Eucalyptus obliqua
Eucalyptus obliqua, conegut comunament com a roure australià ("Australian oak"), copa parda ("brown top"), corfa fibrosa de copa parda ("brown top stringbark"), messmate, corfa fibrosa messmate ("messmate stringybark"), corfa fibrosa ("stringybark") i roure de Tasmania ("Tasmanian oak"),[1] és un arbre de fusta dura natiu del surest d'Austràlia.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que pot alcançar els 90 metros d'altura, en un tronc de fins a tres metros d'ample. Té un lignotúber, aixina que els arbres cremats o talats a voltes es recuperen en la forma mallee. Té una corfa grossa, rugosa, fibrosa, i fulls vert brillosas de fins a 22 centímetros de llarc, i 1½ de 7 centímetros d'ample. Les inflorescèncias consistixen de sèt a 15 flors blanques. Els fruts tenen forma de barrilito.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]I. obliqua està estés en les àrees més fresques del surest d'Austràlia. Es distribuïx des de la Illa Cangur, a través d'Austràlia Meridional, en tota Victoria i Tasmania, principalment a l'est de les replanells en Nova Gales del Sur, en unes poques poblacions estenent-se al sur de Queensland. Per lo tant el ranc total de latitut és 28–43½°S. Es desenrolla des del nivell de la mar fins a elevació de 1200 m s. n. m. en les Replanells del Nort de Nova Gales del Sur. El clima és humit o subhúmedo, en temperatures variant des de fresques fins a tíbies, i unes precipitacions anuals anant des dels 500 a 2400 mm, a on les gelades hivernals són ,abitualesy l'intensa sequia no és comuna.[3]
Es desenrolla en una gran varietat de sols en àrees montanyoses i tossals. En àrees fresques montanyoses forma bosc obert alt junt en atres espècies de Eucalipto tals com I. fastigata barril pardo (Brown Barrel), I. nitens eucalipto lluent (Shining Gum), I. cypellocarpa eucalipto gris de montanya (Mountain Grey Gum), I. viminalis eucalipto manà (Manna Gum) i I. delegatensis fresno de montanya (Alpine Ash).[3]
Usos
[editar | editar còdic]És una de les fustes dures més importants d'Austràlia, I. obliqua és en freqüència venut en I. regnans (eucalipto de montanya (Mountain Ash) com "fresno de Victoria" ("Vic Ash") o "rroble de Tasmania" ("Tasmanian Oak"). És llaugerament més dens que I. regnans – els estimats de densitat varien de 720 kg/m³[4] to 830kg/m³[3] - i és més dura també. La albura és color café pàlit, el duramen és café. Té una textura molt homogénea, en gra recte a voltes entrellaçats, i anells ben definits. Les venes en el eucalipto són comuns.[3][4]
La fusta té moderada durea i força pero poca durabilitat. És fàcil de tallar, se li treballa cómodament, és aglomerada i marcada; és convenient per a doblar-se al vapor. És en la seua major part usada per a producció de polpa i per a construcció i manufactura, especialment en construcció de cases, ebanisteria, pisos, i mueblería.[3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]I. obliqua té la distinció taxonómica de ser la primera espècie de Eucalyptus descoberta i publicada. Va ser per primera volta recolectada durant la tercera expedició de James Cook; el botànic David Nelson colectó un espècimen de Bruny Island, una illa la qual és part de Tasmania. Este espècimen va ser enviat al Museu Britànic en Londres, a on va ser examinat pel botànic francés Charles Louis L'Héritier de Brutelle. L'Héritier ho va usar com espècie tipo per al nou gènero, que va fer públic en 1788. Va denominar el gènero en el terme Eucalyptus , compost dels ètims grecs eu ("bo, be") i calyptos ("cobert"), en referència a la coberta del capoll de la flor. L'Héritier va donar a l'espècie el nom llatí obliqua ("oblicua"), en referència a l'asimetria de la base dels fulls.[5] Per lo tant el nom complet de l'espècie és Eucalyptus obliqua L'Hér.[6] i va ser publicat en Sertum Anglicum 18. 1788[1789].[7]
- Etimologia
Eucalyptus: nom genèric que prové del grec antic: eû = "be, justament" i kalyptós = "cobert, que recobrix". En Eucalyptus L'Hér., els pétals, soldats entre sí i a voltes també en els sépals, formen part de l'opèrcul, perfectament ajustat al hipanto, que es desprén a l'hora de la floració.[8]
obliqua: epítet llatí que significa "oblicuo".[9]
- Sinonímia
Esta espècies té molts sinònims:[6]
- Eucalyptus nervosa Miq. nom. illeg.
- Eucalyptus fabrorum Schltdl.
- Eucalyptus falcifolia Miq.
- Eucalyptus pallens DC.
- Eucalyptus heterophylla Miq.
- Eucalyptus procera Dehnh.
- Eucalyptus obliqua var. degressa Blakely
- Eucalyptus obliqua var. megacarpa Blakely
- Eucalyptus obliqua L'Hér. var. obliqua
- Eucalyptus decaisneana Blume, Mus. Bot. 1: 83 (1850).[10]
Referències
[editar | editar còdic]- 15px|link=|alt= Wikisource en Plantilla:Obtener idioma contiene obras originales de A Specimen of the Botany of New Holland/Eucalyptus robusta.
- ↑ «Australian Plant Common Name Database». Australian National Botanic Gardens. Consultat el 15 de juliol de 2007.
- ↑ «Factsheet - Eucalyptus obliqua». EUCLID: Eucalyptus of southern Austràlia (Second Edition). Archivat des d'el original, el 13 de març de 2018. Consultat el 15 de juliol de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Boland, D. J. et al (1985). , 4th Edition edició. ISBN 0-643-05423-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bootle, Keith R.. , Sydney: McGraw-Hill. ISBN 0074510479.
- ↑ «The History of Eucalyptus». EUCLID: Eucalypts of southern Austràlia (Second Edition). Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2010. Consultat el 15 de juliol de 2007.
- ↑ 6,0 6,1 «Eucalyptus obliqua L.Hér.». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
- ↑ «Eucalyptus obliqua». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de març de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Eucalyptus obliqua». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de maig de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eucalyptus obliqua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.