Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Scaphirhynchus albus - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Scaphirhynchus albus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Esturión pàlit»)
esturión pàlit (Scaphirhynchus albus)

El esturión pàlit (Scaphirhynchus albus) és una espècie de peix acipenseriforme de la família Acipenseridae endèmic de les conques del riu Misuri i el baix Mississipi que es troba en perille d'extinció. Deu el seu nom a la seua pàlida coloració grisa blanquecina. Està estretament emparentat en el relativament abundant esturión nas de pala (Scaphirhynchus platorynchus), encara que és més gran, medint els adults entre 76 i 150 cm en un pes mig de 39 kg.[1][2] Tarden 15 anys en madurar i desovan en poca freqüència, encara que alguns varien en la seua maduració fins a 13 anys, encara que poden viure més d'un sigle. És un membre de la família Acipenseridae que es va originar en el periodo Cretácico, fa 70 millons d'anys, i des de llavors ha permaneixcut bàsicament inalterado, per lo que l'espècie es considera una relíquia de l'era dels dinosauris, i se li ha cridat el peix més lleig de Norteamérica.[3]

En 1990 el Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units (SPVSEU) va incloure al esturión pàlit en la llista d'espècies amenaçades, en observar-se molt pocs individus jóvens en la década anterior i donant mostres d'una gran disminució;[4] l'espècie en l'actualitat és difícil de trobar en la naturalea. Va ser la primera espècie de peix de la conca del Mississipi en ser inclosa en la llista d'espècies en perill, i la pèrdua del seu hàbitat és la principal la raó del seu decliu. La majoria de la conca del Mississipi ha segut canalisada i dividida per assuts, lo que ha reduït els depòsits de grava i les branques secundàries d'aigües llentes que són els seus llocs de desove preferits. Fins a mediats del sigle XX el esturión pàlit era comú i una espècie apreciada pels peixcadors de canya. Es considerava que tenia bon sabor i els seus ous varen ser usats com caviar, encara que menys freqüentment que els de atres espècies de esturiones.[5]


Els esforços per a evitar que les espècie s'extinguixca han tingut un èxit discret. S'estan criant en captivitat en una dotzena de criaderos i els alevines es lliberen en la naturalea cada any. Ademés per a comprendre millor el comportament del esturión pàlit els han implantat transmissors GPS per a registrar els seus moviments i tractar d'identificar les seues àrees de desove. Les agències federals i estatals estan treballant juntes per a millorar els seus hàbitats i restaurar les zones de desove que l'espècie necessita per a sobreviure en la naturalea.

Taxonomia i etimologia

[editar | editar còdic]

Els taxonomistas S.A. Forbes i R. I. Richardson varen classificar al esturión pàlit en 1905, incloent-ho en el gènero Scaphirhynchus i la família Acipenseridae, que inclou a tots els esturiones del món. Els parents més propencs del esturión pàlit és el esturión nas de pala (Scaphirhyncus platorhynchus), que encara és relativament comuna, which is still relatively common, i el esturión d'Alabama (Scaphirhynchus suttkusi), que està a la vora de la extinció.[6][7] Estes tres espècies pertanyen a la subfamília Scaphirhynchinae que té solament un atre gènero, Pseudoscaphirhynchus, representat per atres tres espècies de peixos que viuen en Àsia centre-occidental.

El terme pàlit aludix al seu color relativament clar respecte als atres esturiones, no obstant també deu el seu nom al seu color[8] El nom científic d'este peix està compost de Scaphirhynchus, un terme grec que significa «morro de pala» i la paraula llatina albus que significa blanc.[9]

Biologia

[editar | editar còdic]

Anàlisis d'ADN

[editar | editar còdic]

