Evansita
La evansita és un mineral de la classe dels minerals fosfat.[1] Va ser descoberta en 1855 en una mina del municipi de Sirk, en la regió de Banská Bystrica (Eslovàquia), sent nomenada aixina en 1864 en honor del geólogo anglés Brooke Evans que va descobrir el primer eixemplar.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un fosfat hidroxilado i hidratado d'alumini, que no cristaliza en sistema cristalí per lo que és amorfo, havent-se sugerit la necessitat d'una investigació acercaa de la seua estructura cristalina.[2] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees coure i plom.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com a mineral secundari amorfo en depòsits de grafit (en Eslovàquia), en gneis grafíticos (Madagascar), junt a carbó (Estats Units), aixina com en un revestiment en coves format a partir del fosfat derivat de guano.[3]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: variscita, allofanita o limonita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 923–924.
- ↑ García-Guinea, J., A.M. Chagoyen i E.H. Nickel, 1995. «A re-investigation of bolivarite and evansite.» Ca. Mineral., 33, 59–65.
- ↑ Hill, C. i P. Forti, 1997. «Cave minerals of the world» (2ª edició), National Speleological Soc., Huntsville, Alabama, esp. 168.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evansita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.