Anar al contingut

Eupithecia coetulata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eupitecia coetulata és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Louis Beethoven Prout en 1916 i es pot trobar distribuït en Perú. L'holotip es troba distribuït en Acopampa a una altitut de Plantilla:Convertir.[1] És morfològicament molt similar a una atra espècie peruana, I. candidata.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'envergadura és de Plantilla:Convertir per als mascles i de Plantilla:Convertir per a les femelles.[2] Els palpes conten en escamas rugosas, aproximadament dos voltes més llarcs que el diàmetro de l'ull. El cap i cos són majorment blancs, mentres que el abdomen es veu en una miqueta de mescla ferruginosa i grisa obscur dorsalmente. La pata davantera per damunt és negruzca, la tébea i el tarso conten en taques blanques en la seua major llongitut.

Les ales anteriors són d'un blanc prou lluent, en un irritament de gris obscura majoritàriament llaugera. Les marques a lo llarc de l'ala són grisa obscures mesclades en negre. Les ales atrasseres són blanques, en unes sèt llínees de taques més o menys confluentes. Estes es veuen rodejades d'un grup numerós de llínees travesseres.

Té una taca costal rojosa en dos quints o més de la vora, des de la qual es pot rastrejar a lo llarc de l'ala una banda antemediana llaugerament curvada i que pot ser doble fins al marge posterior més allà d'un terç de l'ala. L'ala anterior conta en un marge costal fortament enfosquit des de la base fins a un quarto de l'ala. La llínea posmediana es veu expressada per una forta marca costal obscura en aproximadament tres quintes parts de l'ala, que discorre de manera prou oblicua cap a l'interior de SC,Plantilla:R junt en tres punts grans, parcialment confluentes en els extrems radials colocats més distalmente i no tan oblicuos com el termen. Sol tindre un punt en M1, en rastres més lleus posteriorment i una marca en el marge atrasser prop de tornus.[2] Es veuen també alguns punts venosos curta distància d'estes marques radials: una és una cridanera taca doble (costal i subcostal, estesa longitudinalmente, SC i SC de color ferruginosa)Plantilla:R prop de l'àpiç, seguida d'una fila de menuts punts venosos i una fila de punts interns més irregulars i colocats més distalmente. Conta en una ralla blanca oblicua des de l'àpiç, indicada per un sombreado més obscur davant i darrere de l'ala, este últim continuava fins als punts radials, pero dèbil. Les ales posteriors en costa llarga, àpiç prou redonejat, terme recte en R' a M1, més redonejat per darrere, blanquecino, en al voltant de sèt llínees de taques més o menys confluentes des del marge abdominal fins a M i M2.Plantilla:R

L'ala anterior té un punt discal esmolat. L'ala atrassera per davall és blanca, en un menut punt discal i en tres llínees curves de punts venosos, la més proximal al voltant de la mitat de l'ala, la segona prop de la primera, dèbil o parcialment obsoleta.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54200-6.
  2. 2,0 2,1 (1917) [2] (en en), Zoological Museum.Plantilla:PD-notice