S'han realisat investigacions sobre la seua ADN entre els estudis realisats per a protegir al esturión pàlit de l'extinció i les demés espècies pròximes evaluant les variacions en vàries poblacions de esturión pàlit i les diferències que hi ha en el esturión nas de pala. Els anàlisis d'ADN inicials indicaven que el esturión pàlit i el de nas de pala eren la mateixa espècie.[10] Pero en 2000 un estudi que comparava les seqüències d'ADN de les tres espècies del gènero Scaphirhynchus (pàlit, nas de pala i d'Alabama) va mostrar que les tres eren espècies distintes.[11] Es varen realisar varis entre 2001 o 2006 comparant les dos poblacions de esturión pàlit, una en la zona superior de les Grans Planures del riu Misuri i l'atra en la part inferior del riu Mississipi. Estos estudis d'ADN varen concloure que les poblacions nortenyes del esturión pàlit estan reproductivamente aïllades i són genèticament aïllades de les poblacions del sur localisades en el riu Atchafalaya en Luisiana. Encara que la variació genètica trobada entre els esturiones pàlits és molt menor que la trobada ells i el esturión nas de pala.[12][13]

Una atra raó per als anàlisis d'ADN era determinar les taxes d'hibridació entre els esturiones pàlits i els nas de pala. En les poblacions del sur hi havia més híbrits que en la part central de la conca del Misuri, mentres que en les poblacions septentrionals els registres d'hibridació eren molt escassos.[13] Els híbrits eren més comuns en el riu Atchafalaya en Louisiana i la seqüència d'ADN d'estos híbrits mostrava una variació genètica respecte al esturión pàlit i segons els marcadors genètics eren genèticament indistinguibles dels esturiones nas de pala.[12] Per esta capacitat de hibridar de les dos espècies, alguns biòlecs opinen que pot violar la llei d'espècies amenaçades protegir a una espècie que podria no estar aïllada genèticament d'una atra.[11] No se sap si els híbrits són capaços de reproduir-se o no, i semblen ser el resultat de que ous de esturión pàlit han segut fertilizados per mascles de esturión nas de pala.[10]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

El esturión pàlit és un dels peixos d'aigua dolça més grans de Norteamérica. Generalment medixen entre 76 and 150 cm i pesen uns 39 kg.[1][2] És una espècie antiga i ha permaneixcut virtualment inalterado durant 70 millons d'anys, des del periodo Cretácico. El esturión pàlit té una aparència distintiva que s'ha descrit com a primitiva i inclús.[3] Encara que visualment similar, el esturión nas de pala és molt més chicotet i generalment no pesa més de 2.3 kg. El esturión pàlit és de coloració molt més clara en tons grisáceos clars en esquena i costats, mentres que el esturión nas de pala és parduzco.[5] El esturión pàlit es torna més blanquecino a mida que creix per lo que els eixemplars jóvens poden ser confosos fàcilment en els adults de esturión nas de pala quan són de color similar.[14] En Abdós espècies la coa és heterocerca, en la part superior de l'aleta cabal més llarga que la part inferior, encara que és més pronunciada en els esturiones pàlits.[15]

Com atres esturiones, els esturiones pàlits carixen d'escamas o ossos que es troben en atres espècies de peixos més modernes. En el seu lloc tenen un esquelet cartilaginoso en cinc files de plaques de cartílec que s'estenen a lo llarc dels seus costats, parts inferiors i superiors, ademés de cobrint la majoria del cap. Estes grosses plaques estan cobertes per la pell i li servixen com a armadura protectora.[15] El cartílec dur també s'estén a lo llarc de l'esquena, des de la aleta dorsal fins a la coa.[9]

El morro i el cap del esturión pàlit és més llarc que el de nas de pala.[14] En abdós espècies la boca es localisa molt arrere respecte a la punta del morro. Carix de dents i usa la seua boca extensible per a absorbir peixos més menuts, moluscs i atres aliments del fondo dels rius. Abdós espècies tenen barbes que descendixen del morro junt a la boca. Es creu que estes barbes són sensors per a localisar el menjar.[15] En els esturiones pàlits les dos barbes interiors són aproximadament de la mitat de llongitut que les atres dos exteriors més llargues, mentres que en els esturiones de nas de pala les quatre són de la mateixa llongitut.[5] Les barbes interiors del esturión pàlit estan situades a la mateixa altura de les exteriors, mentres que en el esturión de nas de pala totes estan localisades davant d'elles. La llongitut i la posició de les barbes és una de les formes més fàcils de distinguir abdós espècies.[14]

