Festa Nacional de França
La Festa Nacional de França, celebrada el 14 de juliol, és un dia festiu en França. Va ser instituïda en 1880 per la llei Raspail, sense especificar si commemorava la pren de la Bastilla del 14 de juliol de 1789, símbol del fi de la monarquia absoluta, o la Festa de la Federació del mateix dia de 1790, símbol de l'unió de la nació francesa. La segona commemoració permetia obtindre el respal dels republicans moderats per als que la pren de la Bastilla era un acontenyiment massa violent.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]Festes nacionals abans de 1880
[editar | editar còdic]
El 14 de juliol de 1790 va tindre lloc la Festa de la Federació, una de les numeroses festes revolucionàries.
Des de 1793 fins a 1803 es va celebrar la «festa de la fundació de la República» l'1 de vendimiario de cada any. També es va deixar llavors de celebrar el dia de sant Luis en honor del rei. El decret del 19 de febrer de 1806 va instituir la festa nacional de Saint-Napoléon el 15 d'agost, mentres que el 14 de juliol, festa subversiva, no es va celebrar des de 1804 fins a 1848 llevat en reunions clandestines.[4]
En 1849 es va celebrar una festa nacional el 4 de maig, aniversari de la proclamació o ratificació de la República per l'Assamblea Nacional Constituent de la Segona República Francesa.[5] No obstant, a partir de 1852, Napoleón III va restaurar la Saint-Napoléon.
Despuix de la guerra franc-prusiana de 1870, la festa es va convertir en nacionaliste, i es va escomençar a donar una gran importància a la desfilada militar.[4]
En 1878 va tindre lloc una festa nacional el 30 de juny, durant l'Exposició Universal de 1878, que va ser immortalisada per varis quadros de Claude Monet (La Rue Montorgueil à Paris, fête du 30 juin 1878) i d'Édouard Manet (La Rue Mosnier aux drapeaux).
Instauració com a festa nacional
[editar | editar còdic]En 1879, la naixent Tercera República estava buscant una data per a instaurar una festa nacional i republicana. En acabant de que es consideraren vàries dates,[N 1] el diputat Benjamin Raspail va presentar el 21 de maig de 1880 un proyecte de llei per a adoptar el 14 de juliol com a dia de la festa nacional anual. Pese a que el 14 de juliol de 1789 (pren de la Bastilla) va ser considerat per alguns parlamentaris un dia massa sanguinós, la Festa de la Federació del 14 de juliol de 1790 va permetre alcançar un consens.[1] D'esta manera, esta data «de doble sentit» va permetre unir a tots els republicans.[6]
La llei, firmada per sesenta y cuatro diputats, va ser adoptada per l'Assamblea Nacional el 8 de juny i pel Senat el 29 de juny. Va ser promulgada el 6 de juliol de 1880 i en el seu artícul únic indicava simplement que «La República adopta el 14 de juliol com a dia de la festa nacional anual», sense indicar quin és el succés que pretenia commemorar.[1]
L'informe de la sessió del Senat del 29 de juny de 1880, en la que es va aprovar l'establiment d'esta festa nacional, tira llum sobre el debat subjacent sobre l'event que deu commemorar el 14 de juliol:[1]
Una miqueta despuix, l'informe del Senat previ a l'adopció de la proposició de llei, feya també referència al 14 de juliol de 1790:[1]
Celebracions i notorietat
[editar | editar còdic]
Desfilada militar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Desfilada militar del Dia de la Bastilla.
El 14 de juliol se celebra una desfilada de les tropes per l'avinguda dels Campos Elíseos de París, l'eixida dels quals té lloc generalment a les dèu del matí, just despuix del pas de la Patrouille de France i la revista dels diferents cossos armats per part del president de França. També es realisen atres desfilades o cerimònies militars en la major part de les grans ciutats franceses. En Lió, la desfilada es realisa tradicionalment el 13 de juliol.
