Espostoa hylaea
Espostoa hylaea és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Perú, específicament en el departament d'Amazones.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa hylaea és una espècie de cactus de porte arbòreu o arbustiu que alcança entre 3 i 4 m d'altura.[1] La planta es ramifica des de la base fins a aproximadament la mitat o un terç de la seua altura, en branques ascendents i paraleles entre sí. Estes branques presenten una gruixa de 4 a 5 cm i una epidermis de color vert.
Els brots desenrollen entre 21 i 28 costelles estretes, romas i escotadas, en una altura aproximada de 4 mm. Les areolas són blanquecinas, afieltradas, de forma ovalada i prominents, en una llongitut d'entre 2 i 4 mm. En plantes jóvens es disponen a una distància de 3 a 4 mm entre sí, mentres que en eixemplars de major tamany s'aproximen fins a 1 o 2 mm.
Cada areola presenta entre 30 i 40 espines, distribuïdes de forma prou uniforme, encara que les radials solen ser més numeroses que les centrals. Les espines són aciculares, fines, rectes i s'orienten en totes direccions, en tendència a quedar adossades al talle. El seu color varia del groc al roig rabosot, i les situades en la vora inferior resulten alguna cosa més fines i llargues. Les espines centrals no destaquen per major robustea respecte a les radials, llevat una generalment alguna cosa més grossa, d'al voltant d'1 cm de llongitut, dirigida cap a avall i de color roig rabosot; el restant medix aproximadament 5 mm o menys. Ademés, les areolas presenten pèls blancs poc rullats, més densos en la part inferior, adossats al talle i d'al voltant d'1 cm de llongitut, que en freqüència cobrixen parcialment les espines.
Els cefalios són unilaterals i comencen en l'àpiç del talle. Comprenen vàries costelles que apareixen profundament afonades i completament aplanadas fins a prop de l'eix central. Presenten denses masses lanosas de color blanquecino a pardo clar, en pèls d'uns 3 cm de llongitut. El cefalio sol medir de 2 a 3 cm d'esgambi i alcança aproximadament d'1 a 1,5 m de llongitut.
Les flors s'òbrin al crepúscul i es tanquen despuix de l'amanecer. Alcancen entre 4 i 5 cm de llongitut i mostren una obertura de 4 a 6 cm de diàmetro. Els pétals són blancs, espatulados, en àpiços redonejats i base més estreta, àmpliament estesos, i medixen d'1,5 a 1,9 cm de llongitut i de 6 a 9 mm d'esgambi. Els pétals externs són alguna cosa més estrets, de tonalitat blanc verdosa, en una franja central marró rojosa clara.
l'ovari presenta color blanc, en tonalitats blanc verdosas cap a la part superior, i medix de 6 a 8 mm de llongitut i de 6 a 10 mm de gruixa. La cambra nectarífera alcança uns 10 mm d'altura i de 5 a 8 mm d'esgambi en la part superior; conté abundant néctar i permaneix semicerrada pels tépals basals inclinats cap al estil. Les escamas de l'ovari són molt menudes, rojoses a blanques, i a penes s'observen pèls.
La part superior del tubo floral té forma estretament infundibuliforme, en una llongitut de 9 a 12 mm i un esgambi de 7 a 13 mm en la part superior. Presenta color blanc en l'interior i vert pàlit externament, en escamas triangulars de color roig parduzco i mechones de llana blanca que descendixen casi fins a la cambra nectarífera. Els filaments estaminales són blancs, medixen d'1,5 a 2 cm de llongitut i s'inserten a lo llarc de tot el tubo. Les anteres són estretes, de color crema, i el polen és blanquecino. L'estil és blanc, d'uns 3 a 4 cm de llongitut i 1 mm de gruixa, en 11 a 14 lòbuls estigmàtics de color vert groguenc clar, llaugerament divergents, situats entre les anteres o descollant d'elles.