Cicle reproductiu i vital

[editar | editar còdic]

Els esturiones pàlits tenen una llarga esperança de vida, superant els 50 anys i potser alcançant els 100 anys.[16][17][18] En carir d'ossos o escamas és més difícil establir la seua edat i determinar exactament quant temps viuen.[19] Com ocorre en atres espècies longeves els esturiones pàlits alcancen la madurea sexual relativament vesprada.[20] Els mascles alcancen la madurea sexual entre els 5 i 7 anys, mentres que es creu que les femelles no són capaces de reproduir-se fins que no tenen 15 anys. Un estudi en 9 femelles indiquen que varen escomençar a desenrollar ous entre els 9 i 12 anys d'edat, pero que no alcancen la madurea reproductiva fins als 15 anys. El apareament no té lloc tots els anys, i la mija entre desoves és de tres anys; encara que hi ha atres estudis que sugerixen que este interval és més llarc aplegant als dèu anys.[21][22] El desove generalment es produïx entre els mesos de maig i juliol.[23]


Ans que es construïren dics en el riu Misuri els esturiones pàlits migraban centenars de quilómetros aigües dalt per a desovar,[24] buscant fondos rocosos en superfícies dures per a depositar els seus centenars de mils d'ou.[23] Una femella de esturión pàlit que va ser capturada en l'alt Misuri es calcula que portava 170.000 ous, lo que representa al voltant del 11% del pes total del seu cos.[25] Despuix de la fertilisació els ous de esturión pàlit es incuban de 5 a 8 dies,[5] despuix de lo que els alevines són duts corrent avall durant semanes. Els alevines en coes desenrollades busquen aigües en poca corrent i van creixent fins a alcançar la madurea en una dotzena d'anys.[24] La taxa de supervivència fins a la madurea per als alevines de esturión pàlit és extremadament chicoteta i de centenars de mils d'ous que eclosionan solament un grapat viuen per a alcançar l'edat adulta.[17]

Durant vàries décades no s'havia observat reproducció natural del esturión pàlit, ya que tots els espècimen que es capturaven eren individus vells. Pero al final dels noranta es varen descobrir individus jóvens en un àrea de riveras restaurades del baix riu Misuri. Est va ser la primera mostra documentada de desove natural de esturiones pàlits en 50 anys.[17] En 2007 es va informar del desove de dos esturiones pàlits femella en la zona del Missouri National Recreational River, localisada aigües avall de Gavins Point Dam en el riu Misuri.[26]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Distribució

[editar | editar còdic]

La distribució històrica del esturión pàlit comprenia la totaliseu del riu Misuri i el baix Mississipi. L'espècie sempre havia segut molt rara en la part superior del riu Mississipi, provablement per la falta d'un hàbitat adequat. Actualment l'espècie es considera en perill crític en tota la zona de la seua distribució.[27] En 2008 el esturión pàlit encara pot trobar-se a lo llarc de la seua antiga zona de distribució, pero la seua població ha declinat sériament des de mediats del sigle XX. Els rius Misuri i Mississipi des de Montana fins a Luisiana, ademés del riu Atchafalaya en Louisiana continuen albergant una població de esturiones pàlits vells.[20] Els esturiones pàlits mai varen ser molt abundants, en 1905 quan l'espècie va ser identificada representaven solament un de cada cinc de tots els esturiones del baix Misuri i tan sol 1 de 500 a on el riu Illinois s'unix en el Mississipi.[28] Més recentment, entre 1985 i 2000, la mija de esturiones pàlits respecte a tots els demés esturiones va descendir d'1 entre 400 a 1 entre uns 650. Un estudi de 1996 va concloure que en aquella época solament quedaven en el seu hàbitat natural entre 6.000 i 21.000 esturiones pàlits.[29]


