− | Les normes ortogràfiques emanades de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l'idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d’Autonomia. | + | De fet, des dels orígens del Regne de Valéncia, mai se li ha donat a la llengua valenciana el nom de català; ha rebut moltes denominacions: romanç, vulgar, vulgada llengua materna valenciana, vulgar llengua valenciana, ydiomate valentino, valentino idiomate, llengua plana valenciana, valenciana prosa, valentina lingua, vulgar valenciana, valentinum, lingua vulgare valentina, vulgar valencià, idioma valencià o simplement valencià. Pero la denominació que més es repetix durant tots els temps fins a hui és la de llengua valenciana, nom que li donaren els clàssics valencians en un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]] que conseguí un prestigi internacional. Hui en dia el seu nom oficial és ''idioma valencià'', segons l'Estatut d'Autonomia, el qual es referix també al valencià com a llengua. |