Expedició de Francisco de Ulloa (1553)
L'expedició de Francisco de Ulloa va ser la primera expedició naval espanyola enviada des de Chile a reconéixer la costa de la Patagonia occidental fins al estret de Magallanes. Una de les seues naus va conseguir el creuament de l'Estret i va tornar a Chile, sent en això el primer creuament de l'Estret d'oest a est.
.jpeg)
L'expedició va ser enviada per Pedro de Valdivia, governador Real de Chile, qui va morir en decembre de 1553, abans de la tornada de l'exploració.
Documentació
La recuperació d'informació sobre el periple ha segut llenta i fins a fins del XIX solament eren conegudes fonts secundàries a partir de les quals es varen publicar relats del viage en el "Anuari Hidrogràfic", toms V i VI per Miguel de Goizueta, Francisco Cortés Ojeda (1879) i Ramón Guerrero Vergara (1880).[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 31
En la segona mitat del XX varen aparéixer dos relats que permeten conéixer més de prop lo ocorregut durant l'expedició. Estos varen ser trobats en Estats Units en 1966 i hui es conserven en la Biblioteca del Congrés d'Estats Units.
El primer d'ells és la Crònica i relació copiosa i verdadera dels regnes de Chile escrita per Jerónimo de Vivar en 1558. Vivar relata el viage al sur de Chile en primera persona, pero Mario Orellana Rodríguez sosté que Vivar no pot haver participat en l'expedició i que l'us de la primera persona en el seu relat és solament un recurs narratiu.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 42 [notes 1]
La segona publicació, que va renovar el història de l'expedició, va anar un informe manuscrit d'Hernán Gallego, a qui J. M. Fancs crida Hernando Gallego, en que relata la ruta i les peripècies del viage.[notes 2] La transcripció del document pot ser vista en Declaració de l'Estret de Magallanes. J. M. Fancs ho mostra en castellà modern.
Naus i exploradors
L'expedició, en la participaven varis importants hòmens de la conquista de Chile, estava formada per tres naus («una gran i dos menudes»[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 39 ):
- la nau 1, al mando del capità Francisco de Ulloa en que viajava Jerónimo de Vivar,
- la Sant Jerónimo[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 39 , la segona nau, al mando del pilot Francisco Cortés Ojea, qui ademés era el cosmógrafo de l'expedició, i
- la nau 3, comandaba Gallego.
Vore també
Notes
- ↑ J.M. Fancs també observa que existix una declaració de Vivar en que afirma haver vist Pedro de Valdivia en Concepció el 20 de decembre de 1553, una data en que la nau en que viajava Vivar es trobava prop de l'estret de Magallanes.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 34
- ↑ J. M. Fancs advertix explícitament de no confondre-ho en Hernando Lamero Gallecs d'Andrade, un atre navegant de l'época.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 35
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fancs 1981
- ↑ La crònica de Bibar i la conquista de Chile, Editorial Universitària, 1988
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición de Francisco de Ulloa (1553)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.