Estadi Olímpic Lluís Companys
El Estadi Olímpic Lluís Companys (oficialment fins a 2001, Estadi Olímpic de Montjuïc) és un recint deportiu de titularitat municipal ubicat en la montanya de Montjuïc, en Barcelona, Espanya.
Va inaugurar l'estadi original el rei Alfonso XIII el 20 de maig de 1929, un dia despuix de l'inauguració de la Exposició Internacional.[1] En motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l'estadi es va reconstruir pràcticament en la seua totalitat (1985-1989) i es reinauguró 60 anys despuix com «estadi olímpic», el 8 de setembre de 1989, pel també rei Juan Carlos I.[2]
Història
Dissenyat pel arquitecte barcelonés Pere Domènech i Roura, fill de l'arquitecte moderniste Lluís Domènech i Montaner,[3] es va proyectar per a albergar uns futurs Jocs Olímpics que, despuix de quatre intents de candidatura, varen aplegar a Barcelona 63 anys despuix.[4] La configuració del graderío del recint estava compost per dos semicírculs que enllaçaven dos rectes, seguint l'estil de les construccions romanes de circs i amfiteatres, en l'interior dels quals albergava la pista d'atletisme i el camp deportiu en orientació nort-sur, de 208,5 m x 109 m.[5] Va tindre un cost en l'época de 65 millons de pessetes[6] i tenia una capacitat de 62 728 espectadors, el segon més gran del món en eixa época,[7] solament superat pel Estadi de Wembley, en capacitat per a 100 000 espectadors.[8]
Es varen iniciar les obres el 5 d'abril de 1927 en la colocació de la primera pedra.[9] Ho va inaugurar el 20 de maig de 1929 el rei Alfonso XIII en motiu de la Exposició Internacional de Barcelona, de la secció deportiva de la qual va ser sèu.[10] Entre els actes d'inauguració es va disputar un partit amistós de fútbol entre un combinat de jugadors dels equips barcelonesos i el Bolton Wanderers, i un partit amistós de rugby entre les seleccions d'Espanya i d'Itàlia.[11]
Va acollir durant eixe primer any varis partits de la primera edició del Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió (1928-29) en els tres clubs barcelonesos de la categoria com a locals (Fútbol Club Barcelona, Club Deportiu Espanyol i Club Deportiu Europa).[12]
El 19 de juliol de 1936 estava previst que escomençara en l'estadi la Olimpiada Popular,[13] que es va suspendre a causa de l'esclat de la guerra civil espanyola. Mentres va durar la lluita va servir a 21 000 refugiats. En ell es va impartir classes, hi havia menjadors, una gran cuina i un lloc habilitat per a dormir.[14]
Va ser la sèu principal dels Jocs Mediterràneus de 1955, acollint les cerimònies d'inauguració i clausura i les proves d'atletisme, equitació, fútbol i hòquei herba.[15][16]
En 1957, l'estadi va acollir l'única final de Copa d'Espanya en la que s'han enfrontat el Barcelona i el Espanyol, els dos grans clubs de la «Ciutat Comtal». El derbi barcelonés va finalisar en victòria blaugrana per 1-0.[17]
En 1982, va ser escenari durant dos mesos dels ensajos per a la cerimònia inaugural del Mundial d'Espanya, que es va celebrar en el Camp Nou i en la que varen intervindre més de 3000 estudiants de varis coleges salesianos de Barcelona.[18]
Barcelona 1992
En la concessió a Barcelona, el 17 d'octubre de 1986, de l'organisació dels Jocs Olímpics de 1992, es va acometre la reconstrucció de l'estadi a càrrec de l'equip d'arquitectes Correja-Milà-Margarit-Buxadé, en la participació de l'italià Vittorio Gregotti.[19]
Les obres varen escomençar a finals de 1985.[20] L'estadi es va buidar completament i solament es varen conservar les fronteres exteriors (encara que no va ser possible salvar la frontera oest, la conservació del qual contemplava el proyecte, i va deure reconstruir-se). Es varen alçar unes noves graderías per a un aforament total de 55 926 espectadors. El nivell es va rebaixar 11 metros i la pedra que es va extraure, pedra de Montjuïc d'excelent calitat, es va aprofitar per a la construcció del Temple de la Sagrada Família.[21]
El 8 de setembre de 1989 el rei Juan Carlos I ho va inaugurar com a «Estadi Olímpic de Montjuïc» en motiu de la Copa del Món d'Atletisme de 1989, i tres anys més vesprada va ser escenari de les cerimònies d'inauguració i clausura dels mencionats Jocs Olímpics de 1992 i de les proves d'atletisme. També va ser l'escenari de les cerimònies d'inauguració i clausura i de les proves d'atletisme dels Jocs Paralímpics. Per a la celebració d'estos events es varen instalar provisionalment 11 081 assents adicionals, que es varen retirar a la finalisació dels mateixos.[22]
Events futbolístics
Selecció espanyola
La selecció espanyola ha jugat en este estadi huit de les díhuit trobades internacionals que ha disputat en Barcelona. Espanya té un balanç de quatre victòries, tres empats i una derrota. La victòria per 2–1 davant Perú, del 18 de febrer de 2004, és fins al moment, la seua última trobada disputada en la ciutat comtal.[23]
Finals de Copa i Supercopa d'Espanya
- 1930: Final del Campeonat d'Espanya – Copa de SM el Rei entre el Athletic Club i el Real Madrit.
