Anar al contingut

Font Minoica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pla del Santuari d'Apolo
Font Minoica en Delos
Nou escalons conduïen al nivell de l'aigua.

La Fuente Minoica és una font pública monumental del jaciment arqueològic de l'antiga illa de Delos (Grècia). Va ser tallada directament en la roca natural, i està situada directament darrere de l'Estoa de Antígono, fòra del tem-nos del Santuari d'Apolo en l'illa de Delos. La font va formalisar l'us del manantial sagrat, i va ser dedicada al Cult de les Nimfes. [1]

Descripció

En el VI, la font estava coberta per un edifici quadrat en sostre a quatre aigües i parets en tres costats. Va ser construït en hiladas regulars de granit i gneis. Una frontera monumental en el costat sur donava accés a la font a través d'un pòrtic revestit en chicotetes columnes dòriques. Nou escalons conduïen fins al nivell de l'aigua. Una prima columna dòrica s'alçava en el tercer escaló inferior per a sostindre el sostre. [2] La columna seguix en peu i el manantial encara s'ompli d'aigua.

Decoració

Quan es varen realisar reparacions a mitan del II, la font estava decorada en una fresca que representava a un deu ric en tres nimfes. L'inscripció dedicava la font a les Nimfes Minoicas. Una estela inscrita que data del V regulava l'us de la font pública en la norma: «No llavar, nadar o tirar heces al manantial sagrat». Els infractors s'enfrontaven a una multa monetària. [3][4]

Referències

  1. ↑ Langford-Verstegen; Betancourt, {{{nom2}}}; Davaras, {{{nom3}}}; Stravopodi, {{{nom4}}} (2016). Hagios Charalambos: A Minoan Burial Cave in Crete: II. The Pottery, INSTAP Academic Press (Institute for Aegean Prehistory), p. 122. ISBN 978-1-62303-402-3.
  2. ↑ Hadjidakis, P.J. Delos. Eurobank Ergasias, 2003.
  3. ↑ Constantakopoulou, Christy. Aegean Interactions: Delos and its networks in the Third Century. Oxford University Press, 2017, p.107.
  4. ↑ «ID 69 - PHI Greek Inscriptions». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2018. Consultat el 1 de setembre de 2018.


Referències