| * El govern republicà presidit per Manuel Azaña realisa reformes en educació en la fi de fer efectiva l'escolarisació de tota la població, segons preveïa la Llei Claudio Moyano d'Instrucció Pública (1857), ampliant l'edat escolar. Per a complir l'artícul 26 de la Constitució republicana, es va decretar la disolució de la Companyia de Jesús. El decret no va afectar a la propietat de la mateixa, pero si va supondre l'exclaustració dels jesuïtes que regentaven institucions docents; centres com l'Universitat de Comillas conseguiren mantidnre la seua activitat, pero atres varen haver de cessar la seua activitat. Entre els afectats estigueren centres d'estudis superiors tan renomenats com l'Universitat Pontífica de Comillas, l'Institut Químic i el Laboratori Biològic de Sarrià, l'Institut Catòlic d'Arts i Indústria de Madrit, el Centre Escolar i Mercantil de Valéncia, els observatoris de Roquetes i Granda, les Facultats de Lletres i Universitat Comercial de Deusto, per llavors única Facultat de Ciències Econòmiques d'Espanya, que no tornaria a obrir les seues aules fins al franquisme. | | * El govern republicà presidit per Manuel Azaña realisa reformes en educació en la fi de fer efectiva l'escolarisació de tota la població, segons preveïa la Llei Claudio Moyano d'Instrucció Pública (1857), ampliant l'edat escolar. Per a complir l'artícul 26 de la Constitució republicana, es va decretar la disolució de la Companyia de Jesús. El decret no va afectar a la propietat de la mateixa, pero si va supondre l'exclaustració dels jesuïtes que regentaven institucions docents; centres com l'Universitat de Comillas conseguiren mantidnre la seua activitat, pero atres varen haver de cessar la seua activitat. Entre els afectats estigueren centres d'estudis superiors tan renomenats com l'Universitat Pontífica de Comillas, l'Institut Químic i el Laboratori Biològic de Sarrià, l'Institut Catòlic d'Arts i Indústria de Madrit, el Centre Escolar i Mercantil de Valéncia, els observatoris de Roquetes i Granda, les Facultats de Lletres i Universitat Comercial de Deusto, per llavors única Facultat de Ciències Econòmiques d'Espanya, que no tornaria a obrir les seues aules fins al franquisme. |
− | * Atres proyectes iniciats primer pel ministre Marcelino Domingo i més tart pel seu successor Fernando de los Ríos incloeren la construcció en massa d'escoles primàries (7.000 en els primers deu mesos del nou Règim), cursos d'adaptació per a milers de funcionaris d'abdós sexes en possessió del títul de Mestre pero que treballaven en atres àrees del Estat i l'aument de sous en un 15 per cent als educadors. Els ajuntaments més conservadors no cregueren en l'iniciativa des del començament i, des de finals de 1932, els diputats monàrquics i catòlics la torpedejaren obertament. | + | * Atres proyectes iniciats primer pel ministre [[Marcelino Domingo]] i més tart pel seu successor [[Fernando de los Ríos]] incloeren la construcció en massa d'escoles primàries (7.000 en els primers deu mesos del nou Règim), cursos d'adaptació per a milers de funcionaris d'abdós sexes en possessió del títul de Mestre pero que treballaven en atres àrees del Estat i l'aument de sous en un 15 per cent als educadors. Els ajuntaments més conservadors no cregueren en l'iniciativa des del començament i, des de finals de 1932, els diputats monàrquics i catòlics la torpedejaren obertament. |