- 1933: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del President de l'II República entre el Athletic Club i el Real Madrit.
- 1934: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del President de l'II República entre el Valéncia i el Real Madrit.
- 1939: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del Generalísimo entre el Sevilla i el Racing de Ferrol.
- 1944: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del Generalísimo entre el Athletic Club i el Valéncia.
- 1945: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del Generalísimo entre el Athletic Club i el Valéncia.
- 1946: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del Generalísimo entre el Real Madrit i el Valéncia.
- 1957: Final del Campeonat d'Espanya – Copa del Generalísimo entre el Barcelona i el Espanyol.
- 1996: Trobada d'anada de la Supercopa d'Espanya entre el Barcelona i el Atlètic de Madrit.
- 2000: Trobada d'anada de la Supercopa d'Espanya entre el Espanyol i el Deportiu.
- 2004: Final del Campeonat d'Espanya – Copa de SM el Rei entre el Real Madrit i el Saragossa.
- 2006: Trobada d'anada de la Supercopa d'Espanya entre el Espanyol i el Barcelona.
Sèu de clubs
El Real Club Deportiu Espanyol va disputar els seus partits com a local en l'estadi, entre agost de 1997 i maig de 2009, provinent del Estadi de Sarrià[24] i fins a l'inauguració del seu nou Estadi de Corneprat.[25][26]
Originalment, el Fútbol Club Barcelona disputaria els seus partits com a local en l'estadi, entre agost de 2023 fins a maig de 2025, en la finalisació de la primera fase de les obres de reforma del Camp Nou.[27] Pel retart en la conclusió d'estes obres, el club va solicitar una pròrroga del contracte que finalisava en abril de 2025, al Ajuntament de Barcelona.[28]el Club va jugar els seus partits de local en l'estadi fins al 2 de novembre de 2025, quan va rebre al Elig CF,[29] retornant al Camp Nou per a rebre a l'Athletic Club el 22 de novembre.[30]
Events atlètics
Competicions internacionals
- 1955: Jocs del Mediterràneu
- 1989: Copa del Món d'Atletisme
- 1991: Finals de Grand Prix IAAF d'Atletisme
- 1992: Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
- 1992: Jocs Paralímpics d'Estiu de 1992
- 2010: Campeonat d'Europa d'Atletisme
- 2012: Campeonat Mundial Junior d'Atletisme
Campeonats nacionals
- Campeonat d'Espanya d'Atletisme: 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1935, 1936, 1940, 1943, 1946, 1947, 1949, 1951, 1955, 1960, 1961, 1963, 1989, 1991, 2000 i 2009.
Events musicals
- 1990 (13 i 14 de juny): concerts de The Rolling Stones en el marc del seu Urban Jungle Tour[31]
- 1990 (25 de juliol): concert de Prince, en el marc del seu Nude Tour, davant uns 30 000 espectadors
- 1990 (1 d'agost): concert de Madonna, en el marc del seu Blond Ambition Tour, davant més de 63 000 espectadors
- 1990 (16 de setembre): concert de David Bowie, en el marc del seu Sound + Vision Tour, davant uns 30 000 espectadors
- 1990 (6 d'octubre): macroconcert en pro de les associacions ecologistes. Actuen Cup Turner, L'Últim de la Fila i Sopa de Cabra
- 1991 (24 de setembre): concert d'AC/DC, Metallica, Tesla, Gun i Legió en el marc del festival Monsters of Roc, davant uns 45 000 espectadors
- 1992 (18 de setembre): concert de Michael Jackson, en el marc del seu Dangerous Tour. Reunix a 60 000 espectadors
- 1993 (11 de maig): concert de Bruce Springsteen en el marc de la Human Touch
- 1993 (5 de juliol): concert de Guns N' Roses
- 1993 (6 d'octubre): concert de Jean Michel Jarre
- 1994: concert de Pink Floyd
- 1995 (13 de juny): concert de Bon Jovi en The Pretenders i Van Halen, davant unes 30 000 persones
- 1997 (13 de setembre): concert d'O2, en el marc del seu Pop Mart
- 1998: concert de The Rolling Stones en el marc del seu Bridges to Babylon
- 2003 (17 de maig): concert de Bruce Springsteen en el marc de la The Rising Tour
- 2003 (29 de juny): concert de The Rolling Stones en el marc del seu Tour Licks 2002/2003. També varen actuar The Pretenders, com teloneros. Varen assistir 50 000 persones
