Extensió de signe

La extensió de signe és l'operació, dins de l'aritmètica de computadores, en la qual s'incrementa la cantitat de bits d'un número preservant el signe i el valor del número original. És portada a terme per mig d'agregació de dígits del costat més significatiu del número, seguint certs procediments depenent de la representació particular utilisada.

Per eixemple, si s'usen 6 bits per a representar al número "00 1010" (dèu positiu en decimal) i l'operació d'extensió de signe estén el tamany de la paraula a 16 bits, llavors la nova representació és simplement "0000 0000 0000 1010". D'esta manera, abdós, signe i mòdul, es mantenen iguals sobre el valor original.

Si dèu bits són utilisats per a representar al número "11 1111 0001" (quinze negatiu en decimal) utilisant complement a dos, i s'estén el signe fins a setze bits, la nova representació seria "1111 1111 1111 0001". D'esta manera, reblint el costat més significatiu en uns, el signe i mòdul es mantenen iguals sobre el valor original.

En el conjunt d'instruccions d'Intel x86, per eixemple, existixen dos maneres de realisar l'extensió de signe:

• Usant les instruccions cbw, cwd, cwde, i cdq: convertixen byte a paraula, paraula a doble paraula, paraula a doble paraula estesa i paraula doble a cuádruple paraula respectivament (en el context del x86, un byte equivalen a 8 bits, una paraula a 16 bits, doble paraula i doble paraula estesa a 32 bits i cuádruple paraula a 64 bits);

• Usant un dels moviments d'extensió de signe, facilitats per la família d'instruccions movsx (moure en extensió de signe).

Referències

Bibliografia

• Mane, Morris M.; Kime, Charles R. (2004). Logic and Computer Design Fundamentals (3rd ed.), pp 453. Pearson Prentice Hall. ISBN 0-13-140539-X