Anar al contingut

Excreció celular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En les cèlules, l'excreció de les substàncies tòxiques, gaseoses i líquides es realisa per mig de tota la membrana per òsmosis, difusió i solució isotónica.

  • Les substàncies sòlides solubles que són nocives i es troben més concentrades en les cèlules que en l'exterior són eliminades pel fenomen de transport actiu fins que es conseguix una menor concentració d'elles en l'interior.
  • En les cèlules que es troben rodejades per un líquit hipotónico (o de menor pressió osmótica), existixen orgànuls especialisats per a l'excreció, tals com les vacuoles pulsátiles o contràctils, la funció de les quals és especialment l'excreció d'aigua.

Introducció

La cèlula, de la mateixa manera que tot ser viu, deu efectuar l'excreció. Gràcies a este procés expulsa per mig de la seua membrana celular les substàncies que no li són útils aixina com els metabolisme tòxics. Generalisant pot afirmar-se que l'excreció es produïx per mig de l'exocitosis de vacuoles presents en el citoplasma. Estes vacuoles formades per una bicapa lipídica com la membrana celular es fusionen en la membrana lliberant el contingut que mantenien dins de la cèlula aïllant de la citoplasma al mig extern.

Alguns organismes unicelulars que viuen en l'aigua, com els paramecios, han desenrollat vacuoles contràctils per a expulsar l'excés d'aigua.


Referències