Anar al contingut

Flap Gurney

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:ILA 2008 PD 401.JPG
Flap Gurney
Archiu:Gurney flap (NASA technical memorandum).png
La chicoteta pestanya de la part baixa i a la dreta s'un flap Gurney montat en un perfil Newman. La sifra 0,0125C indica 1,25% de la corda del perfil.
Archiu:Profil d'aile.jpg
Secció d'un perfil d'ala. Extradós (succió), intradós (pressió), vora d'atac i vora d'eixida.[1]
Archiu:Flow separation.jpg
Separació del fluix i turbulència en àngul d'atac elevat.

El flap Gurney o flap de Gurney és un flap fix inventat i experimentat en èxit en les carreres automovilístiques pel pilot i constructor Donen Gurney.

Físicament consistix en una chicoteta pestanya disposta en l'aresta d'eixida d'un perfil aerodinàmic. Este apèndix es monta en l'intradós de l'ala, formant un àngul d'uns 90 graus. Les dimensions del flap són de l'orde del 1% al 2% de la corda.

El dispositiu descrit funciona incrementant la pressió en l'intradós, rebaixant la pressió en l'extradós i millorant el fluix de la capa llímit (mantenint-ho “enganchat” fins a la vora d'eixida, per tot el extradós del perfil aerodinàmic).[2]

Les aplicacions típiques estan documentades en automòvils de competició, estabilisadors horisontals i verticals d'helicòpters i avions en els quals un sostingues molt alt siga essencial (per eixemple, en avionetes publicitàries que remolquen anuncis).[3]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:1972 Mark Donohue Indycar Gurney Eagle.jpg
Monoplaza IndyCar Gurney-Eagle de 1972. Els alerones davanters i posterior duen flaps Gurney.

L'any 1971 hi havia una sessió de proves al circuido de Phoenix (Arizona). Es tractava d'un automòvil monoplaza de l'escuderia AAR (All American Racers). El seu propietari era Donen Gurney i el pilot Bobby Unser. Les coses no anaven be. El coche era llent i tot lo món era conscient.

El tercer i últim dia de les proves programades, el pilot Bobby Unser va demanar una solució a Donen Gurney i est va propondre la chicoteta modificació que du el seu nom: el flap Gurney. En menys d'una hora un perfil en L d'alumini va ser fixat a la vora d'eixida de la aleró (casi en posició horisontal) del monoplaza.[4][5][6]

Un colp el coche en pista els temps eren decepcionants i tot lo món estava convençut del fracàs del nou invent. En tornar el pilot a boxes, Bobby Unser va parlar discretament en Donen Gurney i li va anunciar que el nou flap era sensacional. La part posterior s'agarrava tant a la pista que el coche s'havia tornat subvirador. Esta era la causa dels temps mediocres. L'únic que feya falta era equilibrar el monoplaza afegint càrrega aerodinàmica a la part davantera.[7]

Antecedents

[editar | editar còdic]
Archiu:1935 Zaparka airfoil control microflap patent.png
Esquema de la palesa de E.F. Zaparka. 1935.

L'any 1935 va ser concedida una palesa per a un flap molt semblat al flap Gurney.[8]


L'any 1932, en Alemània, Eugen Gruschwitz i Oskar Schrenk varen publicar els resultats d'afegir varis flaps en la vora d'eixida d'un perfil aerodinàmic. De manera similar a un flap Gurney o atres variacions.[9]

Solucions inspiradoras

[editar | editar còdic]

Des dels anys 60 de el XX, com a mínim, alguns automòvils de competició equipaven una pestanya posterior que millorava el comportament aerodinàmic a altes velocitats. (Vore galeria més avall).

Aparentment, Donen Gurney es va inspirar en este tipo de flaps posteriors que recorden, vagament, la seua solució.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]