Espostoa frutescens
Espostoa frutescens és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del sur d'Equador, específicament de les províncies d'Azuay, Loja i L'Or.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa frutescens és una espècie de cactus de porte arbustiu que alcança entre 1,5 i 2 m d'altura. La planta es ramifica de forma abundant des de la base i carix d'un tronc definit. Presenta una epidermis de color vert obscur i desenrolla brots erectos, en llongituts que oscilen entre 0,5 i 2 m i un diàmetro de 6 a 10 cm.
Els brots mostren entre 22 i 28 costelles, baixes i de contorn redonejat. A lo llarc de cada costella es disponen numeroses areolas, de forma elíptica, en unes 45 a 50 per costella. Cada areola medix aproximadament de 3 a 4 mm de llongitut i se separa de les adjacents de 5 a 7 mm. Presenten abundant llana, pèls i espines de color marró clar. En cada areola es desenrolla una única espina central, recta i ben definida, d'1 a 2,5 cm de llongitut i en una gruixa aproximada de 0,5 a 0,75 mm. Ademés, apareixen de 38 a 40 espines radials, de color groc pàlit, aciculares i difusas, cilíndriques i esteses, en llongituts de 0,4 a 0,8 cm.
El cefalio alcança entre 20 i 50 cm de llongitut i ocupa de 5 a 7 costelles. Es caracterisa per la presència de llana densa de color marró clar, en pèls que poden alcançar fins a 3 cm de llongitut. Les flors són de color blanc, en forma d'embut, i medixen aproximadament de 4 a 4,5 cm de llongitut i de 3,5 a 4 cm de diàmetro. La floració ocorre durant la nit i presenta un marcat síndrome de quiropterofilia, ya que les flors reben la visita habitual de #rat penat dels gèneros Anoura i Glossophaga.
Els fruts són de color rojós en madurar i adopten una forma globular. Alcancen entre 1,6 i 2 cm de llongitut i entre 1,5 i 2,5 cm d'esgambi. Les llavors són menudes, de forma obovoide, en superfície barrugosa i de color negre.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el sur d'Equador,[2] a on es troba principalment en les províncies d'Azuay, Loja i L'Or.[3] Dins de Azuay, les seues poblacions més significatives es localisen en els cantones de Santa Isabel i Oña, mentres que en Loja és comuna en Saraguro. En la província de l'Or, destaca per la seua abundància en la conca del riu Jubones.[1]
Habita principalment en biomas desérticos i xares seques,[4] en altituts que oscilen entre els 800 i 2.600 m s. n. m. L'espècie es desenrolla en formacions vegetals com el bosc de boira terrera montano dels Vages occidentals, el bosc semideciduo piemontano de la costa i la xara seca montano del sur dels Vages. Preferix valls seques i zones de xara espinosa, a on sol formar associacions en atres cactus, incloent Armatocereus sp. i Opuntia pubescens.[1]
Es considera que esta espècie forma part d'un grup de cactáceas endèmiques exclusiu de les conques dels rius Jubones i #León, junt a espècies com Armatocereus sp., Borzicactus leonensis i Weberocereus rosei, entre unes atres, contribuint a la singularitat biològica del suroccidente equatorià.[1]
Ecologia
[editar | editar còdic]Espostoa frutescens utilisa un mecanisme de comunicació acústica que permet al #rat penat lengüilargo sense coa (Anoura geoffroyi) localisar les seues flors durant la nit. Este rat penat s'orienta per mig d'ecolocalización, emetent ones sonores d'alta freqüència, al voltant de 90 kHz, que li permeten detectar objectes i aliment en l'obscuritat.
A diferència d'atres plantes que reflectixen el sò per a guiar als polinisadors, I. frutescens aprofita les propietats de la seua cefalio, una estructura lanosa densament coberta de pèls o tricomas a on es desenrollen les flors. Els estudis han demostrat que estos pèls absorbixen les freqüències ultrasòniques emeses pel #rat penat, reduint l'eco en aproximadament 14 decibelis respecte al restant del talle. Este contrast acústic fa que les flors es destaquen sobre un fondo silenciós, facilitant la seua localisació ràpida i precisa pel #rat penat.
Este mecanisme evolutiu beneficia a abdós organismes; el rat penat aforra temps i energia en trobar el néctar de manera més eficient, mentres que el cactus incrementa les seues provabilitats de polinisació i de producció de fruts, assegurant la reproducció de l'espècie.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Espostoa frutescens va ser descrita pel botànic Jens I. Madsen i publicada per primera volta en la revista científica Flora of Equador 35 (45): 36 en 1989.[4][6]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[7][8]
- frutescens: epítet específic que deriva del llatí frŭtēscēns, que significa 'que es torna arbustiu', en referència la forma de creiximent arbustiva de la planta.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Casi Amenaçada (NT)”,[3] ya que les seues poblacions no estan severament fragmentades i es conten més de cinc registres coneguts. Actualment, la població es manté estable i no s'han identificat amenaces immediates per a la seua conservació.
A pesar de l'absència de riscs, l'espècie no es troba dins d'àrees protegides i no existix en Equador cap organisme encarregat de monitorear l'estat poblacional de les cactáceas. Per això, es recomana implementar un programa de monitoreo constant per a detectar qualsevol alteració o amenaça que puga afectar les seues poblacions i, en cas necessari, prendre mides per a garantisar la seua supervivència a llarc determini.
Ya que es tracta d'una espècie endèmica d'Equador, se sugerix també explorar la creació d'àrees protegides o boscs protectors que asseguren la conservació de les poblacions més rellevants dins de la seua distribució natural. Ademés, és important desenrollar estudis sobre la seua biologia reproductiva i interacció en les espècies polinizadoras, per a comprendre millor les seues necessitats ecològiques i favorir la seua preservació.[1]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes o llavors, encara que és rara de vore en les coleccions.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Porte de la planta
-
Porte columnar
-
Planta en cefalio
-
Detall del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «ÀREA DE VIDA, DISTRIBUCIÓ POTENCIAL I ESTAT DE CONSERVACIÓ DE Espostoa frutescens Madsen, 1989 (CACTACEAE)».Ecologia Aplicada.16(1)
- 1.ISSN 1993-9507.doi:10.21704/rea.v16i1.897.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 280. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Espostoa frutescens: Loaiza, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151960A121515168».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151960A121515168.en.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ 4,0 4,1 «Espostoa frutescens Madsen | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «An ultrasound-absorbing inflorescence zone enhances tire-acoustic contrast of bat-pollinated cactus flowers».Journal of Experimental Biology.226(5)ISSN 0022-0949.doi:10.1242/jeb.245263.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa frutescens | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [1], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa frutescens» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2] (en en), Springer, p. 88. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa frutescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.