Espectroscòpia per mig de resonància magnètica nuclear de proteïnes

La espectroscòpia per mig de resonància magnètica nuclear de proteïnes (usualment cridada RMN de proteïnes) és un camp de la biologia estructural en el qual s'utilisa espectroscòpia RMN per a obtindre informació sobre l'estructura i dinàmica de les proteïnes. El camp va ser desenrollat per Kurt Wüthrich, entre uns atres, quí va compartir el premi Nobel de química en 2002. Les tècniques de RMN s'utilisen en forma rutinària en l'àmbit acadèmic i en l'indústria d'biotecnología. La determinació de l'estructura de les proteïnes per mig d'espectroscòpia RMN per lo general consistix en vàries fases successives, cada una d'elles utilisant un conjunt de tècniques altament especialisades. La mostra és preparada, s'assignen les resonàncies, es generen les restriccions i es calcula i valida l'estructura.

Vore també

• Cristalografia de rajos X
• Resonància magnètica nuclear
• Espectroscòpia de resonància magnètica nuclear

Bibliografia

• Gordon S. Rule, T. Kevin Hitchens (2006). "Fundamentals of Protein NMR Spectroscopy". Springer. ISBN 1-4020-3499-7. {https://www.springer.com/gp/book/9781402034992#::text=Fundamentals%20of%20Protein%20NMR%20Spectroscopy%20is%20a%20comprehensive%20textbook%20that,multi%2Ddimensional%20NMR%20experiments%20on}
• Quincy Teng, (2005). "Structural Biology, Practical NMR Applications, Springer, ISBN 0-387-24367-4
• John Cavanagh, Wayne J. Fairbrother, Arthur G. Palmer III, Nicholas J. Skelton, (1995). Protein NMR Spectroscopy: Principles and Practice. Academic Press. ISBN 0-12-164490-1.
• Kurt Wuthrich (1986) NMR of Proteins and Nucleic Acids . Wiley-Interscience. ISBN 0-471-82893-9