FASTRAC-1
FASTRAC és un parell de nanosatélites (respectivament cridats Sara-Lily i Emma ) desenrollats i construïts per estudiants de l'Universitat de Texas en Austin . El proyecte forma part d'un programa patrocinat pel Laboratori d'Investigació de la Força Aérea (AFRL), l'objectiu de la qual és liderar el desenroll de tecnologia espacial assequible.[1] La missió FASTRAC investigarà específicament les tecnologies que faciliten l'operació de múltiples satèlits en formació. Estes tecnologies habilitantes inclouen navegació relativa, comunicacions d'enllaç creuat, determinació d'actitut i espente. Per l'alt cost d'alçar la massa en òrbita , hi ha una forta iniciativa per a miniaturizar el pes total de les naus espacials. L'utilisació de formacions de satèlits, en lloc de grans satèlits individuals, reduïx el risc de falla d'un sol punt i permet l'us d'hardware de baix cost.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «FASTRAC 1, 2 (Nanosat 3 / FO 69, 70 / FASTRAC-OSCAR 69, 70)». space.skyrocket.de. Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- ↑ «Wayback Machine». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «FASTRAC-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.