Ferla
Ferla és una comuna siliciana de 2.649 habitants,[1] es troba en la Província de Siracusa (Italia).
Història
El nom deriva de "ferula", nom d'una planta herbácea en l'àrea, i apareix per primera volta en un document en data de 23 de juliol de 1269, a on hi ha un acort entre el Baró Ferla i Damián Llança Perruccio Rúbeo Baró Xirume per a resoldre les qüestions relatives a les pastures en les zones de guaret. Si ben els primers vestigis de la denominació "Ferla" apareixen durant la época medieval, el país és molt més antic, i les mencions a est són abundants en tots els llocs, tant en la prehistoria, com en la época greco-romana o en la paleocristiana.
Les chafades de la necròpolis i vivendes de la cova encara per documentar arqueológicamente mostren l'existència d'un complex residencial abans de la colonisació grega del sigle VIII a. C. en el cerro cridat "Castell", just al sur de la ciutat, i en les afores. La ciutat seguix existint en l'época grega. No sabem res de lo que va ocórrer durant el periodo en Ferla àrap, pero en les afores no hi ha evidències de que hi haguera una forta comunitat de raïls islàmiques. En els normandos es va convertir en el territori de la baronia Ferla de Godfrey, fill del comte Roger. Despuix va passar a ser propietat de Pallancino i despuix a atres famílies nobles de Sicília. En 1625 es va convertir en Marquesado de Rau i despuix va passar a José Grimaldi per Noto. Els drets s'extinguixen en els barons Tarallo Francesco Borgia. El centre de la ciutat es va ampliar i va delimitar com una ciutat de Norman en l'Edat Mija, i tal volta va ser en eixe moment en l'història que va tindre el seu nom actual. No obstant, segons atres testics, el nom va ser canviat pel poble de Piazza Armerina, que en la seua majoria varen emigrar allí, tal volta inspirant-se en els molts arbres que creixen en la fèrula. L'escut municipal recorda, de fet, l'orige del nom i toca l'arbre de la Fèrula.
Sobre la composició urbana de Ferla cal dir que abans del terremot del 1693, va deure haver tingut un pla irracional ya que està condicionat per l'irregularitat de la base sobre la que es trobava la ciutat. La ciutat es va desenrollar en el menut replanell que s'estén des de la matriu a Carmine i despuix des d'allí cap a avall a través de les fortes pendents que conduïx a la vall, en el districte de "Ronc". El terremot va acabar en tota la ciutat medieval i va causar la pèrdua de 800 habitants. A partir d'eixa data la ciutat va ser construïda cap al nort, des del vell es va prendre solament la part en eixe pla i que giren al voltant de la Iglesia Madre i l'Iglésia de Sant Sebastià. En les zones empinades, com encara és evident hui en dia en el manteniment d'un extens complex de ruïnes al sur del districte Castelverde, l'arquitectura no es va construir més en fins residencials, inclús en alguns casos s'utilisa per a extraure les hortes i estables.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 3693 | 4221 | 4431 | 5378 | 5442 | 5268 | 5119 | 4567 | 4475 | 3894 | 3264 | 3125 | 3029 | 2760 |
Cultura
Arquitectura Religiosa
Iglesia de San Sebastián
L'iglésia de Sant Sebastià és el més gran del país, va ser construïda en 1481, pero va anar completament reconstruïda despuix de la terremoto de 1693. L'interior té tres naves i es manté relíquies de San Juan Bautista, San Sebastián, Santa Lucía de Siracusa i de Santo Stefano (mártir) . El frente exterior està adornat en el plàstic de l'aparat del capità Miguel Ángel Vaig donar Giacomo, que representa al sant, flanquejada per dos soldats varen morir i dos que tenen els pergamins.
Iglesia de San Antonio Abad
Construïda en el sigle XVI, originalment es trobava en la part inferior, el terremot la va destruir per complet i es va reconstruir en el lloc actual, que és el centre del nou assentament en el sur-oest de les quatre cançons.
