Fàbrica Fagus

Fàbrica Fagus

La Fàbrica Fagus (en alemà: Fagus-Werk), una fàbrica de formas en Alfeld en Alemània, és un eixemple important d'arquitectura moderna primerenca. Encarregada pel propietari Carl Benscheidt que volia una estructura radical que expressara la ruptura en el passat de la companyia, la fàbrica va ser dissenyada per Walter Gropius i Adolf Meyer. Es va construir entre 1911 i 1913, en afegitons i interiors completats en 1925. El conjunt arquitectònic de la Fàbrica Fagus va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2011.

Influències

Erro al crear miniatura:

Fàbrica de turbines de AEG de Peter Behrens, 1910.

La major influència d'este edifici va ser la fàbrica de turbines AEG dissenyada per Peter Behrens. Gropius i Meyer havien treballat en el proyecte i en Fagus presenten la seua interpretació i crítica del treball del seu mestre. L'edifici principal de Fagus pot vore's com una inversió de la fàbrica de turbines. Abdós cantons lliures de soports i superfícies de cristal entre els pilars que cobrixen tota l'altura de l'edifici. No obstant en la fàbrica de turbines els cantons estan coberts de pesats elements que s'inclinen cap a dins. Les superfícies de vidre també s'inclinen cap a dins i queden empotrats con relación a els pilars. Els elements de respal estan atenuats i l'edifici mostra una image d'estabilitat i monumentalitat. En Fagus ocorre exactament lo contrari; els cantons es deixen obertes i els pilars estan amagats, deixant la superfície de vidre per l'exterior. Gropius descriu esta transformació dient,

"El paper dels murs es va restringir a ser meres cortines estirades entre les columnes empinades en l'estructura per a preservar de la pluja, el fret i el soroll"

En el temps del disseny de Fagus, Gropius estava recopilant fotografies d'edificis industrials en EE. UU. una publicació de Deutscher Werkbund. El disseny d'estes fàbriques va ser també font d'inspiració per a Fagus.

Història

El propietari de Fagus

Carl Benscheidt (1858-1947) va fundar la companyia Fagus en 1910. Va escomençar treballant per a Arnold Rikkli, que practicava la medicina natural, en qui va deprendre sobre les formas per a sabates ortopédicos (prou rar en aquella época). En 1887 Benscheidt va ser contractat pel fabricant de formes Carl Behrens com a director de la seua fàbrica de Alfeld. Despuix de la mort de Behrens en 1896, Benscheidt va passar a ser director general de la companyia, convertint-se en una de les majors en el seu sector d'Alemània. En octubre de 1910, va dimitir del seu lloc per unes desavenències en el fill de Behrens.

Encàrrec

Despuix de la seua dimissió, Benscheidt va començar en la seua nova companyia. Es va establir associat a una empresa nortamericana de la que va adquirir tant capital com a experiència. Va comprar el terreny enfront de la companyia de Behrens i va contractar a l'arquitecte Eduard Werner (1847-1923), a qui coneixia d'una anterior reforma de la fàbrica de Behrens. A pesar de que Werner era especialiste en fàbriques, Benscheidt no estava conforme en l'apariència exterior del seu disseny. La seua fàbrica estava separada de la de Behrens per una via de tren i Benscheidt va pensar en l'elevació de l'edifici per eixe costat (nort) com un anunci permanent de la seua fàbrica. En giner de 1911 va contactar en Walter Gropius i li va oferir el treball de redissenyar les fronteres. Gropius va acceptar l'oferta, començat una llarga colaboració que s'estendria fins a 1925 quan l'última de les edificacions es va terminar.

Construcció

Durant la construcció, Gropius i el seu soci Meyer varen estar baix una gran pressió per a mantindre el ritme dels treballs. Es va començar en maig de 1911 sobre la base dels plans de Werner, i Benscheidt esperava que la fàbrica començara la producció en l'hivern d'eixe mateix any. Es va conseguir en gran part i en 1912 Gropius i Meyer varen dissenyar els interiors de l'edifici principal i atres edificis secundaris menors.

