Finca Pollenzo

La Finca Pollenzo (en italià, Castello vaig donar Pollenzo) és una de les Residències de la casa real de Savoya declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. Té el còdic 823-021 i es troba en Piazza della Chiesa de Pollenzo, frazione de Bra (província de Cuneo, en el Piemont, Itàlia).

Història

Torre i iglésia de sant Vittore.

En l'història bimileraria de Pollenzo (Pollentia per als romans) es varen construir i varen destruir moltes voltes fortificacions, castells i iglésies.

L'antic lloc de Pollenzo (hui comprés en el circuit dels «Castelli Aperti»), despuix d'asproses lluites en els sigles XII i XIII entre les principals comunes del Baix Piemont, que varen dur a la seua completa destrucció es va convertir en sèu del patricio Antonio Porro que va promoure la construcció d'un castell obra de l'ingenier Andrea dona Modena en 1386; trasncurrieron poques décades, la rocca es va transformar en prestigiosa residència feudal dels marquesos de Romagnano. Estos, en la segona mitat del XVI, varen remodelar profundament el castell segons models manieristas, que ho posen en relació en l'arquitectura contemporànea de llocs com Alba i Casale Monferrato.

El rei Carlos Alberto a través dels seus artistes varen pretendre una renaixença gòtica per a llavors lluntà dels models d'Horace Walpole, i les intervencions d'esta época varen dur en si la completa destrucció de la major part del poble d'época migeval i protomoderna en la major part dels assentaments rurals i defensius del XIV, de l'iglésia de Sant Vittore i de les infraestructures del lloc, tot això en nom d'una Edat Mija recreada, pero en freqüents i difusos elements de contradicció en la forma clasicista més opulenta, idealizada per Pelagio Palagi, arquitecte i artiste versàtil.

Varen colaborar en els edificis l'arquitecte Ernest Melano i, per al nou parc, l'arquitecte Xavier Kurten. ^{[enllaç trencat]}

L'intervenció savoyana en Pollenzo va implicar a artistes com Pelagio Palagi (del que es conserva, en l'archiu palagiano del Archiginnasio de Bolonya, el «autèntic» proyecte neogótico, no realisat, per a les fronteres del castell), Ernest Melano, Bellosio, Moncalvo i Gaggini, aixina com tot un taller d'atres artistes i artesans, que varen colaborar per a crear la nova image del poble, en la seua plaça en font, la seua iglésia, la Cascina Albertina («granja Albertina»), el castell, i, fonamentalment, el seu Agenzia.

Quan Víctor Manuel II va abdicar el 9 de maig de 1946 va assumir el títul de comte de Pollenzo.

Destí actual

Ací és a on va sorgir el moviment Slow Food, liderat per Carlo Petrini. Ací, en L'Agenzia es troba l'universitat de Ciències Gastronòmiques, coneguda popularment com la «Universitat del Gust». Ademés d'esta universitat, es troben en el recint un hotel, un restaurant i el Banc del Vi.[1] [2]

Iglésia de sant Vittore

Iglésia de sant Vittore.

Lligada al castell està l'iglésia de sant Vittore, també ella construïda en els anys 1840, en forma neogótica, per Ernesto Melano.

En l'iglésia Carlo Bellosio va pintar, entre uns atres, el martiri de sant Vittore; pot vore's ademés un preciós cor de fusta del XVI provinent de l'abadia de Staffarda.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Finca Pollenzo.

• ^{[enllaç trencat]}, artícul de Lorenzo Falbo (format PDF)
• Residències saboyardas: Castell de Pollenzo