Fòcs artificials
[editar | editar còdic]
Estos espectàculs nocturns tenen lloc al voltant de llocs rebujats de les ciutats, com a esplanades, parcs o cossos d'aigua. D'un cost alt, els fòcs artificials són espectàculs molt apreciats, sobretot quan són grandiosos. De fet, molts municipis no tenen els mijos humans i financers necessaris per a organisar-los. Vàries ciutats organisen els seus fòcs artificials la vespra per la vesprada, el 13 de juliol, si s'organisen uns fòcs artificials més grans el 14 de juliol en una ciutat propenca. Est és el cas de numerosos municipis contigus a la capital.
Balls populars
[editar | editar còdic].jpeg){kind=link}
S'organisen numerosos balls en casi la totalitat de les ciutats del país. Els més populars són els balls dels bombers. A sovint, el ball té lloc el 13 de juliol, vespra de la festa, lo que permet anar a treballar el 15 de juliol de matí.
Hi ha tres tipos principals de balls: el grup tradicional o fanfarria (cridat banda en el sur del país), el ball de musette, que havia caigut en desús entre la década de 1970 i la de 2010, i per últim, els més freqüents, els balls organisats per orquestes itinerants especialisades en les festes de poble.
Obres d'art
[editar | editar còdic]En 1873, Alfred Sisley va pintar durant la festivitat del 14 de juliol La Seine au Point-du-Jour, 14 juillet prop de la Porte de Saint-Cloud.[7]
En 1875, el mateix artiste va pintar Jour de Fête à Marly-li-Roi, cridat prèviament 14 Juillet à Marly-li-Roi.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Pren de la Bastilla
- Festa de la Federació
- Dia nacional
- Fòcs artificials
- Festa de la República
- Défilé militaire du 14 Juillet
- Atentat de Niza de 2016
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Tout savoir sur li 14 Juillet - 14 Juillet, fête nationale» (en fr). Sénat. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2010. Consultat el 4 de novembre de 2018.
- ↑ «Audition de M. Jean Favier, historien, président du Haut comité dones célébrations nationales» (en fr). Assamblea Nacional. Consultat el 10 de novembre de 2018. «El 14 de juliol […] no és la data de la pren de la Bastilla sino la de la Festa de la Fédération i per tant de la monarquia constitucional»
- ↑ «Li 14-Juillet», Els lieux de mémoire (en fr). «La festa nacional que es va celebrar en 1880 no commemora solament el 14 de juliol de 1789; és una data de doble interpretació que recorda simultàneament a la pren de la Bastilla i a la Festa de la Federació: el segon event permet compensar, pel seu aspecte nacional i ecuménico, el caràcter violent i sanguinós del primer, i tranquilisar als moderats. No obstant, per als verdaders republicans, la festa nacional rendix homenage en primer lloc i davant tot al 14 de juliol de 1789, a pesar dels excessos sanguinosos comesos pel poble eixe dia.»
- ↑ 4,0 4,1 Plantilla:Cita episodi
- ↑ Agulhon, 1979, p. 130
- ↑ «La fête nationale du 14 juillet» (en fr). Présidence de la République. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2012. Consultat el 4 de novembre de 2018.
- ↑ (1974) Diffusion Princesse (en fr). «La Seine au Point-du-Jour, 14 juillet, 1873 - Huile sur toile, 38 X 46 cm A.M. Walter H. Salomon, Londres»
- ↑ «Fete Day at Marly li Roi (The Fourteenth of July at Marly li Roi), 1875 - Alfred Sisley» (en en). WikiArt. Consultat el 4 de novembre de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dalisson, Remi (2009). Célébrer la nation, els fêtes nationales en France de 1789 à nos jours (en fr), Nouveau monde éditions.
- (1996) «Li 14-Juillet», Els lieux de mémoire, t . 1 « La République » (en fr), Gallimard.
- (1991) Histoire dones 14 juillet, 1789-1919 (en fr), Ouest-France Université.
- El Histoire.(25)
- Sanson, Rosemonde (1976). Els 14 juillet, fête et conscience nationale, 1789-1975 (en fr), Flammarion.
- (1979) Marianne au combat. L'imagerie et la symbolique républicaines de 1789 à 1880 (en fr), Flammarion. ISBN 978-2082109550.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta Nacional de Francia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N", pero no es trobà una etiqueta <references group="N"/>