Exposició Commemorativa de Gotemburgo (1923)


La '___protected_title_0___' () va ser una gran exposició organisada per a celebrar el 300.º aniversari de la ciutat que va ser inaugurada el 8 de maig de 1923 pel rei Gustavo V. El fet certament va ocórrer en 1921 —la ciutat va rebre del rei Gustavo II Adolfo el seu estatut real fundador en 1621—, pero l'exposició es va retardar fins a 1923. Es va planejar tancar l'exposició el 30 de setembre,[1][2][3][4] pero es va ampliar fins al 15 d'octubre[5] i va ser visitada per 4,2 millons de persones. El comissionat general de l'exposició va ser Harald Adelsohn.[6] L'exposició va ser concebuda com una gran exposició internacional a l'estil de les exposicones universals, encara que no va tindre eixe caràcter ni va ser reconeguda per la Convenció relativa a les Exposicions Internacionals (vore Exposicions internacionals reconegudes per el BIE).
Va ser una exposició molt gran que va cobrir gran part de Gotemburgo i es varen construir i varen fundar varis dels edificis i institucions més coneguts de l'actualitat, com el Museu d'Art de Gotemburgo, el Jardí Botànic de Gotemburgo, el Liseberg i el Centre d'Exposicions de Suècia. L'exposició es va ubicar principalment en dos àrees: l'àrea per a l'Exposició de l'Aniversari en sí en 244 680 m² i l'àrea per a la Trobada Agrícola, l'Exposició d'Aviació i l'Exposició del Jardí Nòrdic en 224 000 m².
El governador Oscar von Sydow i el president de l'Ajuntament de Gotemburgo, Axel Carlandersplatsen, varen clausurar l'exposició escrivint les últimes llínees en el "Llibre d'or" (llibre commemoratiu) el 15 d'octubre de 1923: «En 1923, el 15 d'octubre a les 6:50 p.m. va concloure solemnement una cerimònia en el terrat front al saló commemoratiu».[7]
-
El Museu d'Art de Gotemburgo en la plaça Götaplatsen, abdós establits per a l'exposició
-
Panorama de Liseberg
-
El Näckrosdammen (estany de nenúfares), que es va dissenyar en relació en l'exposició.
Arquitectura i zona expositiva
En 1916, el comité de l'exposició va anunciar un concurs per al disseny de Götaplatsen, que va ser guanyat pels arquitectes ben establits en Gotemburgo Sigfrid Ericson i Arvid Bjerke junt en Ragnar Ossian Swensson i Ernst Torulf, els qui junts varen formar el consorci ARES. En giner de 1920, varen ser designats com a arquitectes principals de tota l'exposició. Torulf i Swensson varen deixar el grup en 1921. Molts edificis individuals construïts en l'àrea d'exhibició varen ser dissenyats per atres arquitectes. Abans de l'exposició, es varen agregar varis edificis i institucions nous en la ciutat, alguns que encara es mantenen en peu i uns atres que han segut demolits. L'estil dels edificis i la zona d'exposició va ser principalment clasicista, inspirat en l'arquitectura grega i romana (pompeyana). També hi havia elements d'imperi i elements clars orientals, principalment chinencs. Els treballs de construcció varen escomençar ya en 1920 i les àrees d'exposició es varen ubicar principalment en el districte de Lorensberg i varen ocupar aproximadament 245 000 m².
L'exposició es va dividir en varis grups principals:
- Exposició històrica
- Exposició municipal
- Exposició d'art escandinau
- Exposició dels suecs en l'estranger
- Exposició d'arts i oficis i indústria de l'art suecs
- Exposició d'exportació sueca
Ademés, es varen organisar exposicions paraleles entre les que es poden mencionar principalment la 22.ª reunió agrícola general sueca, l'Exposició Internacional d'Aviació, la 5.ª Exposició de jardins nòrdics i els jocs deportius en el llavors recent construït Slottskogsvallen.
Un lloc estava en Liseberg, un àrea ajardinada existent. Es va obrir al públic per a l'exposició, va acollir varis pabellons, inclosa una casa d'art industrial, una exposició d'exportacions, una sala de congressos i una sala de màquines i atraccions que incloïa un carrusel.[8][2] Liseberg va continuar com un parc d'atraccions, i ara és l'atracció turística més visitada en Suècia,[2] que rep uns 3 millons de visites a l'any.[9]
El pabelló d'Arts i Oficis va ser dissenyat per Hakon Ahlberg i el pabelló d'exposicions d'art pels arquitectes Sigfrid Ericson (1879-1958) i Arvid Bjerke (1880-1952),[10] que ara una galeria d'art contemporàneu, el Göteborgs Konsthall.[10] L'artiste David Wallin va tindre una exposició individual ací que va incloure les seues obres Summer i Springtime in the forest.
-
Stora gården 1923, vist des de la sala commemorativa
-
La sala de congressos de Liseberg, que es va incendiar en 1973.
-
Gunder Hägg (dcha.) va establir un nou récort mundial l'1 de juliol de 1942 en la distància d'una milla anglesa en Slottskogsvallen, construït per a l'Exposició de Gotemburgo 19 anys abans.
-
Albert Einstein donant la seua conferència oficial Nobel en la sala de congressos de Liseberg en 1923 (va ser guardonat en 1921 en el Nobel de Física). L'image mostra al rei Gustavo V, Gustaf Ekman i Svante Arrhenius
Vore també
Notes
- ↑ (2008) «Appendix D:Fairs Not Included», Encyclopedia of World's Fairs and Expositions, McFarland & Company, Inc., p. 414. ISBN 9780786434169.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Liseberg - Liseberg Park». Consultat el 9 de març de 2012.
- ↑ «Trappsteg's buddy icon World Exhibition 1923 in Gothenburg». Consultat el 9 de març de 2012.
- ↑ JUBILEE EXHIBITION GOTHENBURG SWEDEN 1923.
- ↑ ___protected_title_1___, Agne Rundqvist, Ralf Scander, Anders Bothén, Elof Lindälv, utgiven av Göteborgs hembygdsförbund 1982 s. 93
- ↑ Vårt Göteborg (ed.): «Brakförlust». Consultat el 10 oktober 2010.
- ↑ År 1923 donen 15 oktober klockan 6.50 i. m. stängdes portarna till Göteborgs jubileumsutställnings minneshall, seden utställningen vinya en ceremoni å terrassen framför minneshallen högtidligen avslutats. Jubileumsutställningen Göteborg 1923 : en grafisk resa, [Arkivnämnden för Västra Götalandsregionen och Göteborgs stad. Volym 9], Thomas Hernqvist, Regionarkivet i Göteborg 2010 ISSN 1404-658X, ISBN 978-91-633-6229-3 s. 7
- ↑ Jubileumsutställningens i Göteborg 1923 officiella vyalbum, Axel Eliassons Konstforlag, Stockholm.
- ↑ «Liseberg Gothenburg, Liseberg Gotheborg, Liseberg Christmas &#; Gothenburg Guide». Consultat el 8 de març de 2012.
- ↑ 10,0 10,1 «ABOUT». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 8 de març de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jubileumsutställningen i Göteborg» de Wikipedia en sv publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., que arreplega com a bibliografia:
- Södergren, Arvid (1923) Historiskt kartverk över Göteborg upprättat för jubileumsutställningen i Göteborg (Göteborg: V. Wengelin)