Expedició Atlantis
Expedició Atlantis[1] és el nom donat al creuament del oceà Atlàntic efectuat per cinc argentins[2] en 1984, partint des del port de Tenerife en les illes Canàries i aplegant 52 dies despuix a La Guaira en Veneçola.
L'objectiu va ser provar que 3500 anys abans que Cristóbal Colón, navegants africans varen poder haver aplegat per accident a les costes d'Amèrica conduïts per específiques corrents marines.
Detalls
editarInspirat en l'història de la Kon-tiki, una bassa que en 1947 va creuar l'Oceà Pacífic, liderada pel noruec Thor Heyerdahl demostrant que els americans varen poder haver dut la seua influència a la Polinèsia, l'advocat argentí Alfredo Barragán, natural de Dolores (província de Buenos Aires) va estudiar el tema i va observar que hi havia un tipo de basses fetes en un número impar de troncs de fusta molt llaugera, units en cordes vegetals, que navegaven en Austràlia, en la costa occidental d'Amèrica, i en Àfrica. Això unit a les seues llectures sobre els caps colossals olmecas, unes escultures de 20 tonellades i de casi 3 metros d'altura fetes per la cultura olmeca li varen fer madurar l'idea de demostrar la possibilitat de que navegants africans varen poder haver aplegat a Amèrica.[3]
Aixina va sorgir l'idea de construir una embarcació artesanal i aplegar a Amèrica des d'Àfrica. L'embarcació dissenyada va ser una bassa de 13.6 metros de llarc per 5.8 metros d'ample construïda en troncs, sense timó i en solament una vela. La Fragata Lliberteu donó part de les seues velles veles, el barco de regates de l'Armada Fortuna els va cedir una ràdio VHF, i el president de "La Balsera Equatoriana", l'empresa d'Equador que tenia els arbres que necessitaven, els va regalar els troncs. Al no tindre timó, la bassa no podia virar ni tornar sobre el seu rumbo; per això no hi havia chance de rescatar a qui caiguera a l'aigua. Tampoc ningú podria tirar-se a rescatar al supost nàufrec. “És preferible perdre a un home i no a dos” era la regla a bordo. De caure, solament existia l'oportunitat d'aferrar-se a una veta de 70 metros que arrastrava la popa de l'embarcació.
La bassa duya 60 bidons d'aigua, 27 barrils de menjar, un botiquín mèdic i equip cinematogràfic per a filmar el viage, que quedaria immortalisat en una película que finalment va aplegar als cines en 1988 i es va convertir en un gran èxit. El material va ser recolectat i preparat en Argentina, aplegant a Canàries en un barco de l'extinta Empresa Llínees Marítimes Argentines (ELMA)
La data d'eixida va ser el 22 de maig de 1984. La tripulació estava composta Alfredo Barragán, qui va anar el capità al mando; Jorge lriberri, qui es va eixercitar com el segon capità; Daniel Sánchez Magariños, qui es va ocupar de la navegació astronòmica; Horacio Giaccaglia, qui es va eixercitar com sobrecarregue i cuiner; i Félix Arrieta, camarógrafo d'ATC que va registrar tot el viage, material en el que després editarien la película "Expedició Atlantis" en 1988. L'expedició va concloure 52 dies més vesprada, el 12 de juliol de 1984. La distància recorreguda va ser d'aproximadament unes 3200 milles nàutiques (uns 5000 quilómetros). cal senyalar que, per aquella época, no es disponia de sistemes alvançats com el GPS, i les comunicacions satelitals estaven restringides als bucs de porte, per lo que la navegació va tindre que realisar-se forçosament en métodos tradicionals de navegació astronòmica i utilisant equips de radioaficionados per a comunicar-se.[4]
Aplegant al port de la Guaira, tots els bucs en les rodalies varen fer sonar les seues sirenes per a homenajar-els. Allí, en una entrevista radial, el capità Barragán va expressar la frase que ho va immortalisar "Que l'home sàpia que l'home, pugues", frase que figura al peu del monument erigit en honor a l'expedició, siti en la ciutat de Mar de l'Argent,[5] instalat en el sector conegut com el "Finisterre argentí", ya que és la terra nacional que més penetra en el mar.
Un monument similar es va erigir en la ruta provincial 63, a l'entrada de la ciutat de Dolores, ciutat natal de Barragán.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ http://www.puertosdetenerife.org/memorias/memoria2010/9/9-sociocultural-activity-en.html [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- ↑ http://edant.clarin.com/diario/2009/07/12/sociedad/s-01956968.htm
- ↑ «La commovedora epopeya de l'Expedició Atlantis: l'aventura de 5 argentins “enamorats” que varen creuar l'oceà en una bassa» (en és-és). Infobae. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ «L'història dels argentins que fa 35 anys varen creuar l'Atlàntic en una bassa sense timó per a demostrar "que l'home pot"» (en és-és). Infobae. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ «Varen inaugurar el monument a l'Expedició Atlantis Diari La Capital de Mar de l'Argent». www. lacapitalmdp. com. Consultat el 2021-07-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición Atlantis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.