Finca ADOC
La Finca ADOC és un conjunt residencial situat en el barri de La Albufereta, en la ciutat espanyola d'Alacant. Construït principalment entre les décades de 1960 i 1970, constituïx una de les majors actuacions urbanístiques residencials desenrollades en el llitoral alacantí durant el periodo del desenrollisme espanyol. La major part dels seus edificis varen ser promoguts per l'empresari Carlos Pradel i proyectats per l'arquitecte Juan Guardiola Gaya.[1]
Història
L'urbanisació va escomençar a desenrollar-se en 1960 sobre els terrenys situats entre la Serra Grossa, l'avinguda de La Vila Joiosa i el llitoral de la plaja de la Albufereta. El primer edifici construït va ser la coneguda com a Casa del jardiner i del porter, proyectada per Juan Guardiola Gaya en agost de 1960 i aprovada per l'Ajuntament d'Alacant en giner de 1961.[2]
Durant els anys següents es varen ser construint de forma progressiva els distints blocs que integren el complex residencial. Encara que la major part varen ser promoguts per societats vinculades a Carlos Pradel, en fases posteriors també varen participar atres empreses immobiliàries.[3]
El proyecte original concebut per Carlos Pradel era molt més ambiciós que el finalment eixecutat. Contemplava la construcció d'un edifici llineal d'aproximadament dos quilómetros de llongitut que recorreria el front llitoral entre els voltants de l'estació de la Marina i l'Albufereta, adaptant-se al relleu de la Serra Grossa. El pla incloïa ademés la creació d'espigones, plages artificials, una passejada marítima i nous terrenys guanyats a la mar per a us residencial i deportiu.[4]
Finalment el proyecte es va eixecutar únicament de forma parcial, materialisant-se l'edifici La Marina en un dels seus extrems i el conjunt Gafner-Mariola en l'atre.[4]
Des de finals del sigle XX la Finca ADOC ha segut objecte de diverses actuacions de rehabilitació estructural i de renovació de fronteres. Paralelament, el conjunt ha experimentat un progressiu increment de l'us residencial turístic, coexistint en vivendes habituals.[5]
En els últims anys l'Ajuntament d'Alacant ha impulsat actuacions de millora de l'espai públic i de l'accessibilitat en l'entorn de la Serra Grossa i la Albufereta, beneficiant també a l'urbanisació.[6]
Arquitectura
La Finca ADOC va ser dissenyada per a adaptar-se a la pronunciada pendent existent entre l'avinguda de La Vila Joiosa i la plaja de la Albufereta. Com a conseqüència, l'urbanisació s'organisa per mig de plataformes escalonades comunicades per escals, passareles, ascensors i galeries peatonals.[3]
El conjunt constituïx un dels eixemples més representatius de l'arquitectura residencial desarrollista de la década de 1960 en Alacant. El seu llenguage respon al racionalisme tardà en influències brutalistas, caracterisat per l'expressió de l'estructura per mig de grans retículas de formigó armat, la repetició sistemàtica de mòduls habitacionals i l'absència d'elements ornamentals superfluos.[3]
L'edifici Gafner, concebut com a peça dominant del conjunt, destaca per la seua gran llongitut i altura, convertint-se en una autèntica fita visual de la frontera llitoral. La seua composició es basa en una estricta modulació ortogonal, a on l'estructura portante queda clarament reflectida en frontera per mig d'una trama contínua de pilars i voltons que emmarca terrats i buits de dimensions uniformes. Esta repetició genera una image de gran monumentalitat, reforçada per l'escala de l'edifici i la seua implantació sobre l'ala de la Serra Grossa.[3]
Molts dels edificis presenten plantes baixes diàfanes en la finalitat de reduir l'efecte pantalla sobre les vistes a la mar, una solució urbanística empleada de forma reiterada per Juan Guardiola Gaya en este conjunt residencial.[3]
La forta pendent del terreny va condicionar igualment l'organisació interior dels blocs, que incorporen llarcs corredors oberts d'accés a les vivendes, passareles i distints nivells de circulació peatonal conectats entre sí. Este sistema permet resoldre el desnivell natural del terreny mantenint la continuïtat entre els diferents edificis de l'urbanisació.[3]
Les fronteres originals incorporaven elements característics de l'arquitectura mediterrànea dels anys xixanta, com a jardineres corregudes de formigó, celosías, amplis terrats orientats a la mar i solucions de protecció solar destinades a millorar el comportament climàtic de les vivendes. Part d'estos elements varen desaparéixer durant les rehabilitacions realisades des de començos del sigle XXI, aixina com pel progressiu tancament individual de terrats i galeries, que ha alterat parcialment l'uniformitat compositiva prevista en el proyecte original.[5]
Edificis principals
La Finca ADOC està integrada per varis blocs residencials construïts en distintes fases, encara que concebuts com un únic conjunt urbanístic. Entre els edificis més representatius destaquen:
- Edifici Gafner, concebut com una de les peces principals del proyecte original del denominat «edifici kilométrico». Es caracterisa per la seua gran llongitut, la seua estructura modular de formigó, el seu accés directe a la plaja per mig d'un túnel i un ascensor, i la seua conexió funcional en l'edifici Mariola.[4]
- Edifici Mariola, construït en una fase posterior com a prolongació del Gafner. Presenta vivendes de majors dimensions i acabaments de calitat superior, mantenint la continuïtat arquitectònica del conjunt.[4]
- Edifici Monte i Mar, promogut per Vistamar S. A. i proyectat per Juan Guardiola Gaya. Destaca pel seu desenroll llongitudinal adaptat a l'ala i per formar, junt en el restant de blocs, una de les imàgens més característiques de la frontera marítima de la Albufereta.[3]
- Torre Vistamar, un dels edificis de major altura de l'urbanisació i un de les fites visuals del conjunt residencial des de la baïa d'Alacant.[3]
- Edifici Heli, implantat sobre el desnivell de l'ala i caracterisat originalment per les seues jardineres corregudes i atres elements propis de l'arquitectura mediterrànea dels anys xixanta, parcialment modificats durant posteriors rehabilitacions.[5]
- Conjunt Alacant, format per varis blocs residencials i un edifici d'aparcaments escalonats que aprofiten la topografia del terreny i completen la continuïtat urbanística de la Finca ADOC.[7]
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaADOC2009 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCasaJardinero - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBlocs89 - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaKilometrico - ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHeli - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAyto - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAlacant
- Este artícul conté una traducció derivada de «Finca ADOC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.