Canvis

En Espanya l'agitació política va prendre ademés un cariu particular, sent l'Iglésia objectiu freqüent de l'esquerra revolucionària, que veïa en els privilegis que gojaven d'una causa més del malestar social que es vivia, lo qual es va traduir moltes voltes en la crema i destrucció d'iglésies. La dreta conservadora, molt arraïlada també en el país, se sentia profundament ofesa per estos actes i veïa perillar cada volta més la bona posició de que gojava front a la creixent influència dels grups d'esquerra revolucionària. Des del punt de vista de les relacions internacionals, la Segona República va patir un sever aïllament, ya que els grups inversors estrangers pressionaren als governs dels seus països d'orige per a que no recolzaren al nou règim, temerosos de les tendències socialistes que cobraven importància en el seu seny, terminaren per impondre una política de nacionalisacions sobre els seus negocis en Espanya. Per a comprendre açò és clarificador saber que la companyia Telefònica era un monopoli propietat de la nort-americana "International Telephone and Telegraph" (ITT), que els ferrocarrils i les seues operadores estaven fonamentalment en mans de capital francés, mentres que les elèctriques i els tramvies de les ciutats pertanyien a diferents empreses (majoritàriament britàniques i belgues). Com a conseqüència no hi hagué una sola nacionalisació durant el periodo republicà, pero, en tot i això, el recolzament de les potències fascistes va alentar a molts generals conservadors per a que planificaren insurreccions militars i colps d'estat. Les seues intencions se materialisarien primer en la Sanjurjada de 1932 i en el fallit colp de 1936, del qual el seu resultat incert va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. Per la seua part, les democràcies occidentals no recolzaren al règim republicà per por a un enfrontament armat, excepte en conjuntures molt específiques, lo que no va servir, en última instància, per a evitar la Segona Guerra Mundial.

En Espanya l'agitació política va prendre ademés un cariu particular, sent l'Iglésia objectiu freqüent de l'esquerra revolucionària, que veïa en els privilegis que gojaven d'una causa més del malestar social que es vivia, lo qual es va traduir moltes voltes en la crema i destrucció d'iglésies. La dreta conservadora, molt arraïlada també en el país, se sentia profundament ofesa per estos actes i veïa perillar cada volta més la bona posició de que gojava front a la creixent influència dels grups d'esquerra revolucionària. Des del punt de vista de les relacions internacionals, la Segona República va patir un sever aïllament, ya que els grups inversors estrangers pressionaren als governs dels seus països d'orige per a que no recolzaren al nou règim, temerosos de les tendències socialistes que cobraven importància en el seu seny, terminaren per impondre una política de nacionalisacions sobre els seus negocis en Espanya. Per a comprendre açò és clarificador saber que la companyia Telefònica era un monopoli propietat de la nort-americana "International Telephone and Telegraph" (ITT), que els ferrocarrils i les seues operadores estaven fonamentalment en mans de capital francés, mentres que les elèctriques i els tramvies de les ciutats pertanyien a diferents empreses (majoritàriament britàniques i belgues). Com a conseqüència no hi hagué una sola nacionalisació durant el periodo republicà, pero, en tot i això, el recolzament de les potències fascistes va alentar a molts generals conservadors per a que planificaren insurreccions militars i colps d'estat. Les seues intencions se materialisarien primer en la Sanjurjada de 1932 i en el fallit colp de 1936, del qual el seu resultat incert va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. Per la seua part, les democràcies occidentals no recolzaren al règim republicà per por a un enfrontament armat, excepte en conjuntures molt específiques, lo que no va servir, en última instància, per a evitar la Segona Guerra Mundial.

La societat espanyola dels anys Trenta era fonamentalment rural: un 45,5% de la població activa s'ocupava en l'agricultura, mentres que el restant se repartia a parts iguals entre l'indústria i el sector servicis. Estes sifres descriuen una societat que encara no havia experimentat la Revolució industrial. En quant a sindicats i partits polítics, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (''Partido Socialista Obrero Español'', PSOE), del qual la seua llista fon la més votada per a les eleccions constituents de 1931, contava en 23.000 afiliats; la seua organisació germana, el sindicat [[Unió General de Treballadors]] (''Unión General de Trabajadores'', UGT) ya contava en 1922 en 200.000 afiliats; el sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (''Confederación Nacional del Trabajo'', CNT) tenia en setembre de 1931 uns 800.000 afiliats. Atres organisacions, com el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (''Partido Comunista de España'', PCE) tenien una presència nominal i no cobraren força fins al començament de la Guerra Civil. En quant als nacionalismes, la "[[Lliga Regionalista de Catalunya]]" liderada per Francesc Cambó havia recolzat obertament la dictadura de Primo de Rivera, i per allò va pertànyer al marge de la política durant la República, mentres que atres partits polítics catalans, més escorats cap a l'esquerra o l'independentisme, foren els que tingueren major protagonisme; en el cas del [[País Vasc]] i [[Navarra]], cap mencionar que encara no s'havia consumat la trencada entre el [[Partit Nacionalista Vasc]] (PNV) i la [[Comunió Tradicionalista]] (CT), integrada esta última pels carlistes.

La societat espanyola dels anys Trenta era fonamentalment rural: un 45,5% de la població activa s'ocupava en l'agricultura, mentres que el restant se repartia a parts iguals entre l'indústria i el sector servicis. Estes sifres descriuen una societat que encara no havia experimentat la Revolució industrial. En quant a sindicats i partits polítics, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (''Partido Socialista Obrero Español'', PSOE), del qual la seua llista fon la més votada per a les eleccions constituents de 1931, contava en 23.000 afiliats; la seua organisació germana, el sindicat [[Unió General de Treballadors]] (''Unión General de Trabajadores'', UGT) ya contava en 1922 en 200.000 afiliats; el sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (''Confederación Nacional del Trabajo'', CNT) tenia en setembre de 1931 uns 800.000 afiliats. Atres organisacions, com el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (''Partido Comunista de España'', PCE) tenien una presència nominal i no cobraren força fins al començament de la Guerra Civil. En quant als nacionalismes, la "[[Lliga Regionalista de Catalunya]]" liderada per Francesc Cambó havia recolzat obertament la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], i per allò va pertànyer al marge de la política durant la República, mentres que atres partits polítics catalans, més escorats cap a l'esquerra o l'independentisme, foren els que tingueren major protagonisme; en el cas del [[País Vasc]] i [[Navarra]], cap mencionar que encara no s'havia consumat la trencada entre el [[Partit Nacionalista Vasc]] (PNV) i la [[Comunió Tradicionalista]] (CT), integrada esta última pels carlistes.

Respecte de les iniciatives de canvi soci-econòmic dels governs republicans, cap destacar les pujades dels salaris dels treballadors del camp dutes a terme durant el bieni social-assanyiste, invertides despuix durant el bieni radical-cediste, encaminades a millorar les condicions de vida en el mig rural. Atres iniciatives foren les ocupacions de terra i expropiacions illegals en els moments inicials de la Guerra Civil com una manera de conseguir ingressos i recolzament popular per part del campesinat.

Respecte de les iniciatives de canvi soci-econòmic dels governs republicans, cap destacar les pujades dels salaris dels treballadors del camp dutes a terme durant el bieni social-assanyiste, invertides despuix durant el bieni radical-cediste, encaminades a millorar les condicions de vida en el mig rural. Atres iniciatives foren les ocupacions de terra i expropiacions illegals en els moments inicials de la Guerra Civil com una manera de conseguir ingressos i recolzament popular per part del campesinat.