Es varen estudiar sis zones en població salvage de esturiones pàlits i el Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units va establir recomanacions per a la seua recuperació entre 1990 i 2006, quan l'espècie va ser declarada en perill d'extinció. El SPVSEU va denominar estes sis zones d'estudi de les poblacions de esturión pàlit com a Àrees de gestió prioritària de recuperació (RPMA, sigla en anglés). En la regió més al nort, coneguda com RPMA 1, localisada entre el riu Marías en Montana als voltants occidentals de la reserva de Fort Peck, solament quedaven 45 individus salvages (no de criadero). Entre ells no es varen observar jovenils i la població declinava. En RPMA 2, localisada entre Fort Peck Dam, les aigües mares del llac Sakakawea i el baix riu Yellowstone fins a la confluència del riu Tongue, Montana, solament quedaven 136 espècimen salvages. En RPMA 3, que s'estén entre les corrents superiors del riu Niobrara al llac Lewis i Clark a lo llarc del riu Misuri, no es va registrar cap població nativa de esturiones. Tots els esturiones que es varen trobar semblaven ser espècimen reintroducidos dels criaderos. Encara que estos espècimen reintroducidos semblaven madurar i adaptar-se be a esta zona del riu. RPMA 4 s'estén des de Gavins Point Dam fins a la confluència del Misuri i el Mississipi. En esta regió s'inclou també el riu Platte River. Ací a lo manco 100 individus autòctons varen ser registrats durant el periodo de l'estudi. RPMA 5, entre la confluència del Misuri i Mississipi i el golf de Mèxic, era l'hàbitat de varis centenars de espècimen es documentats. Ací varen aparéixer evidències que sugerien que es produïa reproducció natural, en arreplegar-se alguns pocs inmaduros no provinents dels criaderos. La conca del riu Atchafalaya River es va designar com RPMA 6 i es varen registrar condicions i poblacions similars a les àrees RPMA 4 i 5 en un prou individus natius, prop de 500 en total.[13]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Els esturiones pàlits preferixen les aigües en corrents moderades a les ràpides, la majoria dels espècimen capturats s'han trobat en rius i rieres en les que la mija de velocitat de corrent és d'entre 0,10 i 0,88 m/s. Encara que els esturiones pàlits elegixen rius en corrents ràpides més a sovint que els esturiones de nas de pala.[20] Ademés preferixen les aigües térboles i les profunditats entre 0.91 i 7.6 m. L'espècie es troba més comunament en llocs a on el fondo és arenenc pero també viu en cursos en fondo predominantment rocosos.

En un estudi que es va realisar en Montana i Dakota del Nort en esturiones pàlits i de nas de pala, se'ls varen colocar radiotransmisores per a estudiar els seus hàbits natatorios. Es va descobrir que els esturiones pàlits preferien els canals més amples dels rius, bancs d'arena en canals en el mig i vàries illes i es trobaven en més assiduïtat en aigües en una profunditat entre 0,61 i 14 m. L'estudi ademés va mostrar que el esturión pàlit es mou com a molt 21 km al dia i a una velocitat superior als 9.2 km/h.[30] Es creu que els esturiones pàlits preferixen les aigües térboles i generalment més templades que existien abans de la construcció de l'assut del riu Misuri.[24]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Els esturiones pàlits generalment s'alimenten en el fondo, recorrent les zones arenenques dels rius i rieres a on viuen. Encara que se sap poc dels hàbits alimenticis exactes de l'espècie, es creu que s'alimenten de forma oportunista.[20] Un estudi que va examinar el contingut estomacal dels jovenils de esturión pàlit va revelar que la seua dieta depén de l'estació de l'any. Consumixen varis tipos d'insectes durant unes estacions i varis tipos de peixos durant unes atres. Este resultat recolza la descripció dels hàbits alimenticis dels esturiones pàlits com a oportunistes.[31] En la dieta bàsica dels esturiones pàlits els peixos són més importants que per als esturiones nas de pala.[32] En un estudi que comparava les tendències de la dieta entre adults de esturión nas de pala adults i inmaduros del pàlit, es va descobrir que els esturiones pàlits consumien major cantitat de peixos menuts, com per eixemple ciprínidos.[31] En un atre estudi realisat en la regió superior del riu Misuri un examen dels continguts estomacales dels esturiones pàlits criats artificialment i reintroducidos va mostrar que el 82% del pes net eren menuts peixos respecte al restant compost per insectes com quironómidos, efímeres i figanéas i chicotetes cantitats de detritus i matèria vegetal.[33]

