Federació de Mali
La Federació de Mali va ser un efímer estat africà que va existir entre els anys 1959 i 1960 que comprenia els actuals països de Senegal i Mali (antic Sudan francés).
Història
[editar | editar còdic]L'aspiració federalista dels països africans
[editar | editar còdic]Despuix de l'aprovació de la llei marque Defferre del 23 de juny de 1956 i la desaparició del Àfrica Occidental Francesa i del Àfrica Equatorial Francesa, el debat sobre el federalisme va dividir a la classe política africana. Aixina, durant el congrés de l'Assamblea Democràtica Africana (RDA per les seues sigles en francés) en el colege tècnic de Bamako entre el 25 i el 30 de setembre de 1957, Félix Houphouët-Boigny i la secció marfileña del partit varen defendre front al restant una independència de cada país africà.[1]
El 15 de febrer de 1958, els partits africans reunits en el Palau dels Borbones en París es varen negar a unir-se baix la bandera de l'Assamblea i varen fundar en Dakar el 28 de març el Partit d'Agrupació Africana (PRA per les seues sigles en francés), partidari d'una unitat federal africana. El 5 d'abril següent, la RDA elegida va votar a favor de la creació d'un eixecutiu federal per al Gran Consell, lo que va enfurir a Costa d'Ivori, pero va obtindre el respal del guineano Sékou Touré.[1]
En aplegar en poder en maig de 1958, Charres de Gaulle va fundar en Félix Houphouët-Boigny la Comunitat Francesa, unint França i les seues antigues colónies sense satisfer plenament als nacionalistes africans, que varen exigir l'independència total i immediata durant el congrés de la PRA del 25, 26 i 27 de juliol de 1958 en el centre internacional Unafrica de Cotonú.[1]
Naiximent de la Federació de Mali
[editar | editar còdic]En la conferència de Bamako del 29 i 30 de decembre de 1958 iniciada per Gabriel d'Arboussier, els representants de Senegal, la República Sudanesa (actual Mali), Alt Volta (actual Burkina Faso) i Dahomey (actual Benín) varen redactar el certificat de naiximent de la Federació de Mali, seguit el 14 de giner de 1959 en el Palau del Gran Consell de l'Àfrica Occidental Francesa, per la celebració de l'Assamblea Constituent de la nova federació.[1] Inaugurada en el discurs del senador-alcalde de Dakar, Lamine Guèye: “La nostra trobada, en esta sala de delliberació del Gran Consell, és un acte de fe en el destí d'una Àfrica forta per mig de l'unió de tots els seus membres sense discriminació de cap tipo". Mahamane Alassane Haïdara va parlar després en nom de la República Sudanesa, seguit per Maurice Yaméogo, president de l'Assamblea Constituent de l'Alt Volta, i el senegalés Léopold Sédar Senghor, qui va parlar d'una Mancomunidad francesa.[2] El president de l'Assamblea Federal Constituent és el sudanés Modibo Keita, els seus vicepresidents Maurice Yaméogo i Louis Guillabert.[2]
Presentada per Doudou Thiam, la constitució de la Federació va ser aprovada per unanimitat pels 44 delegats dels 4 estats el 17 de giner de 1959, després adoptada pels sudanés i senegalesos el 21 i 22 de giner, mentres que l'Alt Volta i Dahomey es varen retirar, dissuadits per França[1] i per Costa d'Ivori, que va crear en ells el Consell de la Entente.[2]
El 4 d'abril següent, Senghor va presidir l'Assamblea Federal de Mali que modificava la constitució federal i va nomenar com a president a el sudanés Modibo Keïta, i al senegalés Mamadou Dia com a vicepresident del govern federal, format el 15 d'abril, en 4 ministres de cada u dels dos països membres.[1]
El 15 de maig de 1959, de Gaulle va rebre a Keïta en el Palau de l'Elíseu i va reconéixer la Federació de Mali dins de la Comunitat. Després, el president francés va respondre favorablement el 13 de decembre davant l'Assamblea Federal reunida en Dakar, a la solicitut de transferència de poders de la comunitat a la Federació formulada el 29 de setembre anterior. Les negociacions es varen obrir en l'Hotel Matignon el 18 de giner de 1960 varen conduir a la firma el 4 d'abril dels acorts sobre l'independència de la Federació, proclamats oficialment el 20 de juny de 1960 a mijanit en l'Assamblea Federal, pel seu president Léopold Sédar Senghor.[1]
La dissolució de la Federació
[editar | editar còdic]Durant l'estiu, sorgixen disensiones entre senegalesos i sudanés sobre els seus punts de vista polítics i els seus nomenaments. Després, el 18 d'agost de 1960, per orde de Keïta que no va informar a Dia, el coronel Soumaré, cap de les forces armades, va movilisar les unitats de l'eixèrcit maliense estacionades en Podor i Bignona per a assegurar les pròximes eleccions presidencials. Els sudanés temien una secessió dels senegalesos, que a la seua volta temien un colp d'Estat sudanés. El consell extraordinari de ministres del dia següent, en presència d'un sol ministre senegalés, relleva a Dia de les seues funcions i declara l'estat d'emergència.[1]
En resposta, Senghor i Dia, recolzats per la gendarmería dirigida pels senegalesos, varen arrestar al coronel Soumaré el 20 d'agost pel comandant de la Guàrdia Republicana de Senegal. Eixa mateixa nit, els diputats senegalesos varen votar a favor de l'independència de Senegal i l'estat d'emergència, duent a Modibo Keïta i als representants sudanesos presents en Dakar a la frontera al sendemà.
El 22 de setembre, Modibo Keïta va proclamar l'independència de la República Sudanesa, que es va convertir en la República de Mali.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Laurent Correau, « Histoire de la Fédération du Mali et de sò éclatement », RFI, 2 avril 2010. D'après Sékéné Mody Cissoko, Un combat pour l’unité de l’Afrique de l’Ouest, la Fédération du Mali (1959-1960), Nouvelles éditions africaines du Sénégal, Dakar, 2005.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (francés) «Création de la fédération du Mali», Jeune Afrique, 12 de giner de 2004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Federación de Mali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.