Exoteología
El terme «exoteología» va ser falcat en els anys 60 o principis dels 70 per a l'examinación de qüestions teològiques concernents a l'inteligència extraterrestre. Està principalment interessada en abdós conjectura sobre possibles creències teològiques que els extraterrestres puguen tindre, o cóm nostres pròpies teologia han segut o seran influenciades per l'evidència d'i/o interacció en extraterrestres.
Un dels temes principals de l'exoteología és aplicar el concepte d'extraterrestres sensibles, i més en concret, dotats d'ànima, com experiment mental a l'examinación d'una teologia determinada, sobretot la teologia cristiana, també ocasionalment la judeua.
Cristianisme
Un dels primers escritors cristians que va abordar esta qüestió va ser C. S. Lewis (1898-1963), qui en un artícul dels anys 50 en el Christian Herald va contemplar la possibilitat de que el Fill de Deu es reencarnara en atres móns extraterrestres, o que Deu podria idear un pla de salvació enterament diferent de l'aplicat als humans per a les comunitats extraterrestres.[1]
El teòlec luterano Ted Peters (2003) afirma que les qüestions incrementades per la possibilitat de vida extraterrestre no són de cap manera noves per a la teologia cristiana i no plantegen de cap manera, com afirmen atres autors, una amenaça per al dogma cristià. Peters apunta que la teologia migeval va considerar freqüentment la qüestió «¿qué passaria si Deu haguera creat molts móns?», com varen fer els primers Pares de l'Iglésia en discutir les antípodes.
El teòlec catòlic vaticà Corrado Balducci a sovint comenta la qüestió en els mijos populars italians, i en 2001 va publicar una declaració ovnis i Extraterrestres - ¿Un Problema per a l'Iglésia?.
En una declaració de 2008, José Gabriel Funes, cap de l'Observatori Vaticà, va dir
«Tal i com hi ha una multitut de criatures en la Terra, pot haver atres sers, inclús inteligents, creats per Deu. Açò no contrasta en la nostra fe perque no podem posar llímits a la llibertat creativa de Deu».
Confessions més chicotetes també tenen tractaments similars en els seus escrits clau: La Ciència Cristiana i el Curse de Milacres tracten als extraterrestres com a sers espirituals germans en una experiència física no absoluta, el fundador del primer escrit, «L'univers de l'Esperit està poblat de sers espirituals,...», i Emanuel Swedenborg va escriure, «Qualsevol en un intelecte sensible pot saber de moltes consideracions que hi ha numerosos móns en població en ells.El pensament racional du a la conclusió de que els cossos jagants com els planetes, alguns d'ells més grans que nostra pròpia Terra, no són masses buides creades per a simplement vagar sense rumbo al voltant del sol, i lluir en la seua dèbil llum sobre un planeta.No, deuen tindre un propòsit major que eixe.... ¿Qué seria un planeta per a Deu, que és infinit, i per a qui mills, o inclús decenes de mils de planetes, tots plens de habitants, serien tal assunt insignificant com per a ser casi res?»
Judaisme
El rabino Aryeh Kaplan, qui també era físic, s'inclinava cap a la creència de la vida extraterrestre, citant vàries autoritats judeues clàssiques. Entre elles estaven el filòsof migeval i rabino Chasdai Crescas (Ohr#em 4:2) i el cabalista i rabino del XVIII Punches Eliyahu Horowitz (Sefer HaBris).Despuix de presentar les seues fonts, el rabino Kaplan comenta, «Nosatres per tant trobem la tesis bàsica del Sefer HaBris recolzada per un número de casos clars de declaracions pels nostres erudits.Pot inclús haver atres formes de vida inteligent en l'univers, pero estes formes de vida no tenen lliure albir, i per tant no tenen responsabilitat moral» - a lo manco en el mateix sentit que els sers humans.
El rabino Kaplan també cita Juges 5:23 («Meroz està malaït...»), sobre el que Rashi, el principal comentariste migeval afirma, «Alguns diuen que [Meroz] era un planeta, i uns atres diuen que [Meroz] va ser un personage prominent qui estava prop de la zona de batalla i encara aixina no es va acostar [per a intervindre].»
El rabino Norman Lamm, antic rector de l'Universitat Yeshiva, també ha escrit sobre este tema, afirmant que si l'existència extraterrestre deguera ser confirmada, els acadèmics religiosos deurien revisar suposicions prèvies al contrari. Ell, també, no descarta esta possibilitat des d'una perspectiva judeua ortodox.
El rabino Joseph B. Soloveitchik és citat com a obert a la vida extraterrestre.Es diu que va comentar que la vida en atres planetes solament reflectiria la grandea de Deu, que excedix l'enteniment mortal, mentres que no contradiu el paper del poble judeu per a acatar la Torah, complint aixina la voluntat de Deu ací en la Terra.
Islam
Depenent en els Suras citats, el Corán sembla deixar oberta la porta a l'idea dels extraterrestres, com en 27:65, situats a la parell dels humans subjectes al juí diví dirigits cap al cel o l'infern com recompensa o castic pels actes de la vida de cada u.
Vore també
Pluralisme Còsmic Exopolítica Ufología
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaClave
Bibliografia
Thomas F. O'Pixara, O.P. "Christian Theology and Extraterrestrial Intelligent Life." Theological Studies 60 (1999): 3-30.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exoteología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.