Estranyea (física)

En la física de partícules, estranyea (a voltes extrañez), denotada com $S$ (inicial de la paraula anglesa Strangeness), és la propietat de les partícules, expressada com un número quàntic per a descriure la descomposició de les partícules en reaccions fortes i electromagnètica que ocorren en un curt periodo. L'estranyea de les partícules està definida com:

$S=n_{\bar{s}}-n_s$ a on $n_{\bar{s}}$ representa el número de antiquarks estrany ($\bar{s}$) i $n_s$ representa el número de quarks estrany.

L'us del terme "estrany" o "estranyea" és anterior al descobriment dels quarks i va ser adoptat despuix del seu descobriment per a preservar la continuïtat de la frase; l'estranyea de les antipartículas està referida a +1 i les partícules a -1 tal com va ser la definició original. Per a tots els números quàntics de sabor de quarks (estranyea, encantat, cim, fondo) la convenció és que la càrrega de sabor i la càrrega elèctrica d'un quark tenen el mateix signe. En això, qualsevol sabor dut per un posada carregat té el mateix signe i aixina la càrrega.

Conservació de l'estranyea

L'estranyea va ser introduïda per Murray Gell-Mann i Kazuhiko Nishijima, originalment per a explicar el fet de que certes partícules, com el kaón o el hiperón anaren creades fàcilment en colisions de partícules, i degradades encara més llentament de lo esperat per a les seues grans masses i produccions de secció eficaç. En notar que les colisions semblaven sempre produir parells d'estes partícules, es va postular que una nova qualitat conservada, malnomenada "estranyea", es preservava durant esta creació pero no es conservava en la seua decaiguda.

En el nostre modern enteniment, l'estranyea es conserva durant les interaccions fortes i electromagnètiques, pero no durant les interaccions dèbils. Això significa que si el hamiltoniano que descriu adequadament només les interaccions dèbils i l'operador estranyea satisfan:

Pero en canvi para interaccione electromagnètiques i fortes tenim:

Conseqüentment les partícules més llaugeres que contenen un quark estrany no poden decaure per l'interacció forta i en canvi deuen decaure per mig de l'interacció dèbil, més llenta. En la majoria dels casos estes decaigudes canvien el valor de l'estranyea en una unitat. No obstant, açò no necessàriament es manté en reaccions dèbils de segon orde, a on hi ha mescles de posades $K^0$ i $\stackrel{0}{\stackrel{‾}{K}}$.

Vore també

• Isospín
• Encant
• Inferioritat
• Superioritat
• Sabor
• Hipercarga

Bibliografia

• Griffiths, David J. (1987). Introduction to Elementary Particles, Wiley, John & Sons, Inc.