Estatut de la propietat del sol

El estatut de la propietat del sol ve a ser un llímit al caràcter monopolístico i expansiu del dret de propietat, que s'establix només quan la propietat recau sobre el ben sol, i que s'alcança fixant la capacitat de contindre edificacions que el mateix té atribuïda pel Planejament urbanístic, dins del marc delimitat per les directrius sobre l'ordenació del territori que vénen establides en les lleis, i demés disposicions de caràcter general, emanades del poder públic. Es quantifica en metros-sostre i es coneix en l'àmbit del Dret administratiu com aprofitament urbanístic o dret a l'aprofitament urbanístic i, en l'àmbit del dret civil, se li relaciona en l'ius aedificandi o en Hector Argent Hortes en el dret d'accessió.

Règim jurídic en Espanya

En Espanya l'estatut de la propietat del sol queda regulat per la llegislació estatal, llei que té el caràcter de bàsica i que proporciona el marc en el que s'eixercix per part de les comunitats autònomes la seua competència exclusiva en urbanisme i ordenació del territori. La Llei 8/2007, de 8 de maig, del Sol, va establir d'un modo nou l'estatut de la propietat del sol, continuant la tradició iniciada per les lleis anteriors, pero separant d'un modo nítit este estatut de la classificació del sol característica de la llegislació urbanística espanyola.

Per una atra part, la citada Llei 8/2007, va encomanar al govern la refundició d'esta llei, i de les disposicions encara vigents del Real Decret Llegislatiu 1/1992, de 26 de juny, en un nou Text Refòs de la Llei del Sol de 2008, que va quedar aprovat per mig del Real Decret Llegislatiu 2/2008, de 20 de juny (BOE de 26 de juny de 2008). L'artícul 7 d'este nou text llegal establix el règim estatutari de la propietat del sol, i reconeix els drets i obligacions dels propietaris.

Posteriorment el Text Refòs de la Llei del Sol de 2008, ha segut modificat en gran part del seu articulat per la disposició final duodècima de la Llei 8/2013, de 16 de juny (BOE 27 de juny de 2013), encara que estes modificacions no alteren substancialment l'estatut de propietat del sol.

Vore també

• Aprofitament urbanístic
• Ius aedificandi
• Ordenació del territori
• Urbanisme
• Dret urbanístic
• Hipoteca del dret a l'aprofitament urbanístic
• Dret de superfície

Bibliografia

• García Medina, J.: Hipoteca de l'aprofitament urbanístic. Editorial La Llei. Madrit, 2008 - ISBN 978-84-9725-861-6, págs. 64 i stes.
• Sánchez Goyanes, E.: La propietat immobiliària en la nova Llei del Sol. Revista Crítica de Dret Immobiliari núm. 701. Madrit, 2007, págs, 1225 i stes.