2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 87:
Llínea 87: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
==== Nit del 18 al 19: '''La Nit del Foc''' ====
==== Nit del 18 al 19: '''La Nit del Foc''' ====
''La Nit del Foc'' és una de les manifestacions pirotècnices nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festells, i que des de fa anys se tralladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pòlvora repartits per tot tipo de carcases de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atènyer fàcilment més d'un milló de persones.
''La Nit del Foc'' és una de les manifestacions pirotècnices nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festells, i que des de fa anys se tralladà al penúltim dia. És el espectàcul pirotècnic més espectacular de totes les falles, en una duració que sol oscilar entre 30 i 40 minuts i a on es cremen 12000 kg. de pòlvora repartits per tot tipo de carcases de colors i so. Sol ser el moment a on més gent es reunix, arribant-se a atènyer fàcilment més d'un milló de persones.
==== Dia 19: '''La Nit de la Cremà''' ====
{{AP|La Cremà}}
[[Image:Falla_ardiendo.jpg|thumb|right|200px|Falla durant la '''cremà'''.]]
La '''Cavalgata del Foc''' és una cabalgata que anúncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era el acte en que, tras retirar els '''ninots''' de la falla, es portaven en cabalgata hasda el Musèu Faller. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central FAllera i de la Asociació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana,q eu data dels anys tranta del sigle XX, i que rescata la costum de que les comparses de diables i carroces del deu Plutó encenen les Falles. Per allò es realisa el dia 19 de Març per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, al llarc del Carrer Coló i hasda la Porta de laMar, coma preludi a la Cremà de les falles. En ella participen colls de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.
La cremà és el acte de clausura de les festes. Consisitix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte vé precedit per un castell de focs artificials, encenint per la FAllera Major i el President de la Comisió. En primer lloc, en torn a les deu d ela nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especia, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema elmonument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procodeix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els impostos (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)
Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el 2009, la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla SAN VICENT-MARVÀ, ya que la cremaren pasades les 2 de la nit.
== Història ==
En el valencià mijà, la paraula falla (del [[llatí]] ''fac[u]la'', diminutiu de ''fax'', [[antorcha]]) servia per a anomenar les antorches que es colocaven en lo alt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, antorcha. En el [[Llibre dels Fets]], se cita que les tropes del rei Jaume portaven falles per a iluminar-se.
Este terme s'utilisava tant per a les antorches que iluminaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a alumbrar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i luminaries que s'encenen en vespres de festes extraordinaries i patronals.
La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pr`tactica ritual el nom de falla.
La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, sigueren iniciades per el gremi de carpinters qeu cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en uan foguera purificadora, virutes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.
Exisitixen atres autors qeu intenten torbar un orige més antic a la festa, defenint que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anúncia la entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.
En el sigle XVIII algunes de les falles que s'encenien en Valéncia no eren meres fogueres sino monuments satírics iburlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa falera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Fales es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més probable, explica que els carpinters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que colgaven els candils qeu donaven llum) post que en la arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necesaris. En el pas del temps i per mediació de la [[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos partos en la vespra de la festivitat del patró dels carpinters, Sant Josep.