Anar al contingut

Espill de Claude

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pastor (1655-1660), de Claude Lorrain (National Gallery of Art, Washington D. C.) Eixemple que representa la gradació de tons i de llum que els artistes varen voler emular en els espills de Claude.

Un espill de Claude (o espill negre) és un chicotet espill llaugerament convexo[1] que té la seua superfície tintada. Estos espills, guardats en chicotetes caixes o en chicotets estuches plegats, eren usats per artistes, pintors de paisages, viagers i aficionats al paisagisme. La seua curvatura produïa l'efecte d'abstraure la porció del paisage que interessava vore de tot lo que li rodejava, reduint l'escala de la vista, i la tenyida (que generalment era sépia o marró) simplificava el color i el ranc tonal de l'escena per a donar-li una qualitat més pictòrica.[2]

Descripció

Thomas Gainsborough, Home sostenint un espill de Claude , dibuix, Yale Center for British Art.

Estos instruments varen ser molt usats pels pintors paisajista anglesos de finals del XVIII i principis del XIX com a método a partir del com realisar esbossos i apunts de color dels paisages que despuix anaven a pintar.[3] Aquell que ho utilisava adoptava una postura molt característica puix tenia que tornar l'esquena al paisage real per a poder vore l'image que es vea reflectida en l'espill – com un si d'una lent pre-fotogràfica es tractara – que aixina adquiria una sotil gradació dels tons de llum i de color. El pare Thomas West en A guide to the Lakes (1778) explica que “la persona que ho usa [l'espill] té sempre que donar l'esquena a l'objecte que vol vore. Deu sostindre-ho per la part superior de la caixa … movent-ho una miqueta a la dreta o a l'esquerra (en la posició que permeta vore la part requerida) i duent la pantalla en la cara cap al sol”.[4]

Història

El cristal de Claude rep el seu nom per Claude Lorrain, pintor francés del XVII, célebre sobretot pels seus paisages i vistes escèniques clàssiques, molt apreciat ya en la seua época i en el XVIII, considerat sinònim de l'estètica de lo pintoresc (adjectiu este últim entés com a ideal estètic en pintura). No està documentat que ell els usara. Pero se suponia que el cristal de Claude ajudaria a conseguir obres similars a les de Lorrain. El reverent William Gilpin, clerc, pintor aficionat i professor del XVIII que va ser un dels creadors del gènero estètic de lo pintoresc, advocava per l'us d'estos espills dient que “dona al objeto de la naturalea una tenyida suau i meloso similar als tons del Mestre”.[5]

Els turistes i artistes amateurs que utilisaven estos espills pronte es varen convertir en blancs de la sàtira de l'época. Hugh Sykes Davis, observant-los dirigint la seua mirada cap a l'espill, en direcció oposta a la vista real, comentava: “Açò és molt típic de la seua actitut cap a la Naturalea, de tal forma que eixa posició i no una atra deuria ser la desijada”.[6]

Referències

  1. ↑ «Claude Glass». Paintings & Drawings. Victoria and Albert Museum. Consultat el 7 de juny de 2007.
  2. ↑ DESBUISSONS (setembre de 1997). «Jacques-Louis David's "Sabine women"» pàgs. 432-448. Art History, Vol 20, No 3. Consultat el 28 d'abril de 2012.
  3. ↑ «Claude Glass». Paintings & Drawings. Victoria and Albert Museum. Archivat des de l'original, el 30 de març de 2008. Consultat el 7 de juny de 2007.
  4. ↑ Thomas West (1784). A Guide to the Lakes in Cumberland, Westmorland and Lancashire, B. Law; Richardson and Urquhart.
  5. ↑ Sophie Thomas (12 de decembre de 2007). Romanticism and Visuality: Fragments, History, Spectacle, Routledge, pp. 26–. ISBN 978-1-135-89930-1.
  6. ↑ James Buzard (2002). "The Grand Tour and after 1660-1840", en The Cambridge Companion to Travel Writing. ISBN 0-521-78140-X

Bibliografia

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espill_de_Claude&oldid=1640668»