Estades de Moncaire

La família Estades de Moncaire, també coneguda com Estades de Moncaira, Estade de Mallorca o Estade de Sóller, és una antiga estirp noble originària de Mallorca en una destacada influència en Sóller, Fornaluch i Palma de Mallorca. Documentada des del XIII, la família va eixercitar un paper rellevant en l'història política, militar i social de l'illa des de la reconquista de Mallorca. A lo llarc dels sigles, els Estades varen ocupar posicions importants en el govern local i varen formar aliances estratègiques que varen consolidar el seu estatus.

Història

Orígens migevals i reconquista

L'orige de la família Estades en Mallorca es remonta a la reconquista de l'illa per Jaime I d'Aragó (1229-1231). Segons les cròniques, Ramón d'Estade, cavaller en l'expedició, va rebre terres en el noroest de l'illa com recompensa per la seua llealtat i valentia. El seu linaje pronte es va consolidar en la vall de Sóller.

Membres destacats i aportacions

Des del XIII, la família Estades va eixercitar un paper destacat en l'història de Mallorca, consolidant la seua influència territorial i social. El seu protagonisme es va manifestar a lo llarc dels sigles per mig de dos branques principals:

1. Estades de Castelló: Extinguida en el XVIII, esta branca va ser succeïda per la família Serra de Marina.
2. Estades de Moncaire: Branca que es manté activa, preservant el linaje noble dels Estades. El linaje formal dels Estade de Moncaire va ser iniciat per Joan Bautista Estades-Prom i Mallol de Moncaire (1641-1704).

Alguns membres destacats de la família inclouen:

• Dalmau d'Estades, a partir de 1300, va consolidar l'influència de la família despuix de la reconquista de Mallorca, marcant l'inici formal del domini territorial dels Estade en l'illa.
• Barthomeu d'Estades, a partir de 1375, va liderar esforços locals per a garantisar la seguritat del port de Sóller, clau per al comerç mediterràneu i l'economia regional.
• Miquel d'Estades, durant el XVI, va liderar iniciatives defensives front a les incursions pirates otomanes que amenaçaven Mallorca. Va destacar per organisar la construcció de torres de vigilància en la costa nort, contribuint a la seguritat de l'illa.

En els sigles XVI i XVII, els Estades varen eixercitar importants càrrecs administratius en el Consell General de Mallorca, consolidant el seu poder polític i social:

• Pere d'Estades (1511) i Francesc d'Estades (1532): Membres destacats del consell.
• Damián d'Estades: Va ocupar el càrrec repetidament entre 1553 i 1560, destacant-se com una figura clau en la gobernanza insular.
• Ramón Estades de Moncaire i Pont (1697) i Joan Antoni Estades de Moncaire (1703 i 1708): Varen eixercir rols administratius i judicials rellevants, enfortint la posició de la família en Mallorca.

Aixina mateix, entre els sigles XVI i principis del XX, membres de la família Estades de Moncaire varen ocupar càrrecs rellevants en l'administració local, com el de Bayle Real de Sóller i Fornaluch. En 1837, Bartomeu Estades de Moncaire i Socies de Fangar es va convertir en el primer Bayle de Fornaluch despuix de la separació administrativa dels municipis de Sóller i Fornaluch. Décades més vesprada, en 1922, el seu net, Joan Baptista Estades de Moncaire i Bennàsser de Massana, seria l'últim membre de la família en eixercitar el càrrec d'alcalde de Fornaluch.

Ademés de la seua influència política, la família va destacar pel seu compromís en l'educació, creant numeroses institucions educatives com la primera escola de gramàtica en Fornaluch, fundada per Bartomeu Estades de Moncaire i Ripoll (1732-1819).

Heràldica

L'escut d'armes de la família Estades de Moncaire consistix en un camp blau en una estrela d'argent d'huit puntes. Este símbol, adoptat des del XIV, representa la noblea i la tradició del linaje.

Llegat cultural

En temps recents, Joan Antoni Estades de Moncaire i Bisbal (naixcut en 1939) ha destacat com genealogista i defensor del llegat familiar. El seu treball inclou colaboracions en publicacions com la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Ademés, es destaca en la poesia mallorquina pel seu estil humorístic i provocador, en obres com Pren Mahoma Mahoma Pren i L’home quan beu, obres que reflectixen la cultura i les tradicions mallorquines. Encara que la seua aparició en el programa televisiu Cròniques Marcianes va generar controvèrsia, la seua obra seguix sent una referència de la cultura popular mallorquina.

Joan Antoni ha rebut distincions com a Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcro i membre de la Real Associació de Fidalcs d'Espanya, en reconeiximent al seu compromís en les tradicions familiars i nobiliarias.

Propietats històriques

La finca de Moncaire, considerada la casa principal de la família Estades de Moncaire, és una emblemàtica propietat situada en les faldes del Puig Major, entre el Puig de Bàlitx i el Penyal del Migdia, en el cor de la vall de la Serra de Tramontana, en Mallorca. En una extensió de més de 350 hectàrees i una casa senyorial d'1.500 metros quadrats, Moncaire reflectix l'estil de vida tradicional mallorquí i és un eixemple del patrimoni cultural de la regió.

En 1561, Gabriel Mallol va adquirir Moncaire en una subasta, iniciant una llínea de tretze generacions que varen mantindre la propietat baix el seu control. Durant sigles, la finca va ser el centre del poder territorial de la família Estades, simbolisant la seua influència en Mallorca. No obstant, en 1881, Joan Bautista Estades i Montaner va vendre la propietat a Damián Canals Mayol, marcant el fi de la possessió directa de la finca per part dels Estades.

Ya en el XX, la finca va adquirir notorietat internacional en els seus nous propietaris. A finals dels anys 60, el príncip de Laos Raymond Doan de Champassak va adquirir la finca, convertint-se en el primer propietari famós de Moncaire en l'era moderna.

Posteriorment, la finca va passar a mans de Philippe i Diana Harari, dos figures prominents de la jet set mallorquina. baix la seua propietat, Moncaire va escomençar a ser llogada a celebritats internacionals, convertint-se en un destí exclusiu. Entre els seus ilustres hostes destaquen: Robert Miller, empresari i pare de la princesa Marie Chantal de Grècia; Gwyneth Paltrow, actriu nortamericana; Paul McCartney, llegendari cantant de The Beatles.

En 2006, la finca va ser adquirida per l'empresari espanyol Alberto Cortina, qui va continuar en la tradició de rebre a personalitats destacades. Moncaire ha acollit visites de figures com Michael Douglas i Catherine Zeta Jones o la supermodelo Naomi Campbell.