Anar al contingut

Expedició de Bartolomé Dèu Gallardo (1674-75)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'expedició de Bartolomé Dèu Gallardo va ser ordenada pel governador de Chiloé al sargent major Bartolomé Dèu Gallardo i Andrade per a que salpara des del port de Castro en l'objecte d'averiguar si els enemics d'Espanya s'havien establit en les costes nort del territori de Magallanes. Gallardo va partir el 16 d'octubre de 1674 en 7 piraguas en les que anaven 30 soldats i 40 indígenes, va navegar els canals dels archipèlecs de les Guaitecas i dels Chonos, va travessar l'istme de Ofqui i va reconéixer el Golf de Penes. Després d'explorar-ho va retornar per la mateixa ruta al port de Chacao en giner de 1675.

En el seu informe al rei, Gallardo va sostindre que tots els indígenes, interrogats a través d'un intérpret, havien declarat que efectivament hi havia una població de hòmens blancs instalats més al sur. Esta preocupant informació va tindre com a efecte l'enviament de l'expedició d'Antonio de Veja.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Alberto Medina, Embarcacions chilenes precolombinas, Revista chilena d'Antropologia, N°4, 1984, 121-138, Facultat de Filosofia, Humanitats i Educació, Universitat de Chile, Santiago de Chile, pàgina 128.


Referències