Estany de Aculeo

Archiu:Laguna de aculeo.jpg

Estany de Aculeo

El estany de Aculeo és un cos d'aigua superficial de variables dimensions ubicada en la comuna de Paine, província de Maipo, Regió Metropolitana. Es caracterisa per tindre riberes fangosas i perque les seues costes no presenten un inclinament pronunciat.

En la segona década de el XXI ha experimentat baixes de nivell d'aigua que presagien la seua desaparició o transformació en un llac salat. Des de l'any 2019 l'estany havia desaparegut, tant per la megasequía com per l'excessiu consum humà, pero despuix del temporal de pluges d'agost de 2023, i les pluges de juny de 2024, va tornar a omplir-se casi en la seua totalitat en les aigües del estero Pintué.

Ubicació i descripció

L'estany està ubicat uns 50 km al sur de la ciutat de Santiago i té un espill d'aigua d'11.5 km², una profunditat mija de 3,4 m, una profunditat màxima de 5 m i un volum d'aigua de 53.6 millons de metros cúbics. Totes estes senyes són d'un informe de la Direcció general d'Aigües de l'any 2010

Història

L'estany obté el seu nom del mapudungun Acum-Leu, "a on finalisa el riu".

S'han trobat vestigis de sepelis, vasijas i atres objectes en les seues afores, com també una notable canoa o wampo feta d'un sol tronc de boldo, a on entren per lo manco dos o tres persones, la qual es conserva en la família. No obstant, no se sap de poblacions estables en les vores de l'estany. No obstant, el lloc ya en 1639 era considerat "poble indi" pels espanyols i era part de l'Estància del capità espanyol Dò Alonso de Còrdova i va ser administrat posteriorment per qui ho va adquirir d'este últim, Don Francisco Gutiérrez de Caviedes de la Torre.

Francisco Solano Asta-Buruaga i Cienfuegos va escriure en 1899 en la seua obra pòstuma Diccionari Geogràfic de la República de Chile sobre el riu:

Aculeo (Estany de).-Bell receptàcul d'aigua dolça, situat en el departament de Maipo pels 33º 50' Lat. i 70º 50' Lon. á 20 o 22 quilómetros cap a el SO, de la vila de Buín i uns 15 cap a el O. de l'estació de l'Hospital en el ferrocarril de Santiago al sur. Ocupa una extensa hondonada á la base oriental de les serres, que s'alcen a el O. d'eixos punts i que s'enllacen a el S. en la d'Alhué. La seua superfície, que es troba á 382 metros d'altitut, s'estén de E. á O. per uns quatre á cinc quilómetros, en un ample á els seus extrems de poc menys de tres i en el centre més estreta, oferint la figura aproximada á una ampolleta o rellonge d'arena. En el cos occidental té dos pintoresques islillas. Resguardada per les altures que casi enterament la rodegen és d'aigües molt tranquiles, en les que abunden delicats pejerreyes i varietat d'aus aquàtiques, notant-se entre estes els cisnes de coll negre. Les seues riberes s'òbrin en terrenys feraces i cultivats. El nom és contracció de aculn, fer aplegar, i de leuvu, rio.

Luis Risopatrón ho descriu en el seu Diccionari jeográfico de Chile (1924):

Aculeo (Estany de). D'uns 40km² de superfície, en dos pintoresques islillas en la partix W, d'aigües mui tranquiles, famoses pels pejerreyes que es criaven en elles, els que han desaparegut per l'introducció d'espècies més voraces, es troba alimentada per varis torrents a 356 m d'altitut, entre terrenys feraces i cultivats, i desagua per l'I al estero de la Angostura.

Durant gran part de el XX i principis de el XXI, este estany va ser un centre turístic i una zona crucial per a l'agricultura local, atraent a visitants per la seua bellea natural i proporcionant aigua per a rec.

En 1911 Miguel Letelier va instalar un sistema de bombes per a regadiu, que va causar sorpresa per la seua audàcia i magnitut. Per a obtindre energia elèctrica, va construir una central hidroelèctrica en el riu Angostura, en les rodalies de Valdivia de Paine i per mig d'una llínea d'alt voltage de 13 km va travessar els cerros per a aplegar a la Casa de Màquines de Rangue, a on estaven instalades les bombes. En este sistema es va regar 1.500 ha que abans eren terrenys resecos i improductius. Els treballadors d'eixa época varen creure que era alguna cosa del dimoni quan varen vore eixir mils de litros d'aigua a 21 m sobre el nivell del llac.

El lloc ha segut utilisat per santiaguinos, com a destí d'estiueig. L'estany està dividit en dos sectors: Ribera Nort i Sur, abdós són destí de visitants que agraden de deports aquàtics, com el cayac, la navegació a vela, l'esquí aquàtic, etc. En les seues riberes hi ha àrees de campin, peixca i passejades a cavall.

A partir de la década de 2000, l'estany ha degut enfrontar un alt estrés hídric; l'us intensiu de l'aigua per a activitats agrícoles, sumat a la falta de polítiques de gestió sostenible, va començar a mermar els nivells de l'aigua. Esta situació es va vore agravada pel canvie climàtic, que va dur en si patrons de precipitació alterats i temperatures en aument.

Per al 2018, l'estany s'havia secat completament, un canvi dràstic que no solament va afectar a la biodiversitat local, sino que també va tindre impactes econòmics negatius en les comunitats que depenien d'ella. No obstant, en les pluges de 2023 l'estany va recuperar part del seu espill d'aigua.