Per a poder fer front als costs adicionals del disseny de Gropius, Benscheidt i els seus socis americans s'havien decidit per un edifici menor del que estava sent planificat. En l'hivern de 1912 estava clar que la fàbrica no soportava el número de demanats i es va decidir fer una gran ampliació. Per a llavors el contracte era directe a Gropius i Meyer i, des de llavors, anaven a ser els únics arquitectes dels edificis de Fagus. L'ampliació pràcticament doblava la superfície dels edificis per mig d'afegitons cap al carrer (sur). Açò va donar l'oportunitat de crear una elevació adequada cap a la mateixa. Inicialment l'elevació principal era l'orientada cap al nort i que donava a les vies del tren i la fàbrica de Behrens.

El treball en l'ampliació va començar en 1913 i a penes va estar terminat quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Durant la guerra solament varen ser possibles treballs menors com la sala de generadors i el fumeral que es va convertir en una característica destacada del complex.

Despuix de la guerra el treball va continuar en l'ampliació d'edificis menors com la porteria i el mur del tancament. Durant eixe temps els arquitectes, en colaboració en professors i alumnes de l'Escola de Bauhaus, varen dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici principal. També varen recomanar varis dissenyadors per a la campanya publicitària de Fagus. Des de 1923 fins a 1925, els arquitectes varen treballar també en una nova ampliació que mai es va realisar. No va ser fins a 1927 quan Benscheidt va escriure a Gropius per a explicar-li que les activitats deurien parar fins a posteriors notícies per dificultats financeres.

Disseny

Encara que construïts en diferents sistemes, tots els edificis del lloc tenen una image comuna i apareixen com un tot unificat. Els arquitectes ho varen conseguir usant alguns elements comuns en tots els edificis. El primer d'ells és l'us de grans finestrals d'avall a dalt en marcs d'acer que rodegen els cantons de l'edifici sense una estructura visible. L'atre element unificador és l'us del rajola. Tots els edificis tenen una base de 40 cm de rajola negra i el restant està realisat en rajola groga. Esta combinació conseguix un efecte de lluminositat que Gropius va cridar “eterealización”.

Per a incrementar esta sensació de lluminositat, Gropius i Meyer varen usar una série d'efectes òptics com a elements més alts que amples en les finestres, que a la seua volta són més llargues en els cantons i més altes en l'últim pis.

El disseny de l'edifici es va orientar cap a la via del tren. Benscheidt considerava que la vista dels passagers dels trens fora la que determinara l'image de l'edifici i va posar l'accent en la frontera en eixa orientació. Peter Behrens (en els qui Gropius i Meyer varen estar treballant un any abans d'escomençar en la fàbrica Fágus) havia senyalat que els arquitectes devien considerar com la velocitat dels moderns mijos de transport afectava a la percepció de l'arquitectura. Gropius havia comentat el tema en els seus escrits. D'acort en l'historiadora d'arquitectura Annemarie Jaeggi estes qüestions varen ser importants en el disseny de Fagus.

Galeria

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:

Bibliografia

• Götz, Jürgen. "Maintaining Fagus", en Jaeggi (2000) pàgines 133-141
• Jaeggi, Annemarie (2000). Fagus: Industrial Culture from Werkbund to Bauhaus, Nova York, Princeton Architectural Press. ISBN 1-56898-175-9
• Pevsner, Nikolaus (1949) Pioneers of Modern Design ISBN 0-300-10571-1
• Schwartz, Frederic J. (1996). The Werkbund: Design Theory and Mass Culture before the First World War, New Haven i Londres, Yale University Press. ISBN 0-300-06898-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fàbrica Fagus.

• http://www.greatbuildings.com/buildings/fagus_works.html Great Buildings Online - Fagus Works, conté vàries fotografies de l'edifici (en anglés)
• http://www.fagus-gropius.com [1] archivat en Wayback Machine. (en alemà)
• http://www.grecon.de (en alemà)