Estudis Universitaris Catalans
Estudis Universitaris Catalans (EUC) són una ensenyança de caràcter universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 com a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, com a resposta a la negativa del rector de l'Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació. Cóm que no contaven en autorisació oficial del Ministeri d'Educació d'Espanya per a instalar les aules en l'Universitat, les varen tindre que habilitar en l'Ateneu Barcelonés, en l'Escola Industrial, i en la Biblioteca de Catalunya.
Primerament solament s'impartien classes de dret civil català i història de Catalunya, pero pronte es va ampliar en economia social i política aranzelària, lliteratura catalana, dret públic català, història de l'art català, geologia aplicada en Catalunya, tècnica i anàlisis químic, agricultura, pedagogia nacional, estudis portuguesos, filologia romànica, filosofia, gramàtica comparada del llatí i el català, història musical i ètnica de la cançó popular, llògica i metodologia de la ciència i geografia, totes elles matèries impartides en l'Universitat i impartides per professorat titulat.
Entre els professors dels Estudis, podem destacar personalitats com Antoni Rubió i Lluch, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Borrell i Soler, Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors, Pere Bosch i Gimpera, Manuel de Montoliu, Jordi Rubió i Balaguer, Ferran Valls Taberner, Francesc Martorell i Trabal i Pau Vila. L'arribada de la Segona República Espanyola i l'assunció de competències educatives per la Generalitat de Catalunya, aixina com la fundació de l'Universitat Autònoma de Barcelona i la catalanisació de l'Universitat de Barcelona varen reduir les assignatures a quatre: gramàtica, lliteratura, història i geografia.
A finals de la guerra civil espanyola les activitats varen ser suspeses, i no varen poder reprendre fins al 1942, i es varen fer de manera clandestina fins al 1950. Llavors es va ensenyar llingüística catalana, per Ramon Aramon i Serra, història de la lliteratura, per Jordi Rubió i Balaguer (despuix per Jordi Carbonell, Antoni Menges i Joaquim Molas), història de Catalunya, per Ferran Soldevila (despuix per Miquel Coll Alentorn) i, esporàdicament, dret civil català, per Antoni Borrell i Macià, economia política, per Salvador Millet Belio, paleografia, per Pere Bohigas, i arqueologia, per Josep de Calassanç Serra i Ràfols.
Del 1961 al 1985 el EUC també va organisar cursos de cultura catalana per a estudiants estrangers. També varen editar una revista en el mateix nom a on varen publicar els seus treballs la major part dels professors i dels alumnes més destacats.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Vidal i Jansà, Mercè (1991). google. cat/books? id=ya8HYCc-B7gC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres, Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, SA., p. 47-49. ISBN 84-7283-174-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudios Universitarios Catalanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.