Fes l'amor, no la guerra
Fes l'amor, no la guerra (en l'original anglés: Make love not war; i en francés: Faites l'amour, pas la guerre) és un lema antimilitar associat en la contracultura de la década de 1960 en Estats Units.[1]
Guerra de Vietnam
El lema Fes l'amor, no la guerra va ser usat per primera volta per els qui s'oponien a la Guerra de Vietnam, pero des de llavors ha segut invocat en atres situacions ya siga contra el sistema o contra la guerra -reivindicant el pacifisme i el antimilitarisme-.[2][3]
Orige de la frase
Gershon Legman es considera l'inventor de la frase. En abril de 1965, en una manifestació contra la guerra de Vietnam en Eugene, Oregon, i en el seu últim any en l'Universitat d'Oregó, va escriure la frase a mà en el seu suéter. Una foto de Diane Newell Meyer atestaria este fet ademés d'estar impresa en el Eugene Register-Guard. També va aparéixer un artícul relacionat en l'orige de la frase el 9 de maig de 1965 en el New York Claves.[4]
Els activistes radicals Penélope i Franklin Rosemont varen popularisar la frase en imprimir centenars d'adhesius i pins en el lema «fes l'amor i no la guerra» en la Llibreria de la Solidaritat en Chicago (Illinois) distribuint el material el Dia de la Mare en març de 1965. Varen ser els primers en imprimir l'eslògan.[5]
Moviments socials de 1968 i la seua repercussió en el món
- Artícul principal → Moviments socials de 1968.
La frase va tindre continuïtat en els acontenyiments protagonisats per jóvens i estudiants, com la Revolució de 1968 i del Maig de 1968 en França i la seua extensió a atres països (com el moviment estudiantil en Mèxic de 1968) sent una de les causes dels moviments contra el sistema, com el moviment hippie i l'ampliació del moviment pacifiste.
El moviment estudiantil en Mèxic de 1968 va ser un moviment social -situat en un context planetari de lluites socials de la denominada Revolució cultural de 1968- en el que ademés d'estudiants de l'UNAM i del IPN, varen participar professors, intelectuals, ames de casa, obrers i profesionistas en la Ciutat de Mèxic i que va ser reprimit el 2 d'octubre de 1968 pel govern mexicà en la matança en la plaça de les Tres Cultures[6][7]
Vore també
Referències
- ↑ "Fes l'amor, no la guerra", per Gabriel Estany Mariscal, abril de 2003
- ↑ «[1]». Consultat el 15 d'agost de 2010.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ Dubtar, H., "Love and death (and schmutz): G. Legman's second thoughts," Village Voice, May 1, 1984, pp. 41-43.
- ↑ Rosemont, Penelope. Dreams and Everyday Life: A Sixties Notebook. Chicago: Charles H. Kerr, 2008:40-41.
- ↑ En el seu quint informe de govern en 1969, Díaz Ordaz va declarar "“Assumixc la responsabilitat ètica, moral, jurídica i històrica en relació a els fets ocorreguts l'any passat”.
- ↑ "No, l'orde va ser a l'Eixèrcit. En realitat tot ho va manejar el president", en Cárdenas, Rogelio. "Díaz Ordaz 'ho va manejar tot'", nota [2] archivat en Wayback Machine. en el periòdic L'Universal, 28 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haz el amor, no la guerra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.