Estany Sant Ignacio

Estany Sant Ignacio

El estany Sant Ignacio és un estany coster de Mèxic en aigües del oceà Pacífic, localisada en el municipi de Mulegé, en l'estat de Baixa Califòrnia Sur, a 59 quilómetros de la ciutat de Sant Ignacio i la carretera Federal 1. És un dels santuaris d'hivern de la ballena grisa del Pacífic Oriental (Eschrichtius robustus).

Està inclosa, des de 1988, en la Reserva de la Biosfera el Vizcaíno i és part del Santuari de ballenes del Vizcaíno, declarat en 1993 Patrimoni de la Humanitat (ID 554). Ademés, el 2 de febrer de 2004 va ser inclosa en la llista de llocs Ramsar (en el n.º ref. 1341).

Història

L'estany Sant Ignacio va ser descoberta originalment pel capità ballenero Jared Poole, cunyat del capità Charles Melville Scammon. La primera expedició de caça de ballenes en l'estany Sant Ignacio es va produir en 1860, liderada per Scammon que anava al mando de sis barcos balleneros. Encara que molts capitans balleneros no s'arriscaven a perdre les seues naus en els bancs d'arena de les barres traicioneras i els estret passages d'aigües poc profundes en l'estany, alguns audaços capitans balleneros si ho varen fer i això va supondre el començ de la casi extinció de la ballena grisa del Pacífic. L'estany és ara un dels principals destins de la migració de la ballena grisa.

Característiques

En una comunitat local de menys de cent habitants, els residents de l'estany depenen de la peixca i ara de l'observació de ballenes com a principal mig de vida. L'estany s'estén setze quilómetros en el desert i té un esgambi màxim de cinc milles. L'estany es dividix en tres seccions: la superior és la part menys profunda i es coneix com l'àrea de part a on les femelles embarassades viagen a fi de tindre a les seues crío; en l'estany del mig es troben les mares que viagen en els seus fills recent naixcuts, i que es preparen per a unir-se a la majoria del grup; en l'inferior es troba la majoria dels cetàceus i és a on es produïx la major part del comportament social. Ací, mascles i femelles es congreguen en busca de parella. Ademés, els recent naixcuts viagen en les seues mares a lo llarc de l'estany inferior preparant-se per al llarc viage al nort fins a les seues zones d'alimentació d'estiu en l'oceà Àrtic.

Importància de l'estany

En 1988, Mèxic va establir la Reserva de la Biosfera el Vizcaíno que inclou l'estany Sant Ignacio, que és el santuari de vida selvada més gran d'Amèrica Llatina. L'estany de Sant Ignacio no solament és un santuari de la ballena grisa, sino que és l'últim i únic lloc de crío sense desenrollar en el món de tals ballenes. L'estany de Sant Ignacio és també un hàbitat crític per al casi extint berrendo o antílop americà i un hàbitat important d'alimentació per a quatre de les sèt espècies del móns de tortugues marines: tortuga llaüt, tortuga carey, tortuga verda i tortuga golfina (totes en perill d'extinció). En 1993, les Nacions Unides declarararon l'estany de Sant Ignacio com un lloc Patrimoni de la Humanitat per la seua importància per a la comunitat mundial.