Finca Roja
La Finca Roja és un edifici residencial construït en 1933 sobre una poma delimitada pel eixample de Mora de la ciutat de Valéncia (Espanya), que recau al carrer Jesús. Influenciada pel concepte de poma del Pla Cerdá de Barcelona, és paradigma de l'incorporació dels grups de vivendes obreres als traçats i característiques de l'eixample burgués.
Característiques
[editar | editar còdic]
Este conjunt de 378 vivendes partix d'un concepte unitari. Presentat en 1929 en el concurs de la naixent Caixa de Previsió Social del Regne de Valéncia, este concurs estava destinat a la construcció de vivendes per a obrers acollint-se a la llei de Cases Barates de 1925. Enrique Viedma Vidal dissenya un conjunt dotat de pati interior penetrable des de l'exterior a través de passages i des de les caixes d'escals, disponent aixina estes de doble accés.
Els baixos comercials òbrin al seu servici, pretenent dotar a este pati de possibilitats de recree i descans per a chiquets i majors. El concepte es contrapon a l'utilisació de les plantes baixes com a comerços oberts al carrer, ya que a esta recauen vivendes en planta baixa, reservant el pati interior per a us dels veïns en un intent socializador que deriva del Falansterio de Charles Fourier.
La correcció en les plantes de les seues vivendes entre amijanadores, aixina com l'habilitat demostrada en la resolució dels cantonada, no respon a una atra cosa que al gran ofici del seu autor. El programa de les vivendes consta de tres dormitoris, cuina, bany i saló-menjador.
Esta obra ratifica l'acceptació de l'arquitectura valenciana de la década de 1930 del racionalisme valencià. Viedma forma part del grup d'arquitectes batejats com "Heterodoxos Racionalistes", arquitectes estos que s'unixen en un esforç de modernitat, pero es troben marginats pel procés generador de la nova arquitectura. Posseïdors d'un alt reconeiximent per la seua lluentor professional i la seua extracció social alt burguesa, són estos arquitectes els que introduïxen realment el moviment modern i els seus llenguages tant racionalistes com expressionistes en Valéncia.
Mostra de llenguage expressioniste és este edifici. De raïl holandesa, concretament de la "escola de Ámsterdam", l'utilisació de la rajola roja vist, cuidadosadament aparellat, introduïx variacions en els elements ornamentals, que no són de pedra, sino que se substituïxen per elements ceràmics, que en uns casos són vidriados i de color vert i en uns atres del mateix aspecte que la rajola. La pedra és utilisada en mesura únicament en els arremates dels torreones i en els vierteaguas de les finestres.
És interessant destacar també l'utilisació de la persiana americana, sent este un dels primers edificis de la seua época que les incorporen.
Localisació
[editar | editar còdic]Ubicada en el barri d'Arrancapins, districte d'Extramurs,[1] la Finca Roja és coneguda també com la casa-colmena de la barriada de Jesús. El seu perímetro està delimitat pels carrers Marvà, Maluquer, Albacete (antigament Vitòria) i Jesús. S'erigix de manera independent als edificis circumdants, sense guardar en ells cap semblança arquitectònica.
En l'actualitat és una barriada pròspera, pero en el moment de la seua construcció (1929-1933) es trobava pràcticament a les afores de Valéncia, englobada en l'àrea d'eixample de Mora.
Construcció i rehabilitació
[editar | editar còdic]L'edifici es va construir entre de 1929 i 1933 sobre un solar de 15.251 metros quadrats. Els contractistes d'este proyecte varen ser José Valera i Federico Ferrando. No es va escomençar a habitar fins a 1935.
En 1969, basant-se en la solidea de l'edifici, es va proyectar elevar en tot el perímetro dos pisos més i la creació d'un aparcament subterràneu. El pla no va prosperar i la finca va poder conservar la seua estructura original.
L'immoble ha sofrit diverses intervencions, moltes d'elles particulars, que han modificat l'interior de les vivendes per a adaptar les llars a la vida moderna. Atres actuacions, de caràcter comunitari, es varen destinar a reparar desperfectes ornamentals, aixina com per a mantindre impermeabilisades les cobertes. El poc rigor en el manteniment, va provocar una falta d'uniformitat en l'us de materials, trobant ceràmica vidriada de distints tons de vert i substitucions de peces mal acabades.
En la finalitat de portar a terme una reforma integral i de caràcter unificador, els veïns varen solicitar una subvenció a l'Administració alegant el pretext de conservar l'edifici, catalogat com be d'interés local. El cost va ser d'uns quatre millons d'euros, dels que el 80% va ser finançat pel govern.
Els treballs es varen iniciar en autumne de 2009 i es varen prolongar fins a inicis de 2011, en la gestió de l'empresa Actuacions Urbanístiques Municipals (Aumsa), despuix de l'estudi portat a terme per la firma d'arquitectes Vetges La teua i Mediterrània SLP. Les obres de restauració es varen centrar en la rehabilitació dels elements comuns de l'edifici més danyats: totes les cobertes; fronteres interiors i exteriors; patis de llums; elements decoratius; fusteria de fusta de zaguanes i torreones; instalacions de coberta; eliminació d'elements impropis; andanes; desmontage i eliminació d'antics depòsits d'aigua en els torreones i reparació de patologies puntuals en elements estructurals.
