Fondo de mineria

En el context de la mineria de criptodivisas, un fondo de mineria (en anglés mining pool) o simplement fondo, és l'acció de posar en un fondo comú els recursos dels miners, els quals compartixen el seu poder de processament sobre una ret, per a dividir la recompensa d'acort en la cantitat de treball en la que han contribuït a la provabilitat de trobar un bloc. Una participació és otorgada a un membre d'un fondo de mineria que presente una prova de treball parcial vàlida.

La mineria per mig de fondos va escomençar a desenrollar-se quan la dificultat per a minar va aumentar fins al punt en que podia dur anys per als miners més llents el generar un bloc. La solució a este problema va ser que els miners posaren en un fondo comú els seus recursos per a que aixina pogueren generar blocs més ràpidament i per tant rebre una part proporcional de la recompensa de dit bloc de manera periòdica en lloc de l'encert cada pocs anys.

Métodos de pagament dels fondos de mineria

Els fondos de mineria poden contindre centenars o mils de miners que utilisen protocols especialisats. En tots els seus métodos de repartiment de recompenses, $B$ és el bloc de recompensa menys la comissió que es du el gestor del fondo, i $p$ és la provabilitat de trobar un bloc en l'intent de guanyar una participació ($f=1/D$, a on $D$ és la dificultat del bloc actual).

Un fondo pot utilisar la característica de dificultat de participació variable, lo que significa que el miner pot seleccionar la participació a resoldre (el marge inferior de la dificultat de dita participació) pel seu conte i canviar $p$ de manera concorde.

Pagament per participació

El sistema de pagament per participació (PPP, o PPS de l'anglés pay per share) oferix un pagament instantàneu i garantisat a un miner per la seua contribució a la provabilitat de que el fondo trobe un bloc. Els miners reben el pagament des del conte existent del fondo i generalment poden retirar el seu pagament immediatament, encara que hi ha alguns que poden establir un determini mínim de retirada o una cantitat mínima abans de poder solicitar el seu pagament. Este model permet la menor variabilitat possible en el pagament als miners al mateix temps que transferix gran part del risc d'este método a l'operador del fondo.

Cada participació costa exactament l'esperat per cada intent de trobar un resum o hash: $R=B\cdot p$

Proporcional

Els miners obtenen participacions fins que el fondo troba un bloc, que supon el fi d'una ronda de minat. Despuix d'això, cada usuari obté el seu recompensa $R=B\cdot n/N$, a on $n$ és la cantitat de les seues participacions i $N$ són totes les participacions de dita ronda. En atres paraules, totes les participacions són iguals, pero el seu cost es calcula solament al final d'una ronda.

Minat de Bitcoin en fondo comú

El minat de Bitcoin en fondo comú —BPM, per les seues sigles en anglés—, també conegut com a sistema de Slush degut a que va ser usat inicialment pel fondo conegut com Slush's Pool, utilisa un sistema a on les participacions més antigues al principi d'una ronda tenen menys pes que les més recents. Açò reduïx la possibilitat d'enganyar al sistema del fondo de mineria en canviar entre fondos durant una ronda per a maximizar beneficis.

Pagament per les últimes N participacions

També conegut per la sigla anglesa PPLNS (pay per last N shares), és similar al método proporcional en la diferència de que la recompensa del miner es calcula en base en les últimes N participacions en lloc de sobre totes les participacions de la ronda. Per lo tant, si la ronda és molt curta, tots els miners obtindran majors beneficis, o menys si dura molt.

Método geomètric

El método geomètric va ser inventat per Meni Rosenfeld. Està basat en un sistema en puntuacions de manera similar al método de Slush: es dona una puntuació per cada nova participació d'acort a la puntuació preexistente i a la futura, per lo que no hi ha cap ventaja per minar al principi o final d'una ronda.

Este método funciona de la manera següent:

• Decidix els paràmetros $f$ i $c$ (comissió fixa i variable).
• A l'inici de cada ronda, establix $s=1$. Per cada treballador $k$, $S_k$ serà la puntuació del treballador per a la ronda actual, i establix $S_k=0$.
• Establix $r=1-p+\frac{p}{c}$, a on $p=1/D$. Si la dificultat canvia durant la ronda, $r$ tindrà que ser actualisada.
• Quan el treballador $k$ envia una participació, establix $S_k=S_k+spB$, i llavors $s=sr$.
• Si la participació és un bloc vàlit, la ronda finalisa. A cada treballador $k$ li correspon $\frac{(1-f)(r-1)S_k}{sp}$ de recompensa.

Método geomètric doble

Es tracta d'una versió generalisada dels métodos geomètric i PPLNS. Afig un nou paràmetro  (pèrdua entre rondes). Quan

• Decidix els paràmetros $f$, $c$, i $o$.
• Quan el fondo escomença a funcionar, inicializa $s=1$. Per cada treballador $k$, $S_k$ serà la puntuació la seua puntuació, and i establix $S_k=0$.
• S'establix que $r=1+\frac{1}{c}p(1-c)(1-o)$. Si en qualsevol moment canvien la dificultat o els paràmetros, $r$ deuria ser recalculado.
• Quan el treball $k$ envia una participació, establix $S_k=S_k+(1-f)(1-c)spB$ (a on $B$ és la recompensa del bloc en el moment en el que va ser enviada), i llavors $s=sr$.
• Si la participació és un bloc vàlit, llavors fes lo següent també per a cada treballador $k$: proporciona-li una paga de $\frac{1}{c_s}(1-o)S_k$, i llavors establix $S_k=S_k\cdot o$.

Mineria multifondo

Els multifondos van canviant entre distintes divises alternatives calculant qué divisa és en un moment donat la més rendable de minar. Hi ha dos factors implicats en l'algoritme que calcula la rendabilitat: el temps de bloc i el preu en les cases de divises. Per a assegurar-se de que no es necessiten distints moneders per a totes les possibles monedes a minar, casi tots els multifondos intecambian la moneda minada a una moneda que siga àmpliament acceptada pel mercat general (com per eixemple per bitcoins). En utilisar este método, degut a que les monedes més rendables són minades i venudes per una moneda majoritària, generalment es reben més monedes de lo que es rebrien si solament s'estiguera minant dita divisa. Este método també aumenta la demanda de la moneda preferent, lo que també pot aumentar o estabilisar el seu valor.

Vore també

• Moneda digital
• Protocol criptográfico