Conservació

[editar | editar còdic]

Encara que es creu que mai va ser abundant, les poblacions de esturión pàlit varen declinar ràpidament en l'última mitat del sigle XX i l'espècie es va incloure en la llista d'espècies amenaçades el 6 de setembre de 1990.[5] El govern d'Estats Units i el de la majoria dels estats en poblacions de esturión varen iniciar un esforç de restauració de caixers per a salvar a l'espècie de l'extinció. La reproducció natural del esturión era rara i inexistent en moltes àrees, per lo que es va determinar que era necessària l'intervenció humana per a assegurar la supervivència de l'espècie.[34][1] El esturión pàlit era considerat un gran trofeu de peixca i la seua carn era apreciada aixina com les huevas de les femelles que es consumien com caviar,[8] fins que el seu número va decréixer i es va incloure en la llista d'espècies amenaçades. A partir de llavors tots els esturiones pàlits capturats deuen ser tornats a la naturalea.

El caixer i les condicions migambientals del riu Misuri en el nort les Grans Planicies en els estats de Dakota del Nort i del Sur, Nebraska i Montana ha segut significativament alterat. El resultat dels canvis en el riu Misuri produïts per la canalisació i la construcció d'assuts impedixen la migració aigües dalt dels esturiones. La reducció de les miges de fluix d'aigua i de #sediment va supondre el final de les inundacions estacionals i les inundacions de les planicies de la regió. Des de la construcció de la assut de Fort Peck en Montana en 1937, en la canalisació i almagasenament d'aigua derivats, el riu Misuri ha perdut el 90% dels seus ecosistemes de pantans i bancs d'arena. Més de 3.200 km del riu Misuri han segut alterats i solament el tram del riu per damunt de la reserva de Fort Peck en Montana permaneix relativament inalterada.[35] Estes modificacions del riu han produït un impacte negatiu en vàries espècies de peixos natius. Encara que en els 13 estats en els que es troba el esturión pàlit solament unes poques espècies de peixos més han segut incloses en la llista d'espècies amenaçades.[36] A pesar dels esforços que s'han realisat per a assegurar la supervivència de l'espècie, les dificultats que experimenten les poblacions de esturiones pàlits per a mantindre's per sí mateixes fan pensar que la protecció federal deurà seguir durant décades.

Esforços de conservació

[editar | editar còdic]

Dos poblacions de esturiones pàlits dels rius Misuri i Yellowstone en Montana estan en risc d'extinció i les actuals estimacions vaticinaven que els esturiones pàlits salvages desapareixerien de Montana en 2018.[1] Encara que es va fer un gran esforç de repoblament en 1996, fins que estes femelles de esturión pàlit no alcancen la madurea sexual despuix d'alcançar els 15 anys no es podrà vore l'alcanç d'esforços de repoblament en Montana. El O.S. Bureau of Reclamation ha realisat lliberacions d'aigua periòdiques de la presa Tiber cada quatre o cinc anys per a intentar recrear les inundacions primaverales per a restaurar i rejovenir les planures inundables aigües avall. Estes lliberacions d'aigua per a restaurar els hàbitats disponibles per a vàries espècies de peixos.[37]

En Nebraska uns pocs esturiones pàlits han segut capturats a lo llarc de llímits inferiors del riu Platte. A diferència del sistema dels rius Mississipi-Misuri el riu Platte té solament uns pocs assuts i tenen bon accés aigües dalt des de la confluència en el riu Misuri. El baix riu Platte és poc profunt en numerosos bancs d'arena i chicotetes illes. Encara que els esturiones pàlits preferixen rius més profunts i turbulentos entre 1979 i 2003 s'han trobat una dotzena de esturiones pàlits allí, inclosos algun procedent de les reintroducción de criadero.[38] A varis d'ells se'ls ha colocat un radi transmissor abans de retornar-los al riu Platte River per a poder determinar quàn els nivells de profunditat i turbidez són favorables. Coincidint en la data en la que la majoria dels esturiones varen ser capturats, este periodo sembla ser durant la primavera i principis de l'estiu. A mitan de l'estiu es reduïx el nivell d'aigua i la turbidez del riu Platte anima als esturiones pàlits a tornar al riu Misuri.

