Explosius de metal inerte dens

Els explosius de metal inerte dens (DIME, per les seues sigles en anglés) són un tipo experimental d'explosius que tenen un relativament menut, pero efectiu radi d'acció. Són fabricats per mig d'una mescla homogénea d'un material explosiu (com HMX o RDX) i chicotetes partícules d'un material químicament inerte, pero dens, com el tungsteno. S'intenta llimitar la distància en la qual l'explosió causa dany, per a eliminar el dany colateral en combat.

Per 'metal inerte' s'entén un metal que no és químicament actiu, i que no forma part de la reacció química que causa l'explosió, al contrari de certs metals, com l'alumini que sí ho fa.

Una crítica a les armes DIME és que poden tindre forts efectes biològics en aquells que són colpejats per les micro partícules expulsades per este tipo d'explosius. Entre estos efectes es destaquen la generació de càncer en el teixit impactat, i el caràcter d'intractable de la ferida, pel tamany de les micro partícules.

Física de les DIME

El principi d'acció de les DIME es basa en el contacte en l'aire. Mentres la massa de les partícules és proporcional al seu volum, i per lo tant a la gaveta de la seua llongitut, l'àrea exposta a l'aire és proporcional al quadrat de la mateixa. Per a que l'aire conseguixca frenar els proyectils és necessari que la resistència d'est supere àmpliament l'inèrcia. Cóm l'inèrcia és proporcional a la massa, i esta al volum, i la resistència a l'aire ho és a la superfície exposta, els proyectils són frenats quàn la seua llongitut tendix a zero (és dir, quan el quadrat de la llongitut té preponderancia sobre la gaveta). És per açò que són utilisades micro partícules, que són frenades en 4 o 5 metros, pese a tindre una gran velocitat en les rodalies de l'explosió.

Este sistema DIME està pensat en els explosius HEAT de les granades propulsadas per eixida, en a on una chorrada de metal líquit ix expulsat per a produir un gran dany contra els vehículs en la diferència en que els DIME el metal ix en forma de "aerosol" per a reduir la distància efectiva.

Funcionament

Les armes DIME estan conformades per una carcassa de Fibra de carbono reblix en una mescla d'explosius i micro esquirlas, consistents en partícules molt chicotetes (d'1 a 2 mm) o pols d'un metal dur. A la data aleació de Tungsteno (metal pesat i tungsteno, o la seua sigla en anglés HMTA) composta per Tungsteno i atres metals com Cobalt i Níquel o Ferro han segut els materials preferits per a la pols o micro esquirlas d'alta densitat.

Les 2 aleacions comunes de el HMTA són:

• rWNiCo: tungsteno (91–93%), níquel (3–5%) and cobalt (2–4%)
• rWNiFe: tungsten (91–93%), níquel (3–5%) and ferro (2–4%)

Despuix de la detonació de l'explosiu, el revestiment es desintegra en partícules extremadament menudes, a diferència dels grans trossos de metralla que resulten de la fragmentació del casquillo metàlic. La pols HMTA actua com micro esquirlas extremadament letals a curtes distàncies (prop de 4 metros), pero perden la seua energia ràpidament per la resistència de l'aire, finalisant dins de 40 voltes el diàmetro de la càrrega. Açò aumenta el seu letalidad a pocs metros de l'explosió, aixina mateix com la reducció de ferir o matar més allà d'estes distàncies. Els sobreviviente que s'hagen trobat prop de la zona letal, poden resultar en membres amputados (les micro esquirlas tallen teixits i cossos gose-vos) producte de les micro esquirlas HMTA incrustades en el seu cos.