Anar al contingut

Et-Tell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



Et-Tell (àrap التل), també cridat Khirbet et-Tell (Plantilla:Lang-és)[1] o Tell el-Tell,[2] és un jaciment arqueològic situat en Cisjordània, Palestina. Se sol associar en la ciutat bíblica d'Ai.

El ministeri de Turisme i Antiguetats palestí, junt en l'Universitat de Birzeit, ha rehabilitat el lloc convertint-ho en un parc arqueològic obert al públic.[2]

Localisació

[editar | editar còdic]

El jaciment es troba prop del llogaret palestí actual de Deir Dibwan, a uns 3 km a l'est de Beitin (l'antic Bethel) i 7 km a l'est de Ramala.[3] Se situa en la part alta d'un replanell hidrogràfic des de la que es divisa el vall del Jordán i la ciutat de Jericó, a 14 km cap a l'est.

Història de l'excavació

[editar | editar còdic]

El jaciment arqueològic del tell Et-Tell és un dels més grans de Cisjordània. Pero despuix de les primeres excavacions, les investigacions varen ser abandonades algun temps perque no semblaven satisfer les expectatives dels primers arqueòlecs occidentals l'interés dels quals se centrava principalment en descobrir conexions religioses.[4] Resulta molt complex evaluar el valor científic dels successius estudis, ya que és difícil distinguir les interpretacions que es basen exclusivament en troballes arqueològiques de les que s'han elaborat segons motius religiosos o idees preconcebudes.[5]

La primera exploració arqueològica de et-Tell es va portar a terme en setembre de 1928 baix la supervisió de John Garstang. Es varen excavar huit trincheres: cinc contra el costat exterior de la muralla sur de la ciutat i tres dins de la pròpia ciutat. El resultat d'esta excavació mai es va publicar formalment, i l'únic informe conegut és un resum de tres pàgines presentat per Garstang al final del treball. En un llibre posterior, Garstang va afirmar que en esta excavació es va trobar ceràmica de l'Edat del Bronze Final, que dataria d'aproximadament el 1400 a. C., pero esta ceràmica no es va mencionar en el seu resum anterior del treball i ara no es pot localisar.


La següent excavació en et-Tell es va portar a terme durant tres temporades entre 1933 i 1935, i va ser dirigida per Judith Marquet-Krause, en el respal del baró Edmond de Rothschild. Una quarta temporada d'excavació es va vore interrompuda pel prematur decés de Marquet-Krause en juliol de 1936. No obstant, el seu espós compiló un catàlec dels objectes trobats en l'excavació i ho va publicar en 1949..[6] Esta campanya es va centrar en la regió superior del montícul, les zones expostes de l'acrópolis i un llogaret que data de l'Edat de Ferro.[5]

Una atra campanya en et-Tell va ser la de l'Expedició Arqueològica Conjunta (Joint Archaeological Expedition), es va portar a terme en nou temporades, de 1964 a 1970, baix la supervisió de Joseph Callaway i l'American Schools of Oriental Research. Es varen obrir huit nous jaciments en et-Tell en zones pròximes a l'expedició de Marquet-Krause i a lo llarc de les muralles de la part baixa oriental de la ciutat, i es varen inspeccionar tres jaciments més menuts en les afores per a crear un perfil arqueològic més complet de la regió.

Una expedició més recent, dirigida per Hani Nur el-Din, de l'Universitat Al-Quds, va inspeccionar el jaciment en 2003 i va realisar excavacions centrades en el llímit oriental del tell en 2005 i 2007.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wagemakers 2014, p. 40
  2. 2,0 2,1 «Tell el-Tell» (en anglés). Travel Palestine. Consultat el 20 de març de 2026.
  3. «Welcome To Dayr Dibwan - دير دبوان (דיר דיבוואן)» (en anglés). Palestine Remembered. Consultat el 20 de març de 2026.
  4. 4,0 4,1 Nur el-Din, Hani (2005). «Tell et Tell Site as a Model», Tutela, conservazione i valorizzazione del patrimoni culturale della Palestina, Massa, pp. 135–139. ISBN 978-88-87835-62-5.
  5. 5,0 5,1 (2014) «III. Khirbet et-Tell ('Ai?)», Archaeology in the 'Land of Tells and Ruins': A History of Excavations in the Holy Land Inspired by the Photographs and Accounts of Leo Boer (en anglés), Oxbow Books, p. 40-57. ISBN 9781782972464.
  6. Naeh, Liat (2020-09-25). «#EOTalks 10: Archaeological Display and Omission: The 1936 Exhibition of Judith Krause-Marquet's Finds from A-Tell (Biblical Ha-Ai) at the Crossroad of British, Palestinian, and Israeli Perspectives» (en en).
  • Callaway, Joseph. «Ai» en David Noel Freedman (editor), The Anchor Bible Dictionary, vol.1, p. 125–130. Doubleday, 1992.
  • Callaway, Joseph. «Ai» en Ephraim Stern (editor), The New Encyclopedia of Archaeological Excavations in the Holy Land, p. 39–45. Simon & Schuster, 1993.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]