Foldinghome
Foldinghome és un proyecte de computació distribuïda dissenyat per a usar els recursos de computadors personals per a realisar simulacions de plegament proteic rellevants a malalties i unes atres dinàmiques moleculars, i per a millorar els métodos d'això. També referit com FAH o Fh, gran part del seu treball tracta de determinar cóm les proteïnes apleguen a la seua estructura final, que és de gran interés acadèmic i té implicacions importants per a l'investigació de malalties. En menor mida, Foldinghome també intenta predir eixa estructura final a partir solament de la seua seqüència d'aminoàcits, que té aplicacions en el disseny de fàrmacs.[1][2] Foldinghome és desenrollat i operat pel Laboratori Pande en l'Universitat Stanford, baix la direcció de Vijay Pande. La meta del proyecte és "entendre el plegament proteic, el mal plegament, i malalties relacionades".[3][4] Foldinghome és el proyecte més gran de computació distribuïda en el món reconegut pel Guiness World Of Records. El 8 de març de 2004, el proyecte genomehome va concloure i va ser fusionat en foldinghome.
Foldinghome va ser desenrollat pel Laboratori PANDE de l'Universitat de Stanford sense fins de lucre baix la direcció de Vijay PANDE i esta baix la direcció de Gregory Bowman, Professor de Bioquímica i Biofísica Molecular en l'Escola de Medicina de l'Universitat de Washington en Sant Luis des de 2019 - és utilisat colectivament per vàries institucions científiques i laboratoris d'investigació en tot lo món.[5]
L'investigador de Foldinghome, Gregory Bowman, va ser guardonat en el Premi Thomas Kuhn Paradigm Shift 2010 de la Societat Química Americana pel desenroll del software de còdic obert MSMBuilder i per conseguir un acort quantitatiu entre la teoria i l'experiment. Pel seu treball, Vijay Pande va ser novament guardonat en el Premi Michael i Kate Bárány para Jóvens Investigadors en 2012 per el "Desenroll de métodos computacionals per a la creació de models teòrics líders per al plegament de proteïnes i ARN" i el Premi Irving Sigal para Jóvens Investigadors en 2006 pels resultats de la seua simulació.
Rellevància del proyecte
Gregory Bowman preveu un futur en el que Foldinghome servixca com a punt de partida per al disseny de nous medicaments. Les simulacions precises de cóm es pleguen les proteïnes permeten a la comunitat científica comprendre millor el desenroll de moltes malalties, com l'alzheimer, la fibrosis quística, la malaltia de les vaques loques o el càncer. Fins al moment, el proyecte Foldinghome ha tingut èxit simulant el plegament en un ranc de 5-10 microsegons, una escala de temps mils de voltes més gran de lo que havia segut possible anteriorment.
Molts artículs d'investigacions científiques han segut publicats usant el treball del proyecte.[6]
Per la pandèmia de COVID-19, el proyecte va passar de tindre al voltant de trenta mil a quatre millons de dispositius que ho eixecuten.
Cóm funciona
Foldinghome no depén de potents supercomputadores per a processar les senyes; en lloc d'això, els principals contribuidores al proyecte són els participants voluntaris d'ordenadors personals que han instalat un chicotet programa client. El programa, disponible per a Windows, Linux i Mac OS es pot eixecutar en una prioritat mínima, per lo que solament utilisarà els recursos no requerits per cap atre procés. En la majoria dels ordenadors moderns, molt poques voltes s'usa la CPU al 100% de capacitat, per lo que foldinghome utilisa la capacitat no utilisada.
El programa client de foldinghome es conecta periòdicament a un servidor per a descarregar "unitats de treball", que són paquets de senyes en els quals realisar els càlculs. Una volta es termina un paquet, tasca que pot dur entre unes hores o uns dies, s'envien els resultats al servidor i es descarrega una atra unitat de treball nova. Com l'integritat de les senyes és un assunt de vital importància en els proyectes de computació distribuïda, totes les unitats de treball són validades en una firma digital de 2048 bits.
El client foldinghome utilisa versions modificades de quatre programes de simulació molecular: Tinker, Gromacs, AMBER, i QMD. Estos programes realisen simulacions de dinàmica molecular i química computacional.
Els participants en foldinghome poden usar un nom d'usuari per a mantindre un registre de les seues contribucions. Cada participant pot usar una o més CPU, per eixemple, una persona en dos ordenadors en la seua casa, pot eixecutar el programa en abdós. Un grup d'usuaris poden crear un equip, de manera que atres participants puguen unir-se a ells. Als participants se'ls assigna una puntuació, en funció de la cantitat i complexitat de les unitats de treball completades. Les classificacions i estadístiques es poden vore en el lloc web de foldinghome.
Referències
- ↑ Imran "ihaque" Haque (Pande lab member) (11 d'agost de 2010). «Re: FAH really doing anything?». Consultat el 23 d'agost de 2011.
- ↑ Bojan Zagrovic, Christopher D. Snow, Michael R. Shirts, and Vijay S. Pande.(2002).«Simulation of Folding of a Small Alpha-helical Protein in Atomistic Detail using Worldwide distributed Computing».Journal of Molecular Biology.323(5): 927–937.doi:10.1016/S0022-2836(02)00997-X.
- ↑ Pande lab. «Foldinghome Executive summary». Stanford University. Archivat des de l'original, el 7 d'octubre de 2012. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
- ↑ Pande lab (2011). «Foldinghome - Main». Stanford University. Archivat des de l'original, el 8 de setembre de 2012. Consultat el 4 d'octubre de 2011.
- ↑ «Bowman leading international supercomputing project» (en en). Washington University School of Medicine in St. Louis (26 de febrer de 2019). Consultat el 19 de març de 2020.
- ↑ Recent Research Papers from Foldinghome
- Archivat el 22 de abril de 2006 archivat en Wayback Machine. Publicacions científiques recents de Foldinghome (En anglés. Revisat el 7-10-2008).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Folding@home» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.