- 2003 (2 de juliol): concert de L'Orella de Van Gogh i La Vora del Loco com a part de la Gira Movistar Activa. En a on varen assistir més de 10 000 persones
- 2007 (21 de juny): concert de The Rolling Stones en el marc del seu A Bigger Bang, despuix d'anular el de l'any anterior, davant unes 50 000 persones
- 2007 (30 de juny): concert de RBD en el seu Celestial World Tour 2007, davant més de 57 000 persones
- 2007 (27 de setembre): concert de The Police, davant uns 55 000 espectadors
- 2008 (1 de juny): concert de Bon Jovi en el marc del seu Lost Highway Tour, davant més de 45 000 persones
- 2009 (7 de juny): concert d'AC/DC en el marc del seu gira Black Isse Tour, davant uns 62 000 espectadors
- 2009 (21 de juliol): concert de Madonna en la segona part de la seua gira Sticky & Sweet Tour, davant més de 48 000 espectadors
- 2009 (4 de setembre): concert de Coldplay en el seu gira Vixca la Vida Tour, davant més de 63 000 espectadors
- 2009 (3 de decembre): concert de Prodigy promocionant el seu últim disc d'estudi Invaders Must Die
- 2011 (29 de maig): concert de Shakira en el seu gira Ix el Sol World Tour, davant més de 27 000 espectadors
- 2011 (27 de juliol): concert de Bon Jovi en el seu gira Open Air
- 2012 (17 de maig-18 de maig): concerts de Bruce Springsteen en el seu gira Wrecking Ball World Tour
- 2013 (7 de juny): concert de Muse en el seu gira The 2nd Law Summer Stadio Tour
- 2014 (8 de juliol): concert d'One Direction en el seu gira mundial d'estadis Where We Llaure Tour
- 2015 (29 de maig): concert d'AC/DC en el seu gira Roc or Bust World Tour
- 2016 (26 de maig-27 de maig): concerts de Coldplay en el seu gira A Head Full of Dreams Tour
- 2016 (3 d'agost): concert de Beyoncé en el seu gira The Formation World Tour davant més de 45 000 espectadors
- 2017 (9 d'abril): concert d'Ed Sheeran en el seu gira dividix ÷ (àlbum)
- 2017 (27 de setembre): concert de The Rolling Stones en el marc del seu gira No filter
- 2018 (20 de juny): concert de Bruno Mars en el seu gira The 24K Magic World Tour
- 2018 (1 de juliol): concert de Guns N' Roses en la seua gira Not in this Lifetime Tour
- 2018 (11 de juliol): concert de Beyoncé i Jay Z en el seu gira On the Run II Tour davant 47 000 espectadors
- 2019 (5 de maig): concert de Metallica en el seu gira Worldwired Tour
- 2019 (17 de juny): concert de Paul McCartney en el seu gira Freshen Up Tour
- 2022 (29 de juliol): concert d'Iron Maiden en el seu gira Legacy Of The Beast
- 2023 (28 d'abril-30 d'abril): concerts de Bruce Springsteen en el seu gira Springsteen and I Street Band 2023 Tour
- 2023 (24 de maig-25 de maig-27 de maig-28 de maig): concerts de Coldplay en el seu gira Music of the Spheres World Tour
- 2023 (8 de juny): concert de Beyoncé en el seu gira Renaissance World Tour
- 2023 (12 de juliol): concert d'Harry Styles en el seu gira Love on Tour
- 2023 (20 de juliol): concert de The Weeknd en el seu gira After Hours til Dawn Tour
- 2024 (11 de juliol): concert de Rammstein en el seu gira Europea Stadium Tour
- 2025 (19 de juliol): concert d'Aitana en el marc del seu Metamorfosis Season, davant més de 50 000 espectadors[32]
- 2025 (30 de juliol): concert de Kendrick Lamar i SZA en el seu gira Grand national tour
- 2026 (22 i 23 de maig): concert de Bad Bunny en el seu gira Debi Tirar Mes Fotos Tour
Atres events
Transport públic
Bus
Les llínees del bus urbà de Barcelona en parada en l'avinguda de l'Estadi prop de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:
- 50 - Parc Montjuïc/Trinitat Nova
- 55 - Parc Montjuïc/Plaça Catalana
- 193 - Parc/Montjuïc (també en parada en la passejada Olímpica)
- 150 (inici i final en Plaça Espanya)
Metro/Tren
Les estacions del Metro de Barcelona més pròximes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), esta última també en parada de la llínea Llobregat-Noya de FGC. L'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, comunica en la estació de Paral·lel (L3).
