Canvis

==Orige i lleyenda==

==Orige i lleyenda==

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges  franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i  van anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Abu Zeyt]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].  

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges  franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i  varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Abu Zeyt]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].  

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en  l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en  l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en [[1238]] quan [[Jaume I]] conquiste la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.  

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en  l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en  l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en [[1238]] quan [[Jaume I]] conquiste la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.  

El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre  contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.  

El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre  contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.  

En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]]  ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres van ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.  

En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]]  ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.  

L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i  tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]]  va anar derrocat en l'oposició dels monges.

L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i  tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]]  va anar derrocat en l'oposició dels monges.

El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta,  disponia d'una gran altura  i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.  

El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta,  disponia d'una gran altura  i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.  

==Relíquies i obres d'art==

==Relíquies i obres d'art==

Durant sigles van reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeyt]], els de molts atres nobles i personalitats.

Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeyt]], els de molts atres nobles i personalitats.

Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia.

Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia.

==Últims anys==

==Últims anys==

En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...  

En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...  

En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no van ser capaços de recuperar la vella esplendor.

En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.

La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], la qual cosa va obligar els monges a abandonar el convent, van acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions van passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.

La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], la qual cosa va obligar els monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.

   

   

L'any [[1891]] el monasteri de San Francisco va anar demolit totalment donant pas a l'actual  plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]],  .

L'any [[1891]] el monasteri de San Francisco va anar demolit totalment donant pas a l'actual  plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]],  .