El frut presenta forma casi de tonel, en el major esgambi situat aproximadament als dos terços de la seua llongitut. És redonejat en la base i no puntagut com és habitual en els fruts de les espècies del gènero. Medix d'1,5 a 1,7 cm de llongitut i d'1,1 a 1,4 cm de gruixa, en secció alguna cosa ovalada i color carmín, blanquecino cap a la base. La superfície és escamosa, en escamas separades entre 3 i 5 mm i situades en menudes #depressió. La paret del frut té una gruixa aproximada d'1,5 mm i aumenta fins a 2 mm baix la cicatriu de solsida. La polpa és escassa, sucosa i no mucilaginosa.
Les llavors medixen aproximadament 1,4 mm de llongitut, 0,9 mm d'esgambi i 0,5 mm de gruixa. Presenten una forma fortament convexa en la cara dorsal i llaugerament deprimida en la ventral, en una base alguna cosa més prima. La testa és negra i mat, en tubèrculs que confluïxen en llínees llongitudinals poc marcades i menudes #depressió. El hilio és blanc, ovalat, afonat i s'inclina cap al costat ventral.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el nort del Perú, concretament en les localitats de Magdalena i Bagua, abdós pertanyents a la província de Bagua, en el departament d'Amazones.[4]
L'espècie habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec,[5] a altituts propenques als 500 m s. n. m. Es desenrolla en zones de transició entre la selva tropical i el bosc sec, ambients caracterisats per una marcada estacionalidad en les precipitacions. En estos ecotonos, la planta creix rodejada d'una vegetació abundant i diversa, lo que sugerix una bona adaptació a condicions de relativa competència per recursos.[2][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Espostoa hylaea va ser descrita pel botànic alemà Friedrich Ritter i publicada per primera volta en la revista científica Taxon 13: 143 en 1964.[5][6]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[7][8]
- hylaea: epítet específic que deriva del grec hylaios, que significa 'pertanyent al bosc', i fa referència a la presència de l'espècie en zones boscoses.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació reflectix que l'espècie posseïx una distribució relativament àmplia dins de la seua àrea nativa i que les seues poblacions no mostren un descens significatiu en l'actualitat. Ademés, l'espècie no està exposta actualment a cap amenaça.[4]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i es pot propagar tant per llavors com per esquejes. S'adapta be al cultiu en exterior en climes mediterràneus i també al cultiu en tests, lo que permet el seu us com a planta d'interior, de balcó o de terrat. Requerix una exposició a ple sol o, en el seu defecte, a semisombra lluminosa, ya que la llum adequada resulta essencial per a un creiximent equilibrat i una correcta floració.
Tolera temperatures relativament baixes sempre que l'ambient es mantinga sec, en un mínim aproximat de 5 °C, mentres que en condicions de major humitat convé no descendir dels 7 °C. No presenta grans exigències sobre el tipo de sol, pero necessita un substrat molt ben drenado; l'incorporació d'arena grossa o material mineral resulta recomanable per a evitar acumulacions d'aigua. Pel seu creiximent molt llent, no sol requerir transplants freqüents.
El rec deu ser moderat, inclús més escàs que en atres cactus, durant la primavera i l'estiu. A lo llarc de l'autumne convé reduir progressivament els aportes d'aigua fins a suspendre'ls per complet en hivern. Durant el periodo de floració, respon be a l'aplicació semanal d'un fertilisant mineral adequat per a cactus. També admet l'esgall sobre atres cactus, com Echinopsis spachiana o Opuntia elatior. En general, mostra bona resistència front a plagues i malalties, encara que l'excés d'humitat constituïx el seu principal factor de risc.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostolaza Nano (2014). [1], Llima: Franco EIRL, p. 280. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 281. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Espostoa hylaea F.Ritter Taxon 13 (4), S. 143 vom 28. 5. 1964».Kakteen Südamerika.
- 1436-1437.Consultat el 17-01-2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Espostoa hylaea: Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152081A121521157».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152081A121521157.en.Consultat el 2026-01-17.
- ↑ 5,0 5,1 «Espostoa hylaea F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Espostoa hylaea | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa hylaea» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer, p. 113. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Consulta Plantes: Fiches en contes de plantes.». www.consultaplantas.com. Consultat el 2026-01-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa hylaea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.