Federico Jagellón
Federico Jagellón (en polac: Fryderyk Jagiellończyk; Cracovia, 27 de abril de 1468-Cracovia, 14 de març de 1503) va ser un príncip polac, arquebisbe de Gniezno, bisbe de Cracovia, i primat de Polònia. Va ser el sext fill varó i el nové fill de Casimiro IV Jagellón, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i la seua esposa Isabel d'Habsburgo d'Hongria, coneguda com «Matka Jagiellonów» (Mare dels Jagellón).
Va governar dos diòcesis en devoció. Es va preocupar pel cult dels sants, l'adequada educació del clero, es va ocupar de la vida llitúrgica, i va portar a terme els sínodo diocesans i provincials. També es va preocupar per la llitúrgia, les fundacions i la restauració d'iglésies, inclosa la restauració de les catedrals de Cracovia i Gniezno.
Biografia
Naixcut en el sí de la dinastia Jagellón, va ser fill dels reis de Polònia Casimiro IV i Isabel d'Habsburgo, i germà del rei d'Hongria Vladislao II, de Sant Casimiro i dels també reis de Polònia Juan I, Alejandro I i Segismundo I.[1][2]
Als vint anys d'edat va ser nomenat arquebisbe de Cracovia, i als vinticinc el papa Alejandro VI li va crear moradura del títul de Santa Lucia in Septisolio.[3] En eixe mateix any 1493 va ser nomenat arquebisbe de Gniezno, en retenció de la diòcesis de Cracovia.[4][5][lower-alpha 1]
Va morir en 1503 als 34 anys, va ser sepultat en la catedral de Cracovia.[6][7]
Notes
- ↑ Abans del Concilie de Trento estava permés que un sol bisbe regira vàries diòcesis simultánemente.
Referències
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Federico Jagellón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.