Espeletia aristeguietana
Espeletia aristeguietana és una espècie de planta de la família Asteraceae pertanyent al grup dels frailejones endèmica dels páramo de Veneçola, específicament Páramo La Cristalina i La Cañada a per damunt dels 2500 - 2600 msnm, en els municipis Boconó i Trujillo del estat Trujillo.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Espeletia aristeguietana a diferència d'atres frailejones de tronc alt, esta espècie es caracterisa per ser una roseta sésil (sense talle visible) de creiximent policárpico. Les seues fulles, que poden medir fins a mig metro, destaquen per un envés densament pubescente de color vert, en una textura marcadament aterciopelada al tacte. Durant la floració, la planta proyecta estructures laterals ramificadas que sostenen capítuls menuts, d'a penes 1,4 cm, en flors de pétals grocs.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita per primera volta pel botànic espanyol José Cuatrecasas en 1973, el nom de l'espècie rendix homenage a Leandro Aristeguieta, destacat botànic veneçolà i estudiós de la família Asteraceae en el país.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «A Taxonomic Revision of Espeletia (Asteraceae). The Venezuelan Radiation».Harvard Papers in Botany.24(2)Consultat el 25 de giner de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espeletia aristeguietana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.