124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − L'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.+ Llínea 12:
Llínea 12: − + Llínea 23:
Llínea 23: − + Llínea 29:
Llínea 29: − + − + Llínea 50:
Llínea 50: − + − L'any [[1891]] el monasteri de San Francisco va anar demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]], .+
sense resum d'edició
El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].
El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].
En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.
A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]].
A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]].
==Situació==
==Situació==
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de la [[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.
L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.
L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.
L'isglésia original fon substituïda, a causa del seu estat precari, per una de nova planta en [[1366]], edificada per [[Berenguer Codinats]] , majordom de [[Pere IV]] el Cerimoniós, seguint l'estil gòtic.
L'iglésia original fon substituïda, a causa del seu estat precari, per una de nova planta en l'any [[1366]], edificada per [[Berenguer Codinats]] , majordom de [[Pere IV]] el Cerimoniós, seguint l'estil gòtic.
El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.
El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria.
En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.
En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova.
L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]] va anar derrocat en l'oposició dels monges.
L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges.
En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original .
En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original .
En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]].
En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]].
En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.
En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], la qual cosa va obligar els monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.
En l'any [[1891]] el monasteri de San Francesc va ser demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]], .
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==