Estrela estranya
Una estrela estranya o estrela de matèria estranya és una estrela de quarks feta de matèria estranya, el nom de la qual es deu a estar formada per una fracció substancial quarks estranys. Formen un subgrup baix la categoria d'estreles de quarks.[1][2][3]
Les estreles estranyes són un tipo hipotètic d'estreles, encara no confirmat experimentalment de manera positiva i definitiva com a estrela estranya, encara que es conjectura teòricament que poden existir estreles estranyes sense tindre en conte la suposició de Bodmer-Witten d'estabilitat a temperatures i pressions propenques a zero,[4] ya que la matèria estranya de quarks podria formar-se i permanéixer estable en el núcleu de les estreles de neutrons, de la mateixa manera que podria fer-ho la matèria ordinària de quarks.[5]
Característiques
Corfes
Les estreles de matèria estranya diferixen en varis aspectes substancials de les estreles de neutrons, podria ser entre 10 i 100 voltes més denses que les estreles de neutrons[4] i tindrien una corfa extremadament prima, per lo que en gradient de densitat másica seria molt més abrupta que en les estreles de neutrons les densitat dels quals van de en el seu centre a menys de g/cm en la seua superfície de ferro ionizado. Per la seua banda les estreles de neutrons tindrien densitat més uniformes compreses entre i g/cm. Aixina es conjectura que les estreles estranyes tindrien una capa de corfa de material d'estrela de neutrons. La profunditat de la capa de la corfa dependrà de les condicions físiques i circumstàncies de tota l'estrela i de les propietats de la matèria estranya de quarks en general.[6] Les estreles compostes parcialment de matèria de quarks (inclosa la matèria estranya de quarks) també es coneixen com a estreles híbrides.[7][8]
Ademés s'ha propost que esta corfa d'estrela estranya teòrica siga una possible raó darrere de les raches ràpides de radi (FRB). Açò encara és teòric, pero hi ha bona evidència[7][8] de que el colapse d'estes corfes d'estreles estranyes pot ser un punt d'orige de FRB.
Composició
Els càlculs teòrics sugerixen que en les estreles estranyes hi hauria quarks d, o i s, en proporcions diferents pero no tan alluntades. Les proporcions s'ajusten de tal manera que l'estreles siguen eléctricamente neutres, sent esta la principal restricció per a les poblacions relatives de les tres espècies de quarks (una estrela íntegrament formada per quarks estranys tindria una enorme càrrega elèctrica negativa i no seria estable per eixa raó).
Referències
- ↑ «INSPIRE». inspirehep.net. Consultat el 2021-08-26.
- ↑ «INSPIRE». inspirehep.net. Consultat el 2021-08-26.
- ↑ Weber, Fridolin; et al., {{{nom2}}} (1994). Strange-matter Stars. Proceedings: Strangeness and Quark Matter. (en Anglés), World Scientific.
- ↑ 4,0 4,1 Glendenning, Norman K. (2012). «5», Compact stars: Nuclear physics, particle physics and general relativity (en anglés), Nova York: Springer Science & Business Mija.
- ↑ Shapiro, Stuart L.; Teukolsky, Saul A. (2008-11-20). Black Holes, White Dwarfs, and Neutron Stars: The Physics of Compact Objects (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-3-527-61767-8.
- ↑ Kodama, Takeshi; Chung, Kai Cheong; Duarte, {{{nom3}}}; Nemes, {{{nom4}}} (1990-03-01). Relativistic Aspects Of Nuclear Physics - Rio De Janeiro International Workshop (en en), #N/A. ISBN 978-981-4611-69-5.
- ↑ 7,0 7,1 (2004).«Hybrid stars».Pramana.62(3)doi:10.1007/BF02705363.
- ↑ 8,0 8,1 Alford, Mark G.; Han, Sophia; Prakash, Madappa (2013). «Generic conditions for stable hybrid stars». Physical Review D 88 (8): 083013. doi:10.1103/PhysRevD.88.083013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella extraña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.