L'instalació d'una creu grega va ser dissenyada immediatament despuix del terremot de 1693, pero la construcció es va portar a terme durant més d'un sigle. Les dimensions de 33 m s'establiran per a cada eix de la creu. L'exterior, molt interessant, es compon d'una frontera barroca sinuosa, construïda per tres cossos dels dos costats cóncaus són coronats en el campanar. L'Iglésia està separada del prototip de la part davantera galant model de torre ocasió tan a sovint en menudes ciutats, a lo llarc del sigle XVIII, pero l'escola de Gagliardi du signes significatius: en les formes del portal i les casetes en els detalls decoratius i en eixe frenètic moviment primer del tot.
El sostre de la cúpula octogonal, és una decoració de brodat excepcionals, les fresca i estuc. La fresca central que representa el triumfo de Sant Antonio és Crestadoro aixina com les atres ilustracions i la luneta de San Mateo. La cúpula de la torre va caure en el terremot va deixar la 1908. En l'interior, es conserven en casetes especials de les escultures del sigle XVIII que representa ben car als sants de la devoció religiosa de ferlesi.
Otras iglesias
- Iglésia de Sant Jacobo
- Iglésia del Carmen
- Iglésia de Santa Sofia
- Convent dels Flares Menors Capuchinos
- Iglésia de Santa María de Jesús, Convent dels Flares Menors Reformats
- L'Iglésia de La nostra Senyora de Gràcia
Festes
La Semana Santa
El festival més celebrat en Ferla és la Semana Santa. Cada any tornem a viure el misteri de la Passió de Jesús, la mort i Resurrección de Jesús de rituales i procesión. En el temps s'han perdut funció religiosa com el Dissabte i Divendres de Cuaresma, la representació sagrada de la Passió, la HolyOpira i va caure a tila varen desaparéixer com les Germandats de Sant Sebastià i Sant Antonio que una volta va tindre un paper important en la realisació de la festa. La anacrónica en alguns moments ajuda a fer una Ferla especial de Semana Santa en comparació a atres zones d'Itàlia: la processó de "Signuri en Canna', el Jueves Santo, despuix de la missa en la "Sopar del Senyor i la deposición de Sacrament, s'iniciarà la visita dels fidels a" Sepulcri ", altars adornats en flors, vés-les i els brots de blat tradicional. El Viernes Santo per a commemorar la Passió de Crist en un ambient de fervor religiós. Processons en mig d'una especialment lo espiritual, a partir de la vesprada en un processó de " Signuri Cruci"i la Dolorosa. La nit despuix del sermón de les "Sèt paraules" es porta a terme la funció "Scisa a Cruci", a on Jesús, descendit de la creu, es coloca en l'urna (“en cascada"). La Semana Santa conclou la nit del dumenge en la processó de fer "Jesús i María."
La fiesta de la Patrona
La festa se celebra el 20 de juliol. La nit anterior despuix de la tradicional "Curra" (l'image és treta de la caseta a on s'almagasena tot l'any i es coloca en l'altar, en mig dels crits i les oracions dels fidels), la relíquia del braç i es du l'argent processó pels principals carrers del país. És la tradició d'anar en pelegrinage a esta entrada, que oferix una vela. Els portadors de fercolo "nuets" es visten en pantalons blancs i el pit nuet usar una cinta roja en l'image de Sant Sebastià. A les dotze d'entre "Nzareddi" i fòcs artificials, el sant fa el seu espectacular "nisciuta". Duta en processó a caure de nou en el carro de nit sull'artistico elaborat pels chiquets.
La Navidad
L'ambient de Nadal en Ferla, pot ser transportat a les melodies de les vores vives de les novenes. Els cantants, acompanyats per flauta, gaita, acordeón deambulen pels carrers del país des del 16 de decembre de cantar tres estrofes d'un dia durant nou dies, tota l'història del naiximent del Chiquet Jesús. Totes les iglésies obertes al cult celebrat la celebració de la novena de Nadal, que aplegarà al seu clímax en la vigília de la nit de Nadal del 24 de decembre, en una representació evocadora del naiximent del chiquet Jesús en les campanadas de la mijanit. També Ferla està ben establida tradició de les embarcacions de la Natividad que es porta a terme a lo llarc de la ruta del vell país, creant una atmòsfera rica en colors i sons.
Referències
- ↑ «Población a 1 de enero de 2009». Archivat des d'el original, el 19 de febrero de 2010. Consultat el 4 de marzo de 2010.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferla» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ferla.