt de tots els arbres de Sacks ordenat per la contenció, és dir, daus p,q𝕊, es complix que pqpq.

Real de Sacks

[editar | editar còdic]

Donat un arbre T de 2<ω, denotem per [T] al conjunt de les branques de T, és dir, [T]={x2ω|yT:yx}.

Siga G𝕊 un filtre genèric. En V[G] es definix al real de Sacks, SgenG, com l'únic element de pG[p]. Com el seu nom ho indica 𝕊SgenG2ω.

És conegut que dau p𝕊, llavors pG si i solament si SgenG[p]. En la qual cosa G i SgenG són interdefinibles, la qual cosa implica que V[G]=V[SgenG].

Més que lo anterior es complix daus G𝕊 un filtre (V,𝕊)-genèric i xV[G] un real nou, existix H𝕊 filtre (V,𝕊)-genèric tal que v[H]=V[G] i x=SgenH en la qual cosa V[x]=V[H]=V[G] per tant 𝕊 té mínim grau de constructibilidad real.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Halbeisen L. J. (2012). Combinatorial Set Theory. Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4471-2173-2

Geschke S., Quickert S. (2004) On Sacks forcing and the Sacks property. In: Löwe B., Piwinger B., Räsch T. (eds) Classical and New Paradigms of Computation and their Complexity Hierarchies. Trends in Logic, vol 23. Springer, Dordrecht. https://doi.org/10.1007/978-1-4020-2776-5_7