La zona inferior del riu Platte, una extensió de 48 km des del riu Elkhorn fins a la confluència en el Misuri, té hàbitats aptes per al desove dels esturiones pàlits, encara que no hi ha proves concloents que s'haja produït desove en esta regió.[38] Junt en el baix riu Yellowstone, el baix Platte ha segut identificat com una de les regions que queden en millor potencial per a la reproducció natural de l'espècie regions.[13] En un esforç per a millorar l'hàbitat s'han planificat dos grans lliberacions d'aigua en els mesos de març i maig des de 2009 de l'assut de Gavins Point, localisada en la frontera entre Nebraska i Dakota del Sur. Encara que la cantitat d'aigua lliberada dependrà de les reserves d'aigua i seran regulades per a que no es produïxquen inundacions aigües avall, es produirà una restauració del fluix natural anterior i es propiciarà el desove dels esturiones pàlits.[39]


En Misuri, en la secció de Lisbon Bottoms del Big Muddy National Fish & Wildlife Refuge es varen arreplegar alevines de esturión pàlit en 1998. Estos alevines no naixcuts en criadero varen ser els primers que es varen trobar en el baix Misuri en 50 anys. La captura es va produir en un canal lateral del riu Misuri que s'havia desenrollat per a proporcionar d'un hàbitat apte per al desove del esturión pàlit i atres peixos.[40] Aparentment el canal era usat pels alevines de esturión pàlit per a protegir-se de les corrents ràpides del riu Misuri.[41]