Vore també
Referències
- ↑ L'estadi olímpic de Montjuïc obri hui les seues portes a l'atletisme 32 anys despuix elpais. com
- ↑ de l'Estadi Olímpic de Montjuïc rtve. és
- ↑ SOLÀ-MORAls, Ignaci. L’Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929: Arquitectura i ciutat. Barcelona: Fira de Barcelona, DL, 1985
- ↑ Secció Deportiva : Stadium. Exposició de Barcelona 1929.
- ↑ COOB'92. L'Estadi Olímpic : símbol de Barcelona'92. Barcelona : COOB'92, 1989
- ↑ Història de l'esport Català - L'estadi Olímpic de Montjuïc. Arxiu TV Catalunya, 1978.
- ↑ GRANDAS SAGARRA, Carme. L'Exposició internacional de Barcelona de 1929. Barcelona : Els Llibres de la Frontera, 1988.
- ↑ «Inauguració del Estadi Olímpic de Monjuïc en 1929» (en es). fundaciobarcelonaolimpica. és (2013-11-08).
- ↑ Anella Olímpica de Montjuïc. HOLSA. L'anella Olímpica de Montjuïc. Barcelona : s. n., 1992.
- ↑ que internacionalizó Barcelona lavanguardia. com
- ↑ «El Estadi Olímpic celebra el seu 95 aniversari» (en es). estadiolimpic. barcelona (2024-05-16).
- ↑ «Montjuïc va acollir el primer Barcelona-Atlètic de Lliga» (en es). sport. és (2023-12-01).
- ↑ «Memòria Democràtica, Estadi de Montjuïc» (en es). ajuntament. barcelona. cat (2021-04-15).
- ↑ «Quan un camp de fútbol es convertix en un de refugiats». El País. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Barcelona (Spain), Jaume (2022). Cròniques del fang: quan els diaris van donar veu als barris: Barcelona 1966-1983, Ajuntament de Barcelona, p. 169. ISBN 978-84-9156-419-5. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ «El Barcelona va guanyar l'única final de Copa entre catalans» (en es). sport. és (2014-04-03).
- ↑ «Els oblidats del Mundial 82» (en es). El Periódico (2017-05-31).
- ↑ «Barcelona convocarà un concurs internacional per a remodelar l'estadi de Montjuïc» (en es). El País (1982-10-06).
- ↑ «Obres en el vell estadi de Montjuïc» (en es). El País (1985-12-04).
- ↑ «La pedra de Montjuïc: de l'extracció al reciclage» (en es). sagradafamilia. org (2025-03-07).
- ↑ «El COOB vol una normativa singular per a ampliar Montjuïc» (en es). El País (1990-02-20).
- ↑ «El conte arrere cap a l'Eurocopa comença esta nit en Montjuïc» (en es). Món Deportiu (2004-02-18).
- ↑ «L'estadi de Sarrià, el camp que va consolidar a l'Espanyol de Barcelona» (en es). palabrasdefutbol. com (2023-02-18).
- ↑ «L'equip blanquiblau es va traslladar a Montjuïc despuix de la venda de Sarrià per 57 millons d'euros» (en es). L'Espanyol (2024-11-03).
- ↑ «L'Espanyol sale guanyant en el canvi de Sarrià a Montjuïc» (en es). El País (1997-11-14).
- ↑ «El Barcelona no torna al Camp Nou i acabarà la temporada en Montjuïc» (en es). El Periódico (2025-03-20).
- ↑ «El Barcelona demana una pròrroga a l'ajuntament per a jugar en Montjuïc fins al 30 d'abril» (en es). El Periódico (2025-01-13).
- ↑ «FC Barcelona vs Elig CF - LALIGA EA SPORTS» (en es). Pàgina web oficial de LALIGA | LALIGA. Consultat el 2026-04-13.
- ↑ «FC Barcelona vs Athletic Club - LALIGA EA SPORTS» (en es). Pàgina web oficial de LALIGA | LALIGA. Consultat el 2026-04-13.
- ↑ Els Rolling Stones varen oferir el seu primer recital barcelonés elpais. com
- ↑ «50.000 persones s'entreguen a la metamorfosis d'Aitana» (en es). abc (2025-07-20). Consultat el 2025-07-22.
Notes
Enllaços externs
- web oficial
- Archivat el 18 de juny de 2018 archivat en Wayback Machine.
- @palausantjordi
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estadi Olímpic Lluís Companys.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estadio Olímpico Lluís Companys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.