Estany del Racó

Archiu:Laguna del Rincón.jpg

Archiu:Planificación en la CAPS 0 Laguna del Rincón.tif

El estany del Racó és un chicotet estany espanyol localisada en la província de Còrdova, en les proximitats de Moriles en el terme municipal d'Aguilar de la Frontera. Va ser declarada com a Reserva Integral en l'any 1984 i cinc anys despuix la llei 2/1989 la va incloure en l'Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia ([1]), en lo que es varen aplicar mides adicionals de protecció incloent la seua reclassificació com a Reserva Natural. Junt en l'estany del Racó també es varen declarar reserves naturals els estanys de Zóñar, Amarc, Salobral, Tíscar i Jarales pretenent-se salvaguardar el patrimoni natural que constituïxen estos espais, per a conservar-los i que puguen seguir gojant de la seua riquea ambiental les generacions venidores. L'estany del Racó té una cubeta de 9 hectàrees, un màxim de 5,5 metros de profunditat i almagasena aproximadament 53 000 m³ d'aigua. En l'interior de la zona perifèrica de protecció de 500 metros d'esta Reserva Natural es localisa també l'estany de Santiago, restaurada en 2006 a l'ampar del proyecte europeu LIFE-chapulls andalusos.

El 5 de decembre de 1989, els «estanys del sur de Còrdova (Zóñar, Racó i Amarga)» varen ser declarades lloc Ramsar (n.º ref. 446, en una superfície protegida conjunta de 86 ha).

Orige i geologia

L'estany del Racó, al igua l que el restant de les del sur de la província de Còrdova és un chapull de campiña situat sobre una unitat geològica formada per una mescla de margas, argila i evaporitas que afloren en la part frontal de la Cordillera Bètica, prop de la depressió del Guadalquivir . Esta zona endorreica és conseqüència dels processos càrstics i erosivos que varen actuar sobre esta peculiar formació geològica.

L'aigua del Racó

L'estany té una superfície màxima d'inundació de 9 hectàrees, i s'alimenta principalment d'aigua de precipitació directa, encara que també de escorrentía de la seua conca vertent i d'aigües subterrànees. Té per tant un caràcter endorreico. El seu desaiguador natural és la riera de la Camarata i de la Capellanía. Les aigües de l'estany del Racó són moderadament salines i presenten una estratificació de la temperatura i oxigen en profunditat durant els periodos més càlits; mentres que en autumne i hivern existix una mescla de les capes, favorint la disponibilitat de nutrients. En el passat l'estany del Racó va sofrir varis intents de dessecació, primer des de 1886 per ser considerada “zona insalubre per paludisme” i despuix sobre la base de la “Llei de dessecació i sanejament d'estanys, marismas i terrenys pantanosos” de 1918 (coneguda com a Llei Cambó) i a la Llei de colonisació de grans zones regables de 1939.