En 2007 el Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units va establir que devien continuar en els plans d'crío en captivitat, ademés de vigilar els canvis en qualsevol població, per a determinar l'efectivitat de l'intervenció humana. Els resolucions de 2007 també varen fer émfasis en la necessitat de determinar les àrees de desove més favorables, identificar qualsevol paràsit o malaltia que poguera causar impacte en la capacitat reproductiva dels esturiones pàlits i examinar les possibilitats tècniques per a poder recrear hàbitats aptes sense disminuir la capacitat del SPVSES per a protegir a les persones de les inundacions destructives, i mantindre la capacitat d'almagasenament i recapte d'aigua per al rec i usos recreatius.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pallid Sturgeon - Scaphirhynchus albus». Montana Fish, Wildlife and Parks. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Pallid Sturgeon (Scaphirhynchus albus)». Platte River Endangered Species Partnership. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Pallid Sturgeon, a Missouri River "Dinosaur"». Feature Séries, Vol I, No. 4. O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  4. ↑ «Operation and Maintenance of the Upper Mississippi River 9-Foot Channel». Endangered Species Program. O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Threatened and Endangered Species: Pallid Sturgeon Scaphirhynchus Fact Sheet». O.S. Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  6. ↑ Scaphirhynchus albus en la llista roja de la UICN.
  7. ↑ «[1]»(pdf), Southeastern Fishes Council. Consultat el 9 de decembre de 2008.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Pallid Sturgeon». Animal Field Guide. Montana Fish, Wildlife and Parks. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Pallid Sturgeon (Scaphirhynchus albus)». South Dakota Department of Game, Fish and Parks. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  10. ↑ 10,0 10,1 Journal of Heredity.The American Genetic Association.95(6)
    474–480.doi:10.1093/jhered/esh077.Consultat el 14 de decembre de 2008.
  11. ↑ 11,0 11,1 Conservation Genetics.Springer Netherlands.1(1)
    17–32.doi:10.1023/A:1010121417487.Consultat el 14 de decembre de 2008.
  12. ↑ 12,0 12,1 North American Journal of Fisheries Management.American Fisheries Society.21
    367–373.doi:10.1577/1548-8675(2001)021<0367:RIISPO>2.0.CO;2.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Pallid Sturgeon (Scaphirhynchus albus) 5-Year Review Summary and Evaluation» (pdf). O.S. Fish and Wildlife Service. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Endangered Sturgeon Struggle for Survival». The Sturgeon of Missouri Missouri's Aquatic Dinosaurs. Conservation Commission of Missouri. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Johnsgard, Paul A. (1 d'abril de 2005). The Nature of Nebraska, Lincoln, Nebraska: Bison Books, pp. 169–170. ISBN 978-0803276215.
  16. ↑ «Upper Missouri Pallid Sturgeon» (pdf). National Wildlife Federation. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «New Hope for the Pallid Sturgeon» (pdf). Endangered Species Bulletin. O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  18. ↑ «Abnormal Cells found in Pallid Sturgeon at Gavins Point National Fish Hatchery Prohibit Stocking these Fish in the Wild». O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  19. ↑ «Prehistoric Presence The Pallid Sturgeon» (pdf). North Dakota Outdoors. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Status and Life History of the Pallid Sturgeon» (pdf). O.S. Environmental Protection Agency. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  21. ↑ American Fisheries Society.American Fisheries Society.122(3)
    393–396.doi:10.1577/1548-8659(1993)122<0393:AASMOT>2.3.CO;2.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  22. ↑ «Pallid Sturgeon: The Road to Recovery». O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  23. ↑ 23,0 23,1 (1983).Fisheries.American Fisheries Society.8
    3–9.doi:10.1577/1548-8446(1983)008<0003:SOTPS>2.0.CO;2.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «A Whisker Away from Winking Out». Montana Outdoors. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  25. ↑ American Fisheries Society.American Fisheries Society.121(1)
    139–140.doi:10.1577/1548-8659(1992)121<0139:FOTPS>2.3.CO;2.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  26. ↑ «Sturgeon Research Update: Confirmed Pallid sturgeon Sturgeon Spawning in the Missouri River in 2007» (pdf). O.S. Geological Survey. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  27. ↑ «Pallid Sturgeon (Scaphirhynchus albus)» (pdf). Louisiana Department of Wildlife and Fisheries. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  28. ↑ «Pallid and Shovelnose Sturgeon in the Lower Missouri and Middle Mississippi Rivers» (pdf). O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  29. ↑ «Scaphirhynchus albus». The IUCN Ret List of Threatened Species. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  30. ↑ (2001).Transactions of the American Fisheries Society.American Fisheries Society.Bethesda, Maryland:130(6)
    1006–1025.doi:10.1577/1548-8659(2001)130<1006:HUAMOP>2.0.CO;2.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  31. ↑ 31,0 31,1 Journal of Freshwater Ecology.Oikos Publishers.La Crosse, Wisconsin:22(1)
    81–92.Consultat el 19 de novembre de 2008.
  32. ↑ «Pallid Sturgeon». The Iowa Department of Natural Resources. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  33. ↑ «Pallid Sturgeon Recovery Update» (pdf). O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2009. Consultat el 6 de decembre de 2008.
  34. ↑ «A Conceptual Life-History Model for Pallid and Shovelnose Sturgeon» (pdf). O.S. Geological Survey. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  35. ↑ «The Missouri River System's "Other" Fish». O. S. Geological Survey. Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  36. ↑ «How many species llaure listed in each state (based on published population data)?». Threatened & Endangered Species System. O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2006. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  37. ↑ «Pallid Sturgeon — Scaphirhynchus albus». State of Montana. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  38. ↑ 38,0 38,1 Committee on Endangered and Threatened Species in the Platte River Basin (2004). Endangered and Threatened Species of the Platte River, Washington, D. C.: The National Academies Press, pp. 225–239. ISBN 978-0-309-09230-2.
  39. ↑ «», 'Omaha World Herald'. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  40. ↑ «[2]», Reviving the Missouri River's dinosaur, 'ESPN'. Consultat el 19 de novembre de 2008.
  41. ↑ «Pallid Sturgeon, Scaphirhynchus albus». Mississippi Interstate Cooperative Resource Association. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Scaphirhynchus_albus&oldid=585379»