Estudi de la sensibilitat dérmica- OCDE406
El estudi de la sensibilitat dérmica és un ensage de toxicitat aguda via cutànea amprat en l'objectiu de determinar la sensibilisació alèrgica de substàncies. Consistix en l'exposició dels animals a la substància de prova per injecció intradérmica i/o aplicació tòpica dérmica. Despuix d'un periodo de descans de 10 a 14 dies, s'expon als animals a una dosis desafie. Finalment es comparen els resultats en els animals control en la finalitat d'evaluar la alergenicidad.[1]
Introducció
[editar | editar còdic]El principi general d'este estudi de toxicitat consistix en expondre inicialment a les cobayas la substància de prova per injecció intradérmica i/o aplicació epidérmica.
La capacitat d'un compost químic d'induir sensibilisació s'evalua per mig de métodos arreplegats en la llegislació, en l'objecte de llimitar i controlar l'us de productes sensibilisants que poden aplegar al consumidor.
Els ensajos de sensibilisació s'han realisat en animals sent el método d'maximización realisat en cobayas el més utilisat. Dit método va ser descrit per Magnusson i Kligman en 1969. Es rasura la pell del cobaya i es realisa una injecció intradérmica del producte en estudi junt en un adyuvante per a potenciar l'efecte sensibilisant. Una semana despuix, s'aplica el producte tópicamente i es manté durant 48 hores per mig d'un vendaje oclusivo. Als 21 dies es torna a aplicar el producte i es manté durant 24 hores i despuix de retirar l'apòsit i el producte es valora l'aparició d'edema o eritema a les 48 i 72 hores de l'aplicació del producte. L'ensaig és llarc ya que es tarda més de 21 dies i requerix l'us de numerosos animals entre controls i tractats.
L'ensaig del nòdul limfàtic local (Local Lymph Node Assay; LLNA) en rata s'ha utilisat com a alternativa al método de Magnusson, en reduir el dolor i l'estrés animal, utilisant ademés un menor número d'animals (OECD TG 429, OECD TG 442A; OECD TG 442B). No obstant, este ensaig únicament pot utilisar-se per a classificar un producte com a negatiu (no sensibilisant) i no servix per a estudiar una possible relació dosis resposta.
Elements de l'ensaig de sensibilitat dérmica
[editar | editar còdic]Espècie
[editar | editar còdic]L'animal per excelència per a determinar la sensibilitat alèrgica per contacte són les cobayas (Cavia porcellus) . El problema és que per a algunes substàncies que es coneix que són sensibilisants en humans no han demostrat sensibilisació en cobayas, per lo que cal tindre precaució davant un possible fals negatiu.[2]
S'ampren cobayas adultes, jóvens i sanes mascles i/o femelles. Les femelles deuen ser nulíparas i no estar embarassades.[1]
Número i distribució per grups
[editar | editar còdic]S'utilisa un mínim de 10 animals en el grup de tractament i un mínim de 5 animals en el grup de control. Si en este número de cobayas no es pot concloure l'ensaig, es recomana realisar proves en atres animals per a obtindre un total d'a lo manco 20 animals de prova i 10 de control.[1]
Condicions de l'ensaig
[editar | editar còdic]La temperatura de la sala d'animals d'experimentació deu ser de 20 °C (+ 3 °C) i la humitat relativa de 30 a 70%. Quan l'allumenament és artificial, la seqüència deu ser de 12 hores de llum i 12 hores d'obscuritat. Els animals seguixen una dieta convencional en suministrament illimitat d'aigua potable i es aclimatan a les condicions del laboratori durant a lo manco 5 dies abans de la prova.
Els animals són assignats a l'encert als grups de tractament. Es deu eliminar el pèl i anar en conte per a evitar l'abrasió de la pell.
Els animals es pesen abans de començar la prova i al final de la mateixa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 OECD (1992), Test No. 406: Skin Sensitisation, OECD Guidelines for the Testing of Chemicals, Section 4, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/9789264070660-en
- ↑ Magnusson B, Kligman AM. The identification of contact allergens by animal assay. The guinea pig maximization test. J Invest Dermatol. 1969 Mar;52(3):268-76. doi: 10.1038/jid.1969.42. PMID: 5774356
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudio de la sensibilidad dérmica- OCDE406» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.