Descripció de l'edifici
[editar | editar còdic]Estructura
La Finca Roja es compon d'una planta baixa i cinc plantes altes. Per a la seua construcció es va utilisar formigó armat, tant en fonamentació com en l'estructura, resolent esta última per mig de crujir paraleles a frontera, combinades en nervis i brochals perpendiculars per a resoldre les irregularitats provocades pels patis de llums, les escals i els triànguls dels cantonada.
Cobertes
Hi ha quatre tipos diferenciats de coberta: de teixixca, de rajoleta, cobertes planes transitables i no transitables. Les cobertes de teixixca són de doble pendent i es localisen en el contorn exterior de l'edifici, per damunt de l'últim rebanc. L'alvertent visible des del carrer és molt pronunciada, pràcticament vertical. Les cobertes de rajoletes, prenen forma abovedada i es troben sobre els miradors de la frontera exterior, aixina com en les terminacions dels torreones. Les seues rajoles de ceràmica vidriada són de color vert i contrasten en la rajola roja de la frontera.
A les cobertes planes transitables s'accedix des dels passadiços de servici dels trasters i en elles desemboquen els fumerals. Estes cobertes posseïxen prou pendent per a evitar embozos. Les cobertes planes no transitables s'ubiquen sobre els casetones de les escals, sobre la zona de les andanes i sobre els miradors de les fronteres interiors. Estan acabades en paviment de taulell ceràmic.
Frontera
El nom de Finca Roja li ve pel color de la rajola en el que estan configurades les fronteres. En el seu full exterior es varen resoldre en fàbrica de rajola cara vista, sobre zócalo de pedra de Godella, en el que arranca a nivell de carrer. La rajola utilisada va ser fabricat per l'empresa Bonet Trenco, ubicada en Alfara del Patriarca. Tant les fronteres exteriors com les interiors es componen per una seqüència de miradors (bow windows) que descollen, alternats en porcions de rajola contínua. En els cantonada la distància entre miradors és major.
En la part superior, la frontera exterior s'eleva per damunt del rebanc, seguint el mateix ritme que els miradors, en lo que correspon a una planta abuhardillada destinada a trasters i a la vivenda del porter. En cada cantonada s'alça una parella de torreones, ideats com a depòsits d'aigua, encara que mai varen aplegar a complir eixa funció. Les finestres són de forma rectangular, a excepció de les de l'última planta, que adquirixen forma d'arc de mig punt, apariència que també prenen els buits dels portals. Les fronteres inclouen algunes peces prefabricar de formigó armat o de pedra artificial, decorades en els llindars i planes en els vierteaguas. Atres elements ornamentals estan realisats en terracota.
Vivendes i Locals Les 378 vivendes es repartixen en catorze unitats o patis; dèu d'ells iguals, en pisos d'uns 100 metros quadrats, i atres quatre patis, els corresponents als cantonada, de pisos més grans. L'última planta és abuhardillada, a on s'instalen uns trasters que completen l'equipament de la finca.
Tots els zaguanes comuniquen el carrer en el jardí interior, són molt amplis i de paviment constituït per lloses de marbre blanc de 35x35 centímetros. baix l'àmplia escala hi ha una chicoteta dependència que feya les voltes de porteria i, en el subsol, el quarto de contadors de gas. L'edifici ya es va equipar en ascensors, encara que en orige eren més be elevadors de càrrega. Es pretenia que els locals de la planta baixa albergaren servicis per al autoabastiment de la comunitat veïnal, pero hui es troben en la seua majoria en desús.
Jardí Interior
La zona ajardinada interior és una de les característiques més distintives del bloc. De la font ornamental que hi havia en el seu centre, hui solament es manté el perímetro. El pati interior albergava també comerços i servicis per als veïns, aixina com engrunsadores per als chiquets, que hui ya no es conserven.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Barris - Valéncia». www. valéncia. es. Consultat el 2021-11-13.
- Contreras Juesas, R. Coord. La Finca Roja. 75 aniversari. 1933-2008. Ajuntament de Valéncia, 2008.
- Lagardera, J., Llopis, A. Comissaris. La ciutat moderna. Arquitectura racionalista en Valéncia. Vol. II. IVAM Centre Juliol González, 1998 ISBN 84-482-1667-9
- Llopis, A., Dauksis, S. eds. Arquitectura del sigle XX en Valéncia. Institució Alfons el Magnànim-Diputació de Valéncia, 2000
- VV. AA. (Juan Cano Forrat) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Finca Roja.- Pàgina sobre l'edifici del Colege d'Arquitectes [1] archivat en Wayback Machine.
- Descripció de la Conselleria de Cultura
- Pàgina sobre l'edifici
- Chornet Just, P. (2011). Rehabilitació de la "Finca Roja" de Valéncia. Giménez Ibáñez, R. dir. ; Barelles Vicente, I. dir.
- Segura, A. D., Ros, V. G. La Finca Roja: un pati per a l'utopia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Finca Roja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.